D’entre les diverses samarretes que Johan Cruyff va vestir durant la seva etapa com a futbolista professional en destaquen, evidentment, tres. La mítica elàstica taronja de la selecció holandesa, la de l’Ajax i la blaugrana del Barça. Però més enllà de la selecció i dels dos clubs que van marcar la seva vida, l’holandès volador també va defensar els colors de dos clubs nord-americans, els Aztecs de Los Angeles i els Diplomats de Washington, així com els del Llevant valencià i els del Feyenoord neerlandès, amb els que va penjar definitivament les botes el 1984.

El que poca gent coneix és que a aquestes samarretes, que Cruyff va vestir després d’haver signat els pertinents contractes amb els clubs que les lluïen, hi cal afegir també la del Paris Saint-Germain, l’actual campió d’Europa. En concret, Cruyff va portar una de les samarretes més icòniques de l’equip parisenc, blava amb una franja vertical vermella al centre, vorejada de dues petites franges blanques, i amb la mítica propaganda de la Radiotelevisió de Luxemburg, RTL, al pit. Una samarreta que havia estat ideada ni més ni menys que per Daniel Hechter, el prestigiós dissenyador de moda que, entre 1974 i 1978, va exercir com a president del PSG contribuint de manera decisiva a donar glamur a l’equip del Parc dels Prínceps.

De fet, la responsabilitat que, el juny de 1975, Johan Cruyff jugués el Torneig de París amb el PSG, poc menys de dos mesos després que el seu Barça hagués caigut eliminat en aquella tràgica tornada de la semifinal de la Copa d’Europa davant del Leeds United en un partit que es va jugar durant la diada de Sant Jordi, cal anar-la a buscar en l’amistat que el jugador holandès havia forjat amb el dissenyador francobelga durant un acte de promoció de la marca alemanya Adidas.

La connexió entre els dos personatges va ser ràpida i fàcil, ja que a Cruyff li agradava vestir-se amb els dissenys de Hechter i aquest era un enamorat del seu futbol, fins al punt que, a l’hora de dissenyar la nova samarreta del PSG, no amagava haver-se inspirat en la que lluïa Johan quan jugava amb aquell Ajax d’Amsterdam que es va proclamar campió d’Europa en tres ocasions consecutives a l’inici de la dècada dels 70.

Així, doncs, el 1975, quan Daniel Hechter i el PSG que presidia van decidir fer-se càrrec del prestigiós Torneig de París (un trofeu d’estiu que des de 1957 havia organitzat l’històric Racing Club de França, però que des de 1967 es trobava en hores baixes i només havia vist com se’n disputava una edició, promoguda, en aquest cas pel Paris Football Club, un equip que, curiosament, havia sorgit fruit l’escissió viscuda al si del PSG el 1972), el dissenyador no va dubtar a recórrer a la seva amistat amb Cruyff per generar un reclam que fes més atractiva la competició.

A Hechter no li va costar gaire convèncer Johan perquè vingués a jugar els dos partits del torneig, que tenia un format idèntic al del trofeu Joan Gamper, i es vestís així amb la samarreta del PSG. L’holandès ho fa fer acompanyat d’un altre reforç de luxe, el serbi Dragan Dzajic, capità de la selecció de Iugoslàvia i jugador de l’Estrella Roja de Belgrad.

Que un futbolista com Cruyff, que tenia contracte amb el Barça, pogués canviar d’equip per disputar un torneig amistós ens evoca el futbol d’un altre temps. De fet, segons apunta el mateix Daniel Hechter, Cruyff no va cobrar diners per aquest fitxatge exprés i només va rebre a canvi alguns dissenys exclusius del modista, que li va voler agrair així el gest. Ara bé, l’arribada de Cruyff a París va servir per alimentar, anys després, la llegenda que el PSG va estar a punt de fitxar-lo, cosa que no s’ajusta gens a la realitat.

L’holandès es va desplaçar a la capital francesa pocs dies abans de l’inici del Torneig de París, que estava previst pel 17 de juny de 1975. Així, doncs, per tal de confraternitzar una mica amb els seus nous companys temporals, va conviure amb ells durant diversos entrenaments a Saint-Germain-en-Laye, on el PSG acostumava a exercitar-se abans dels seus partits.

