Charles Thomas, un dels primers jugadors nord-americans del Barça de bàsquet, va desaparèixer sense deixar cap rastre a finals del vuitanta. Fa escassament 15 dies, quan fins i tot amics i família feia més de 40 anys que el donaven per mort, va tornar a donar senyals de vida. Així ho ha explicat Norman Carmichael, excapità i jugador històric de la secció de bàsquet blaugrana, en declaracions a RAC1. 

Thomas va aterrar al bàsquet català l'any 1968 de la mà del Sant Josep de Badalona. Considerat el primer especialista en esmaixar a casa nostra, ràpidament va destacar per unes grans capacitats atlètiques i en les seves primeres dues temporades a la màxima competició estatal ja es convertiria en el màxim anotador de la lliga.

Els seus més de 25 punts per partit en un bàsquet que encara no comptava amb línia de tres aviat van despertar l'interès del Barça, que el fitxaria per acompanyar històrics del club com Norman Carmichael, Aíto García Reneses i Manolo Flores. Charles Thomas, però, no trobaria el seu lloc a la plantilla i, després de 4 temporades tacades per la mala relació amb l'entrenador, problemes per aconseguir la nacionalitat i una greu lesió de genoll, el jugador va abandonar el Barça el 1975 i va marxar cedit al Manresa.

Molt fora de forma, Thomas havia deixat de ser aquell atleta que havia enlluernat els aficionats del bàsquet català i espanyol a finals del 60. A mitja temporada va abandonar l'equip i se'n va tornar cap als Estats Units. Allà va començar una vida marcada pels excessos amb les drogues que, fins i tot per a la família, semblava acabar en circumstàncies poc clares a principis dels 80.

Charles Thomas va "renéixer" fa 15 dies quan, després de 40 anys desaparegut, va trucar al seu excompany blaugrana Normal Carmichael. Després de confirmar que tot plegat no es tractava d'una broma pesada, Carmichael va poder xerrar amb un Charles Thomas que, "demacrat i envellit", té 75 anys i en fa quatre que viu en una residència geriàtrica a Amarillo (Texas).