- El CEC és una de les entitats esportives amb més recorregut de Catalunya. Com s'arriba fins aquí?
- Sí, ara hem celebrat fa poc els 140 anys i el nostre repte és ser fidels als orígens, però també ser una entitat del segle XXI, per tant, atractiva per a la gent jove. En aquest sentit, per exemple, tenim un rocòdrom que és l'únic de Ciutat Vella de Barcelona, i és un focus on els joves descobreixen tot el que hi ha al darrere. No només una aproximació esportiva, el CEC és també una aproximació social.
- Una entitat més sostinguda per uns valors històrics, o més lligada a l'actualitat?
- Podríem parlar del Centre com l'Òmnium Cultural de la Muntanya. I això és un lloc on, més enllà de la pràctica esportiva de primer nivell, també hi ha valors, història i bagatge, que és el que el fa atractiu per a molta gent. I per això s'explica el nombre de socis que té, comparat amb altres entitats excursionistes.
- A la carta de presentació del CEC destaquen diverses activitats, algunes, fins i tot, que s'allunyen de l'excursionisme, pròpiament dit.
- Sí, és una qüestió de volum. Moltes entitats a l'estiu fan campaments i altres activitats. I nosaltres ho fem, però tenim altres modalitats. En tenim una, per exemple, que són campaments en família i que els fem als Pirineus i als Alps. No hi ha gaires clubs, i no de Catalunya, sinó de tot Europa, amb capacitat de portar un centenar de famílies als Alps a fer muntanya durant 15 dies. Allà tenim guies, gent especialitzada, portem un cuiner..., és una experiència. És un punt molt especial. El CEC no és, ni una empresa, ni uns campaments.
- I per què s'aposta per donar aquest toc diferencial?
- Primer perquè tenim els recursos per fer-ho. Tenim els recursos materials, ja que tenim vuit refugis pels Pirineus, i també tenim una massa de socis voluntaris que col·laboren. La revista Muntanya, l'arxiu fotogràfic..., i tot això estem gairebé obligats a utilitzar-ho. Ara, el CEC no es podria inventar perquè és fruit de 140 anys d'història.
El director general del Centre Excursionista de Catalunya, Ton Barnils, durant l'entrevista. Foto: Josep M. Montaner
- Es podria parlar de l'entitat més completa a nivell d'oferta d'activitats de muntanya?
- Sí, jo crec que sí. Com a exemple, a l'estiu fem uns campaments també a la Vall d'Aneu, on plantegem dos models. Un de 8 a 14 anys, que són uns nois que van a un prat i acampen, fent caminades més suaus. I un altre de 14 a 17 anys, que fan una travessa pel Parc d'Aigüestortes amb un guia tècnic i visiten els nostres refugis. Tenim la possibilitat de fer combinatòria, i també tenim l'Escola de Muntanya, on hi ha guies especialistes. Aquesta diversitat és la força del Centre. No és purament excursionisme. El CEC va de Ferran Latorre a Jacint Verdaguer.
- I tota aquesta formació i estades, considera que està creant un planter d'elit?
- Jo diria que no. La nostra idea és la creació d'un currículum excursionista perquè la canalla del Centre vagi creixent i evolucionant i que, finalment, pugui triar el camí dins de la muntanya que li encaixi sense ser excloent. Si vol entrar en el món de la competició, que ho faci, però qui vulgui entrar en el món de la natura, de l'observació, també.
- Com es porta a terme aquesta observació més científica o cultural?
- Per exemple, buscant aliances i compartint amb altres centres excursionistes. Hem de treballar en xarxa, penso, perquè al final, som els que som, i a aquesta aproximació nova a la muntanya molt individualista li hem de donar una resposta conjunta.
- Per exemple?
- Hi ha un projecte que ens fa molta il·lusió i que es diu la Ruta de Puig i Cadafalch, que es farà el 30 de juny i 1 i 2 de juliol. La fem en coordinació amb el Departament de Cultura, i anirem a la Vall de Boí i recrearem la ruta que va fer el soci del Centre per descobrir el romànic. Farem tota mena d'activitats i rutes rememorant aquest fet, i hi haurà teatralitzacions, dinars... Això entra en aquesta hibridació del CEC i el seu entorn.
- En quin estat de salut es troba el Centre, ara mateix?
- Ara hi ha com una democratització de l'accés a la muntanya. Molta gent s'hi apropa per primer cop, i nosaltres som una organització que té coneixement i el repte de transmetre a tota aquesta gent aquest coneixement acumulat. Compartir-lo i que alguns en puguin gaudir. El Centre és com una mena d'estructura d'estat, seria absurd no poder compartir aquest coneixement i, per tant, anem bé.
El director general del Centre Excursionista de Catalunya, Ton Barnils, durant l'entrevista. Foto: Josep M. Montaner
- La democratització de la muntanya i l'aproximació massiva, positiva o perillosa?
- Jo en general ho veig positiu perquè sóc optimista. Però, evidentment, hi ha d'haver un respecte pel medi ambient. Crec que la gràcia del Centre és la seva permanència, i les modes actuals s'integraran i ja veurem. Potser d'aquí a 10 anys hi haurà una altra moda, i el CEC estarà allà.
- Anys d'activitats continuades i de manera incansable. Quina és la clau de l'èxit?
Els actius del Centre són, per una banda, la seva capacitat de combinar voluntaris amb recursos professionals importants. I per altra, la seva xarxa de refugis, perquè els grans refugis són del CEC, que van ser els pioners. I també, llavors, el seu llegat cultural, que és bestial. És uns institució molt arrelada.
- I quin és el punt de vista del Centre sobre l'estat de l'esport a nivell català?
- El de muntanya està clar que està triomfant. Ho fa per la mateixa raó que el CEC segueix. Ja des del segle XIX, la relació dels catalans amb la muntanya ha estat molt forta. Aquí el muntanyisme és definitori. I pel que fa a l'esport català en general, el veig molt florit.
- D'aquí a 10 anys, com ens hem d'imaginar el CEC?
- Voldríem que fos amb més socis, amb més presència a la societat i amb més capacitat per apropar la muntanya a tota aquesta nova gent que s'hi està acostant. Amb això ens donaríem per pagats.
