Si les persones fossin llibres, a la Llibreria Drac hi cabria més de la meitat de la població d’Olot. Una de les joies del modernisme olotí guarda gairebé 20.000 exemplars darrere la seva façana fotogènica. Des de fa cinquanta anys, la lectura és l’arrel de la casa Gaietà Vila, un edifici d’Alfred Paluzie construït a principis del segle XX que sembla florir del substrat literari que té als seus peus. [nointext]
[intext1]
La conveniència d’ubicar una llibreria en un dels edificis modernistes més emblemàtics d’Olot va venir de la mà de Josep Maria Bonet i Miquel Aulina. Era el 1973, un 24 de novembre, quan els dos joves antifranquistes i redactors del desaparegut setmanari de l’Olot Missió van decidir convertir el Cafè Novedades (propietat de la família d’en Miquel) en una de les primeres llibreries que apareixerien a la Garrotxa. 
[intext2]
Tots dos van passar-hi 31 anys destapant la democràcia, reivindicant el català i arribant als temps moderns. La mort d’en Josep Maria el 2003 va fer que la seva filla Irene Bonet agafés el relleu per seguir donant vida a allò que el seu pare va plantar: una llibreria que, de manera excepcional, aquest 24 de novembre arribarà als 50 anys. Una fita que no tots els llibreters poden explicar.

[intext3]
Felicitats!

Gràcies!

Com ho viu?

Amb molta il·lusió i emoció perquè el meu pare ja no hi és. Si jo sóc aquí és perquè ell no hi és. Això ho tinc molt clar.

Hi pensava en els 50 anys de la llibreria?

Des de després de Sant Jordi, a casa ja vam començar a pensar què faríem.

L'impressiona fer 50 anys?

Clar. I més pensant en tota l'etapa que van viure el pare i en Miquel, que és gairebé més de la meitat del que he viscut jo. La creació de la llibreria va ser part seva i nosaltres, evidentment, el fet de decidir i tirar-ho endavant va ser complicat, però si hem arribat fins aquí és per un bon motiu.

Amb quina salut s'hi arriba?

Espero que bona! Hi ha molta part de feina que no es veu, llavors estem treballant i passen els dies sense adonar-te'n. Penso que hem arribat bé a aquests 50 anys.
 
És fàcil portar una llibreria?

Són moltes hores. És molta dedicació. T'ha d'agradar i t'ha d'agradar llegir i atendre. No és una feina que et permet treballar poc i llegir molt. Si estàs buscant això, no t'hi dediquis. No només t'ha d'agradar llegir. El dia de Sant Jordi potser treballem 15 hores. És molta feina i molta que no es veu.

A qui no li agradi llegir, no pot ser llibreter?

Sí que la pot portar, però penso que per poder recomanar llibres, t'has d'haver llegit els llibres o te n'has d'haver llegit molts. Els llibres que he llegit crítiques o entrevistes no els recomano amb la mateixa passió que els llibres que m'he llegit.

Com s'ho ha fet el Drac per arribar fins aquí?

A la Garrotxa no hi ha hagut, majoritàriament, altres llibreries. Això et feia que haguessis de tenir de tot i fer-ho bé. Crec que la clau són les ganes de fer-ho i que no hi ha hagut massa competència. Sí que fa uns anys, quan va obrir l'Abacus i va tancar la llibreria Sala vam pensar a veure com aniria, però ara anem fent i penso que amb bona salut.

El Drac té de tot?

Nosaltres rebem pràcticament tot el que s'edita. Tenim espai i això ens permet col·locar-ho tot. Sí que a vegades, hem de retornar perquè ens arriben moltes caixes cada dia. Les llibreries funcionem d'una manera que podem tornar els llibres, ens els abonen i en tornem a comprar. Tots els llibres que tinc, els puc tornar.

[blockquote]"No ens tanquem a ningú, però sí que tenim aquesta reivindicació catalanista"[/blockquote]

El fet de ser una llibreria en un àmbit rural us ha beneficiat?

Potser sí perquè a Barcelona o Girona hi ha moltes llibreries que s'han d'especialitzar i aquí no ho podem fer. Aquí, amb les poques que som, hem de tenir una mica de tot.

En els seus inicis, el Drac va tenir un esperit reivindicatiu per obrir una llibreria enmig d'una dictadura i vendre publicacions prohibides d'amagat, sobretot, en català. Ha volgut mantenir aquest esperit?

Sí. M'hauria encantat poder estar en aquella època en què s'anava a França a buscar els llibres i se'ls entrava a Catalunya d'amagat. Tot això va ser important en aquell moment. Des de gairebé sempre, i és una cosa que no s'ha sabut gaire, per Sant Jordi només posàvem a la venda llibres en català. Ara fa poc ho vam canviar i vam posar també els castellans. No ens tanquem a ningú, però sí que tenim aquesta reivindicació catalanista. La part infantil, per exemple, només hi ha dues lleixes que són en castellà, la resta són en català. O quan entres a la llibreria, el primer que trobes al taulell, són llibres en català. Això ja t'explica la importància que té la literatura en català per nosaltres.
 
Per què el nom de "Drac"?

El nom ve de la façana, del forjat en forma de drac que hi ha. M'encanta. A vegades, venen escoles preguntant per la llibreria i l'edifici i els fem buscar el drac per la façana.

Per tant, el nom ja hi era abans que la llibreria

A la façana hi ha tota mena de bèsties i animals fantàstics. Van escollir el drac.

És coincidència també que hi hagi un drac a la llegenda de Sant Jordi?

