Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 van ser històrics a Catalunya, però també formen part de la història del món. La cita a la capital catalana es va viure immersa en l'excepcionalitat històrica del moment i que fins i tot encara ara està d'actualitat arran de la guerra a Ucraïna: la desintegració de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), i per conseqüència, la fi de la Guerra Freda amb la victòria i la consolidació dels Estats Units com la gran potència mundial.
El 25 de desembre de 1991, quan exactament faltaven vuit mesos perquè donés principi la competició a la capital catalana, el llavors president de l'URSS, Mikhaïl Gorbatxov, compareixia davant les televisions de tot el món per anunciar la seva dimissió, que de facto implicava la dissolució de l'estat socialista més gran de la història i d'una de les grans potències del segle XX.
Com a potència mundial, l'URSS també va ser líder en l'àmbit esportiu, i especialment en el dels Jocs Olímpics. Així doncs, els nou certàmens en què van participar esportistes soviètics van suposar un total de 1010 medalles -395 ors, 319 plates i 296 bronzes-. De fet, avui dia l'extint país manté la segona posició en el medaller històric, només per sota dels Estats Units, i encara amb un marge d'aproximadament 150 medalles respecte del tercer classificat, el Regne Unit.
I sense l'URSS, la gran incògnita era saber a qui representarien els milers d'esportistes que feia anys que es preparaven per a la cita olímpica a Barcelona. Els comitès nacionals de les antigues repúbliques soviètiques no estaven afiliats al Comitè Olímpic Internacional (COI), i de fet, molts d'ells no estaven ni constituïts. Per solucionar-ho, es va crear l'Equip Unificat Olímpic.
494 esportistes d'Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan van competir sota una bandera blanca amb les cinc anelles del logo dels Jocs Olímpics al davant. Quan un dels atletes s'erigia en el primer lloc del podi, en comptes de l'himne del seu país sonava l'himne olímpic.
L'ús d'aquesta fórmula no va passar gens desapercebuda durant la competició. De fet, aquest país fictici que agrupava diversos països reals va ser el primer en el medaller de Barcelona 1992. En total, van ser 112 guardons que es van repartir en 45 ors, 38 plates i 29 bronzes, i van superar als Estats Units només per quatre medalles. Els estatunidencs van vèncer la Guerra Freda a l'URSS, però no van fer-la desaparèixer esportivament.
Uns Jocs Olímpics enmig de la desintegració de la Unió Soviètica
Els tempos de la dissolució van fer que les antigues repúbliques soviètiques haguessin de competir sota la bandera d'un país fictici
- L'Equip Unificat a la ceremònia d'inauguració de Barcelona 1992. | Olympics -
- | Olympics
ARA A PORTADA
-
Busos cap a Madrid i passant del català: així espera l'espanyolisme de missa la visita del Papa Pep Martí i Vallverdú
-
El Papa es reunirà amb víctimes d'abusos sexuals de l'església durant la seva visita a l'Estat Redacció
-
El viatge del Papa a l'Estat, pas a pas: els actes a Madrid, Catalunya i les Canàries Marc Orts i Cussó
-
-
Publicat el
21 de juliol de 2022 a
les 21:30
Actualitzat el
21 de juliol de 2022 a les
22:14
Et pot interessar
-
Esports
Florentino anuncia el retorn de Mourinho al Madrid
-
Esports
La justícia arxiva la causa per estafa del Reus que esquitxava Laporta
-
Esports
Cinc claus psicològiques que expliquen el fanatisme al futbol: «L'afició pot ser una comunitat que cuida o que destrueix»
-
Esports
Leo Messi, Premi Princesa d'Astúries dels Esports del 2026
-
Esports
Enrique Riquelme acusa Florentino Pérez de «finançar el Barça»
-
Esports
Florentino assegura que Ayuso i Almeida faran «una normativa especial» perquè els concerts tornin al Bernabéu
