Aquest cap de setmana el Festival Lluèrnia d’Olot celebra una nova edició. Ja fa més d'una dècada que el certamen converteix la capital de la Garrotxa en un punt de referència per a l’arquitectura efímera i les creacions amb foc i llum. Però el festival arriba a la tretzena edició amb una alerta per a navegants: cal més finançament.
En declaracions a NacióGarrotxa, la direcció ha avisat que si no hi ha més ajuda econòmica, el certamen pot tenir un altre futur: “És una data de caducitat. Estem en un punt en què o invertim més o s’acaba molt ràpidament. Des de fa un parell d’anys el festival està a la corda fluixa pressupostàriament tenint en compte allò que necessitem fer”, diu el director artístic de Lluèrnia, Xevi Bayona. “Tenim molts visitants, ens gastem diners en vigilància, estem allargant els dies i posant recursos que evidentment s’han de posar en un certamen de la dimensió de Lluèrnia, però això va en detriment d'allò que ens estem gastant en les instal·lacions”, assegura.
La dimensió que ha agafat el festival olotí (uns 20.000 visitants) ha fet que cada vegada s’hagi d’invertir molt més en tot el que l'envolta i no es pugui arribar a finançar correctament els artistes i les instal·lacions de gran format. “Hi ha moltíssima afluència de persones i això fa que hàgim d’estendre el festival, que ja no puguem fer les instal·lacions domèstiques i necessitem grans formats expandint-nos per la ciutat. Necessitem, com a mínim, trenta projectes i aniria bé tenir-ne més”, assegura Bayona.
"Cada vegada anem tirant més de favors"
Actualment, Lluèrnia pot arribar a pagar un màxim de 5.000 euros per una instal·lació de gran format, mentre que en altres festivals s’arriba als 20.000. El pressupost del certamen olotí és d’uns 120.000 euros amb una organització que és voluntària i empreses col·laboradores que ajuden amb serveis (grues i maquinària) o amb la donació de material. “Tenim un problema gros que és que no hi ha recursos per fer instal·lacions com les que estem fent. Cada vegada anem tirant més de favors. A Lluèrnia s’hi inverteix poc més de 100.000 euros i tenim altres festivals com el Concéntrico de Logronyo que té un pressupost de 450.000 euros; és cinc vegades més el pressupost de Lluèrnia, on estem fent unes instal·lacions de les mateixes magnituds que Logronyo”, reflexiona el director artístic del certamen olotí.
Bayona assegura que estan “al límit” i per això demana més recursos interpel·lant a les administracions superiors: “Estem en una cruïlla i el festival pot tendir cap a un costat o cap a l’altre. Ens l’hem de creure tots, l’Ajuntament i també la Generalitat. Cada any surten de Lluèrnia premis d’arquitectura. Si ens interessa i Olot pot ser epicentre, ens ho hem de creure i invertir en aquestes coses, no només a escala municipal, sinó amb més recursos de la Generalitat i la Diputació. Necessitem molts més recursos pel festival que estem fent”, reclama Bayona.
Crit a la Generalitat i la DIputació
Actualment, la gran font de finançament del festival Lluèrnia és l’Ajuntament d’Olot, el qual aporta 75.000 euros, més de la meitat del pressupost. El festival també rep subvencions de la Generalitat des de fa anys i també de la Diputació. En aquests dos casos, l’ajuda és inferior a la municipal i amb un sistema més complicat: de concurrència competitiva i sense saber què es rebrà fins passat l’acte.
Davant el crit d’ajuda de Lluèrnia, l’Ajuntament d’Olot també pressiona les administracions superiors i estén la mà al festival: “Nosaltres fem un esforç molt important. En tot cas, la gent de Lluèrnia han de saber que si algú els falla, estarem per donar un cop de mà. D’allà d’on seria desitjable que vinguessin més recursos és des de la Diputació. L’any passat la Generalitat ja va fer una important aportació de diners”, diu l’alcalde d’Olot, Pep Berga.
El Festival Lluèrnia va néixer el 2011 i aquest cap de setmana celebrarà la tretzena edició. Des de sempre ha estat organitzat i dirigit per una associació pròpia formada per persones voluntàries.