(Riu) De fet, hi ha tres llibreries als Països Catalans que es diuen Drac: nosaltres, a Palma de Mallorca hi ha el Drac Màgic i a una ciutat a prop de Barcelona també hi ha Llibreria Drac. No ens coneixem entre nosaltres.
 
Quina creu que han estat les millors èpoques de la llibreria?

No sé si hi ha hagut algun moment en què hem pensat "que bé que ens va tot". Crec que sempre ha estat anar picant pedra de mica en mica i hem estat sempre molt honestos, fent feina de formiga, fent coses que no es veuen tant. Molt a poquet hem anat construint.

Com són els clients del Drac?

Hi ha gent molt fidel que venen cada setmana. N'hi ha que viuen a Barcelona que venen el cap de setmana. Abans, per exemple, hi havia també un grup de gent que tenia el meu pare que es venien a explicar acudits aquí a la llibreria.

Pel que expliqueu, la llibreria continuava sent, gairebé, com un bar: un lloc de trobada

Penso que això és molt bonic. Independentment de si venen a comprar o no, que sigui un lloc de trobar-se i xerrar. Hi ha clients que quan venen, fas petar la xerrada. Crec que és important que aquesta essència no es perdi.

[blockquote]"No podia passar pel meu cap que algú altre es quedés la llibreria o que quedés en res"[/blockquote]

A l'inici de l'entrevista heu comentat que si estàveu aquí era gràcies al vostre pare. Per què?

Quan va morir el meu pare el 2003 ja feia quatre anys que estava malalt de càncer. Vaig acabar filologia catalana i volia fer un postgrau de correcció. El meu pare estava molt malalt, però vaig decidir fer el postgrau igualment. Sempre m'havia agradat corregir i vaig decidir que em dedicaria a això i si mai passa alguna cosa i s'ha de ser aquí, sempre tindria l'opció. Havia treballat estius i caps de setmana a la llibreria, però no sabia com era realment portar una llibreria.
El desembre del 2003 el pare es mor. Mesos abans hi va haver una reunió a casa perquè no sabíem quant de temps li quedava i en Miquel ja estava en edat de jubilació. Ells van decidir que s'havia de vendre la llibreria. Recordo arribar a casa aquell dia molt enfadada i dient que jo m'ho quedava. Em va doldre i vaig voler quedar-m'ho. Vaig acabar el postgrau i ja vaig entrar a la llibreria.

Quina edat tenia?

24 anys.

Es va llençar totalment a la piscina.

Realment va ser la primera feina amb cara i ulls que vaig tenir. No podia passar pel meu cap que algú altre es quedés la llibreria o que quedés en res. No podia ser. Ho havia de fer. Sentia que era una cosa de moral, que em tocava i que sabia que si jo no ho feia, no ho faria ningú més. Costés el que costés vaig posar-m'hi.

Aquest va ser el moment més delicat de la llibreria?

Sí. Sobretot, els mesos després de morir el pare. Recordo que va ser horrorós. Venia gent a la llibreria a donar el condol mentre jo venia per intentar superar la mort del pare i passar el dol. Hi havia moments que intentava fugir d'aquestes situacions perquè emocionalment era molt dolorós. La gent ho feia de molt bona fe, però no et deixaven passar pàgina. Va ser dur.
 
La seva infantesa corre enmig d’aquests prestatges?

Sí. Sempre he llegit. La meva mare em recorda que quan anava a reunions de l'Escola Petit Plançó tots els pares deien que els seus fills miraven la tele, però jo només llegia.

Recomanaria llegir més a la societat?

I tant! És veritat que és molt fàcil mirar el mòbil, el Twitter o Instagram i passar-t'hi hores sense adonar-te'n. Però llegir t'aporta moltíssim. Recordo quan era petita que la mestra de català em felicitava perquè no feia faltes d'ortografia. Estic convençuda que això ha estat gràcies a la lectura. Llegir et transporta a altres situacions, t'ajuda a pensar, a raonar, vius altres vides i pots millorar en moltes coses.

Després de 20 anys portant una llibreria, en el moment actual és més fàcil o més difícil obrir una llibreria?

És complicat. La quantitat de llibres que ens arriben cada setmana és enorme. El meu pare no retornava tants llibres com fem ara nosaltres. Com que es publica tant més que abans, hi ha molta més feina interna que no es veu. Llavors, has de tenir un bon coixí econòmic perquè hauràs de comprar llibres i tenir-los parats a la llibreria. Crec que sí, començar de zero, ara és més difícil.

[blockquote]"Les llibreries hauran de ser activistes culturals, tenir una actitud"[/blockquote]
El futur. 50 anys més?

No ho sé. Ja ho veurem. De moment, endavant. Anar fent i anar tirant i que sigui el que hagi de venir.

Quin model de llibreries veu en el futur?

Veig llibreries com llocs més culturals on es fan presentacions, xerrades o tallers de lectura. A la nostra llibreria hi falta aquest espai, però en fem a fora.

Les llibreries hauran de ser activistes culturals?

Penso que sí i que moltes ja ho són. Caldrà tenir una actitud. Penso que hem d'anar cap aquí, tot i que a vegades el dia a dia se't menja una mica.

No s'ha escrit mai cap llibre sobre la Llibreria Drac d'Olot, però si se n'hagués d'escriure un, quin títol li posaria?

Ostres! No ho sé! Recordo que en Guillem Terribas de la Llibreria 22 va fer un llibre sobre el seu dia a dia i el títol era "Demà serà un altre dia". El Drac és aquesta filosofia de "demà hi tornarem".