Teràpia de Shock ha anunciat que tornarà als escenaris aquest 2025 per celebrar el seu vintè aniversari amb una gira única, que destinarà tots els beneficis a la recerca en càncer infantil de l’Hospital Vall d’Hebron. El grup de rock català de la Garrotxa va posar música a la sèrie Polseres Vermelles de TV3, amb la cançó Sense Tu, que s'ha convertit en un clàssic del país. Des de llavors, Teràpia s'ha caracteritzat pel seu compromís amb les causes socials i, deu anys després de la fi del grup, retornen amb un projecte solidari i un so renovat.

El projecte s'articula a través de la Fundació Albert Bosch i amb el suport de la Fundació Barça, que impulsa el programa Polseres Blaugrana per millorar el benestar emocional d’infants i adolescents als hospitals. NacióGarrotxa ha pogut parlar amb els membres del grup, Ferran Massegú (cantant i guitarra), Jaume Sucarrats (guitarra), Albert Parés (baix) i Gerard López (bateria), per conèixer els detalls de la gira, les cançons que sonaran i de l'únic concert d'aquest 2025, a la Castanyada del Cabró Rock, un festival a Montmeló el 31 d’octubre i 1 de novembre. 

Què els ha portat a tornar als escenaris 10 anys després del seu comiat?
Ferran Masseguí: Bé, precisament això, la data d'aquests 10 anys parats, i també l’aniversari del grup, que ara farà 20 anys. Vam pensar que era un bon moment per celebrar-ho amb una gira que, en primer lloc, era d'aniversari, però que de mica en mica s'ha anat convertint també en solidària.

Com va sorgir la idea?
F.M: Tot això va començar ara fa aproximadament dos anys quan en Gerard em va trucar un dia, després de bastant de temps sense veure'ns i em va proposar de fer aquesta gira d'aniversari amb una sèrie de projectes. De fet, no ens hem vist pràcticament en aquests deu anys i ens vam tornar a reunir arran d'aquesta trucada. Vam acordar no publicar nou material, i fer una gira només d'un any per celebrar aquests vint anys de la creació del grup. Perquè fos una gira d'aniversari, per retrobar-nos amb nosaltres, per retrobar-nos amb el nostre públic, recordar les cançons i després tornar a desaparèixer al mapa.

En aquesta gira els beneficis es destinen a projectes de la Fundació Albert Bosch i la Fundació Barça. Per què van decidir que la gira prendria aquest caire solidari?
Albert Parés: Sempre havíem estat molt compromesos amb les causes socials i solidàries, sobretot des que la sèrie Polseres Vermelles va utilitzar la cançó Sense tu com a banda sonora. Arran d'això moltes entitats, fundacions i hospitals demanaven la nostra col·laboració. Nosaltres tenim la sensació que mai vam donar un no per resposta i vam intentar ajudar sempre amb qualsevol de les causes que ens proposaven. Hem volgut celebrar la nostra trajectòria amb una gira solidària. Per aquest motiu, ens vam posar en contacte amb la fundació Albert Bosch. És una fundació de la Garrotxa amb la qual tenim molt feeling i que sabíem que treballava per a causes relacionades amb el càncer infantil juntament amb la Vall d'Hebron. De seguida els hi va encaixar la idea i, a partir d'aquí, vam intentar crear un projecte conjunt entre la fundació, Teràpia de Shock i la Fundació Barça, que s'hi va sumar amb la campanya Polseres Blaugranes. En aquest projecte a tres bandes utilitzarem tots els beneficis per la investigació del càncer infantil a l'Hospital Vall d'Hebron.

Com es van sentir quan van saber que la Castanyada del Carbó Rock seria el seu concert de retorn?
A.P: La veritat és que ens va fer moltíssima il·lusió, perquè considerem que el Cabró Rock és un dels festivals més punters del país. Que un festival com aquest et demani ser el cap de cartell i posi en tu aquesta confiança després de 10 anys ens omple d'orgull. Ens emociona que la gent del sector i dels festivals doni suport a un projecte que nosaltres teníem molt clar i que teníem ganes de materialitzar.

"Ha estat un procés transformador i nostàlgic, perquè ens ha fet interpretar les cançons d'una nova manera"

Què trobarà el públic en les seves actuacions? Hi haurà sorpreses?
Gerard López: Bé, un dels reptes que hem tingut preparant aquesta gira, aquest concert, és tornar-nos a enfrontar amb les cançons que vam fer quan teníem 14 o 15 anys. Són cançons que teníem molt presents i d'altres més rovellades. Han passat 20 anys i llavors, per preparar el concert, hem tornat a treballar-les, reviure alguns versos i algunes sensacions i emocions de quan les vam fer. Ha estat un procés maco i a vegades nostàlgic, però sobretot és un procés molt transformador, perquè ens ha fet interpretar les cançons d'una nova manera. Per tant, no farem una actuació del 2006, sinó una de molt contemporània. Hi sentirem rock, principalment, però també amb algunes sorpreses, efectivament. 

