A través de les reflexions de l’Eloi i el seu bòxer, que “no entén la lògica d’aquests humans, en aparença intel·ligents i que es comporten de manera tan estúpida” el lector va recorrent diferents situacions que confronten la conducta humana sovint poc coherent i el sentit comú sempre imperant dels animals.
Es tracta d’una obra que ens interpel·la sobre com volem que sigui la nova realitat, sorgida de l’era post Covid” i ho fa a partir de diverses situacions reals. En aquest sentit, i atesa la condició de l’autor, exdirectiu d’empreses alimentàries internacionals, es planteja com és que aquestes fa tants anys que segueixen estrictes mesures de seguretat que impedeixin contagis i proliferació de virus i en canvi, les mateixes mesures no s’implanten en la seguretat humana en hospitals. “Com pot ser que els humans fa anys que vetllin més per la seguretat animal que per la pròpia”, planteja.
Els valors de La Fageda
Afloren al llarg del llibre diferents situacions concretes que fan emergir un seguit de valors. És el cas de valors empresarials que van vinculats indestriablement a valors humans com s’explica en el cas d’una visita a la cooperativa La Fageda, on els valors corporatius radiquen en l’excepcionalitat de les persones. L’autor aprofita la seva doble condició de psicòleg i caça talents per subratllar l’excepcionalitat del model empresarial de La Fageda: “en cap altra fàbrica les màquines estan al servei de les persones”. Montañés introdueix en aquest cas el concepte de “equifinalitat”, per explicar que “és possible aconseguir els millors resultats per camins diferents”, referint-se al perfil de treballadors, persones amb una discapacitat derivada de la malaltia mental, que enlloc de competir, cooperen i es dediquen a millorar més que ningú els processos.
De fet, el mateix president de La Fageda Fundació, Cristóbal Colón, que a la vegada és autor de l’epíleg del llibre, també afectat pel Coronavirus a l’inici de la pandèmia, emfatitza sobre com li resulta sorprenent veure com aquest món mancat de valors que l’autor descriu al llibre, “ha desaparegut en només unes setmanes” referint-se a l’inici de la pandèmia i com “emergeixen comportaments de solidaritat i amor genuí, mostres de reconeixement”. Colón afirma: “és la nostra responsabilitat individual elegir quina nova realitat desitgem”.
La coberta del llibre de Constantino Montañés. Foto: @PagesEditors.
Diversitat, violència, estigmes…
El llibre aborda també la diversitat de gènere i el risc que representa la intolerància, “un mal que apareix al cor dels homes i del qual els gossos cal que se’n defensin ja que alguns homes la poden encomanar als gossos” i explica el cas del Martín, que des de petit volia ser la Martina i finalment ho ha aconseguit. En el capítol s’endinsa en el cas concret de la transsexualitat infantil, de com l’escola amb l’ajuda de la família i d’institucions molt preparades pot ajudar als nens que es trobin en aquesta situació i ajudar a normalitzar allò que ha de ser considerat normal.
Les converses de l’Eloi i Nu passen també per la violència de gènere i ho fan amb l’estupefacció del cadell en escoltar per la televisió que tres homes han matat les seves parelles. L’Eloi, obligat a donar explicacions al seu boxer, li diu que “de vegades els mascles queden aturats en la seva evolució a homes i cometen atrocitats com aquestes”.
L’empatia també té un capítol dedicat a través del cas de la tragèdia de Germanwings, on mor una persona vinculada a Banyoles, per on l’autor està fent un passeig pel llac. “L’empatia és una xarxa wifi que va connectar-nos a tots amb l’accident de Germanwings”, li explica Eloi a Nu, que conclou que “els valors són l’antivirus de l’empatia per protegir-se”.
Durant el transcurs del llibre també es van abordant en la conversa tot tipus d’estigmes, des de la “bogeria”, que l’amo explica al seu bóxer que són “persones que no estan afectades per un virus que sí que ens ataca a la resta”, les xarxes socials, un llenguatge que no interessa gens a Nu, ja que “els animals ja estan connectats a l’internet de la natura i en canvi els homes estan més connectats a internet que a la natura” o la intel·ligència mal utilitzada per saltar-se les normes. El llibre és un cant a l’amor pels animals i la seva bondat.
L'autor, Constantino Montañés
Constantino Montañés Núñez és llicenciat en Psicologia, enginyer i diplomat en Direcció per l’IESE. És exdirectiu dels Grups Campofrío i Prefabricats Pujol; ha estat, així mateix, membre dels seus consells d’administració. Ha ostentat la vicepresidència de l’Associació Catalana d’Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació (ACACER). Autor del llibre Secrets per trobar la millor feina. Articulista en premsa escrita i xarxes socials (InfoJobs, LinkedIn, etc.), actualment és soci de Montañés i Solé.
+ Vegeu les prìmeres pàgines de La història de NU.
