La recta final cap a Berlín ja té la darrera parada a punt. El Barça, que ha estat irregular alhora de mantenir un nivell de joc, però indiscutible en la resolució final dels partits, s'haurà d'enfrontar a un dels conjunts més acostumats a canviar de pell depenent del rival que té al davant i dels jugadors que pugui tenir a la infermeria.

El Bayern de Munic, conjunt alemany per excel·lència i un dels més hegemònics del continent, visitarà el Camp Nou en la que serà la prova més complicada i més decisiva per a un Luis Enrique que compta els dies per finals. En poques setmanes el Barça pot ser campió de tot o campió de res. Pot deixar la Lliga sentenciada amb partits del nivell mostrat davant el PSG o pot perdre-la com va perdre dos punts al Sánchez Pizjuán, amb una cara brillant i una creu agònica després de tenir els tres punts coll avall. La Lliga sempre té moments d’alts i baixos, de sotracs inesperats, però la Lliga de Campions, sobretot en aquestes fases, no perdona un error.

El Barça i Luis Enrique saben que davant el Bayern es juguen el prestigi que, fins a dia d’avui, encara manté aquell dubte. Si realment els futbolistes i el seu entrenador estan preparats per tornar a governar Europa ho dictaran els propers dos partits davant l’equip alemany. I ho dictaran davant un entrenador que coneix a la perfecció què pensa i com actua el cervell dels jugadors blaugrana.

Luis Enrique, a qui molts eleven a l’alçada dels déus pels seus primers 50 partits a la banqueta blaugrana, pels punts aconseguits en el seu primer any com entrenador culer, per l’evident millora en les accions a pilota parada (defensives i ofensives), per haver recuperat el nivell de futbolistes com Piqué, Iniesta o Messi, i per l’efectivitat dins l’àrea rival, ha de demostrar en els propers dos partits de Lliga de Campions que el seu model, tan llunyà i a la vegada tan proper a Guardiola, és l’adient per a poder guanyar-ho tot.

El Barça es trobarà un Bayern camaleònic, molt metòdic i gens català. Encara que estigui dirigit per un entrenador cruyffista fins la medul·la, el Bayern no deixa de ser un conjunt alemany. De la porteria, fins la davantera, aquest conjunt el lideren els futbolistes de la Mannschaft. Des de Neuer, passant pel capità Phillip Lahm, i acabant per Müller, el Bayern flota sobre la gespa a ritme de futbol alemany. El segell Guardiola evidentment existeix, amb Thiago Alcántara marcant la diferència en la construcció, amb Mario Götze fent del seu Don Andrés a la frontal de l’àrea i amb Lewandowski al més pur estil Eto’o. 

Guardiola ha après a Alemanya que el futbol no pot ser el mateix a tot arreu. De fet, seria impossible que Pep implantés el mètode Barça al Bayern. Ni té els jugadors per a fer-ho, ni el club està preparat per un canvi tan radical. Al públic l’emociona el vertigen de les bandes, amb Robben i Ribéry, amb els laterals Lahm i Bernat ben oberts; el joc de potència física, amb Müller i Lewandowski menjant-se l’àrea rival. I la qualitat del mig del camp, això sí que ho imposa Guardiola. A més, aquest equip es transforma depenent del rival i dels condicionants. Tan pot saltar al terreny de joc amb un 4-3-3, per a dominar el partit, com amb un 4-2-3-1 amb físic al mig del camp i les bandes ben obertes o un 3-3-4 terriblement ofensiu per a no sortir de l'àrea rival.

Xabi Alonso és el seu Sergio Busquets, atura tot futbolista que gosa iniciar un atac pel centre i distribueix amb la qualitat d’un superdotat de la pilota. La conducció de Thiago és un escàndol, i la potència que agafa l’atac quan la bola passa pels extrems és complicadíssima d’aturar.

Però on sí pot fer mal el Barça, i és on n’hauria de fer, és a l’àrea rival. Els problemes defensius són el problema de Guardiola des que va aterrar a Munic. Ni Boateng, ni Badstuber, ni Dante, ni Javi Martínez, ni Alaba situat com a central esquerre en defensa de tres homes, no han pogut apaivagar la greu crisi defensiva que pateix aquest equip, i que va patir amb molta força en les semifinals de la temporada passada davant el Reial Madrid. Aquí és on el Barça ha de fer mal, amb el seu trident imparable, amb la mobilitat i pressió de Suárez, amb el desequilibri de Neymar i amb l’última passada de Leo Messi.

El Bayern no és imparable. El Bayern és un equip vulnerable en fase defensiva, que cometrà errors al Camp Nou i que els tornarà a cometre a l’Allianz Arena una setmana més tard. Luis Enrique té feina, però Guardiola també.