Quan una filosofia de joc es pot definir únicament amb el nom d’un futbolista, significa que aquest personatge és quelcom més que un gran jugador. És molt més que una peça clau dins un onze tipus, molt més que una fitxa insubstituïble i infinitament superior a un braçalet de capità etern. Per sobre de qualsevol altre futbolista a la història del Barça hi haurà un nom: Xavier Hernández Creus. Un noi de Terrassa que va debutar l’estiu del 1998 a Mallorca amb gol, que va salvar el cap de Louis Van Gaal un any després amb un cop de cap a Valladolid i que va desaparèixer involuntàriament fins que Frank Rijkaard i Pep Guardiola van ser conscients que tenien al davant el millor migcampista de la història del club.

Xavi ha vestit la samarreta del primer equip del FC Barcelona durant 17 anys i serà considerat l’home essencial per dur a terme l’estil de joc més bonic, més espectacular, més admirat i més guardonat de la centenària història de l’entitat catalana, tot i creure que, durant els primers cinc anys, el seu futur com a futbolista era lluny del Camp Nou. Des del seu debut, l’agost del 1998, fins l’arribada de Frank Rijkaard a la banqueta del Barça el juny del 2003, el mateix Xavi i una bona part de la massa social culer no acabaven de veure en el jove de Terrassa el recanvi definitiu per a Pep Guardiola.

El “6” no es col·locava correctament en defensa i la posició de migcentre li quedava grossa. Massa espai per abastar i massa responsabilitat com a primer home situat davant de l’eix defensiu. Jugava poc i les crítiques se’l cruspien. Fins que va arribar Rijkaard. Mai abans del 2003 Xavi havia jugat 34 partits com a titular amb el primer equip del Barça, però el tècnic holandès va descobrir la seva veritable vocació. Xavi no era Guardiola, era un altre tipus de jugador. S’havia d’acabar amb la falsa llegenda que el relleu de Pep al migcentre era Xavi. De la mateixa manera que Carlo Ancelotti va convertir Pirlo en el millor migcampista dels últims 20 anys a Itàlia retrocedint la seva posició, Frank Rijkaard va descobrir el millor migcampista del món avançant Xavi i donant-li la pilota com a eina.

Del 2003 fins l’actualitat, Xavi ha marcat una època. Mai cap altre jugador havia estat capaç de signar una història com la de Xavi. 764 partits oficials, 23 títols que en poden ser 25, nascut i crescut a la pedrera blaugrana i dut al cim del futbol mundial juntament amb la millor generació de futbolistes mai vista al Camp Nou.

Ell sol ha estat l’obrellaunes que ha permès explotar totes les virtuts blaugrana en la millor etapa de la història del club, en l’era europea i estatal governada per un sol equip i en un període que serà recordat eternament per les notes d’una òpera única, una obra dirigida per l’home que aquest juny s’acomiadarà del club del seu cor.