L’arribada de Cruyff va canviar la rutina d’un club que feia només cinc anys que havia estat creat i que tot just acabava d’afrontar la seva segona temporada a la màxima categoria del futbol francès, on aspirava a no passar penúries i no tornar a baixa a segona. Cal dir que el glamur del PSG en aquella època no venia de les seves estrelles sobre el terreny de joc sinó de les figures que Daniel Hechter aconseguia agrupar a la grada, amb l’actor Jean-Paul Belmondo o el cantant Enrico Macias com a principals exponents. Així, doncs, no resulta estrany veure com alguns dels seus companys d’equip durant aquell juny de 1975 no van dubtar a demanar autògrafs o fotografies a Johan Cruyff per immortalitzar el moment inèdit que per ells representava compartir vestidor amb una figura mundial de la seva categoria.

El debut de Johan amb la samarreta del PSG es va produir el 17 de juny de 1975, quan els parisencs es van enfrontar a l’Sporting Club de Portugal lisboeta durant la primera semifinal del Torneig de París. Malgrat l’atractiu que suposava veure a Cruyff sobre la gespa, el cert és que només vint-i-cinc mil espectadors es van congregar al Parc dels Prínceps per seguir el partit.

Així, doncs, un estadi mig buit, on molts dels afeccionats eren integrants de la nombrosa comunitat lusitana establerta a París, va ser testimoni de com Johan Cruyff dirigia el PSG cap a una còmoda victòria per 3-1 davant de l’Sporting lisboeta. Curiosament, els de Portugal van lluir, durant aquell partit, propaganda del diari France-Soir, un fet inèdit en la seva llarga trajectòria.

Aquella primera victòria del PSG de Cruyff va classificar l’equip per la final del torneig, que havia d’enfrontar els parisencs amb el València, que s’havia desfet al seu torn del Fluminense brasiler. L’esperada final del renovat Torneig de París es va disputar, doncs, el 19 de juny de 1975 en un Parc dels Prínceps que en aquesta ocasió va arribar fins als 40.000 espectadors però que encara va estar lluny de penjar el cartell de complet.

A diferència del que havia succeït en la semifinal, quan Cruyff va guiar l’equip amb mestratge, l’actuació de l’holandès davant del València va ser més aviat decebedora. Segons les cròniques de l’època, Johan no va ser ni l’ombra d’ell mateix i el PSG es va veure clarament superat per l’equip valencià que, gràcies a un gol de Planelles a les acaballes del partit, va acabar emportant-se el trofeu cap a la ciutat del Túria.

El més sorprenent d’aquell matx, però, va ser que, veient la seva feble actuació, els afeccionats del PSG van començar a xiular a Johan Cruyff cada vegada que tocava la pilota. Una circumstància surrealista per una estrella mundial que havia accedit a jugar amb un equip que tot just començava a consolidar-se a la primera divisió francesa.

Tot i així, en acabar el partit, Cruyff no va defugir la premsa local i va voler disculpar-se per les seves pèssimes prestacions. "Estic decebut. Estic molt cansat perquè he tingut una temporada molt difícil. Fa un mes, fins i tot em vaig haver de quedar al llit. No he pogut entrenar prou i només he aguantat un partit", va afirmar tot intentant justificar-se.

El cert és que l’efímer pas de Johan Cruyff pel PSG va ser un fracàs sense paliatius. El reclam de l’holandès no va aconseguir omplir el Parc dels Prínceps en ocasió de la represa del Torneig de París i el futbolista del Barça va haver de veure com els qui teòricament eren els seus afeccionats el xiulaven a cada pilota que tocava.

El que sí que no es va perdre Cruyff és la vetllada de tancament del torneig que es va celebrar al luxós hotel Concorde La Fayette, organitzada pel president Daniel Hechter. Allí, l’holandès es va acomiadar del seu amic dissenyador amb certa amargor per l’experiència fallida. Malgrat tot, però, el president parisenc es va mostrar agraït perquè el seu públic havia pogut veure per primera vegada com un triple guanyador de la Pilota d’Or vestia la seva samarreta.

De fet, els afeccionats del PSG van haver d’esperar fins al fitxatge, el 2021, d’una nova llegenda blaugrana, en aquest cas, Leo Messi, per veure jugar un futbolista guardonat amb com a mínim tres pilotes d’or. Curiosament, la història es va repetir i Messi va viure allò mateix que havia viscut Cruyff el 1975. Ser xiulat pel seu propi públic sobre la gespa del Parc dels Prínceps.