Així, quina idea de concert faran durant la gira? 
J.S: Hem preparat un model de concerts de gran format, per al gran públic. No seran concerts que es facin en sales ni en llocs de petitons, sinó que estem pensant a crear uns shows molt grans. L'objectiu d'aquesta gira és aglutinar tanta gent com sigui possible en aquest projecte solidari.

"No és una gira de retorn, no venim per quedar-nos ni per fer diners, no tenim cap expectativa en aquest sentit"

Hi ha possibilitat que continuï més enllà?
F.M: No es contempla cap possibilitat perquè vam decidir que seria només d'un any. Ens vam posar unes normes quan ens vam tornar a ajuntar, i la gira no serà de retorn, sinó un projecte solidari.

A.P: Hem volgut fer un projecte d'un any perquè tots tenim les nostres vides. No necessitem això, no venim per quedar-nos ni per fer diners, no tenim cap expectativa en aquest sentit.

Com encaixa la seva cançó Sense tu en aquest projecte solidari?
J.S: El Sense tu és una cançó que existia fins i tot abans que Teràpia de Shock. És el tema bandera de la banda, està clar, i malgrat els anys, la cançó ha continuat sonant i ja forma part de la cultura del país. Penso que és una cançó que té un missatge solidari, d'amistat, d'amor... Un missatge d'empatia que representa molt bé els valors de la gira que anem a fer. Per a nosaltres és un honor poder tenir una cançó que estigui viva 20 anys després i que la gent la continuï cantant com el primer dia.

Creuen que l'èxit que va tenir la cançó Sense Tu us va condicionar a l'hora de fer noves creacions?
J.S: No, condicionar no, però sí que és evident que l'èxit de Sense Tu va repercutir en l'èxit de Teràpia. És el nostre hit. Tots els artistes tenen un o dos temes que els representen o que la gent coneix. Sense Tu, és el tema que, des del primer concert, tothom ha cantat. Fa poc, per exemple, vam fer una petita performance al Bar Bocata i la gent la cantava tota sencera.

"És un honor tenir una cançó que estigui viva 20 anys després i que la gent la continuï cantant com el primer dia"

Després de tant de temps encara continuen tenint milers d’oients mensuals a les plataformes
F.M: És una dada que ens va flipar. Quan ens vam reunir per primera vegada i vam consultar els números ens vam sentir molt agraïts de veure com un grup que portava pràcticament tant temps inactiu tenia tants oients a les plataformes digitals. Ens va omplir d'orgull i ens va donar encara més energia per emprendre aquesta gira.

Pensen que la seva comarca, la Garrotxa, us ha influït a l’hora de crear les cançons?
J.S: Ens ha influït molt la nostra manera de parlar. Nosaltres parlem garrotxí i a l'hora de cantar fem servir una pronunciació determinada, una manera d'ajuntar les síl·labes o amb petites cantarelles rítmiques que són especials. A la zona de la Garrotxa el Sense Tu i ens sona molt familiar, però, per exemple quan anàvem cap al sud i escoltàvem el públic la cançó sonava sona molt diferent.

"Parlar garrotxí ha influït molt en les nostres cançons"

Com ha canviat el panorama musical català des del 2006?
A.P: Ha canviat moltíssim. I, una mica, la voluntat de la banda i de la gira és reivindicar el rock català, tornar-lo a posar sobre els escenaris. Creiem que ara no hi és tant i nosaltres, que ens sentim una mica part de la fornada del rock català, tenim ganes que torni als festivals de gran format. Com hi encaixarà? Ens ho trobarem.

Com ha estat el retrobament després de tant temps?
JS: El que ens unia a tots quatre era la banda, després tothom va fer la seva vida i allò que teníem en comú va deixar d'existir. De tant en tant ens trobàvem pel carrer, perquè tots vivim a prop, però no teníem la necessitat de quedar i veure’ns com abans. Tornar-nos a trobar m'ha recordat als inicis de la banda, quan no ens coneixíem de res i tots teníem la necessitat de compartir cançons que havíem escoltat, estils musicals que ens agradaven... 

F.M: Quan ens vam tornar a reunir ens va sorprendre veure la sinergia que encara teníem després de 10 anys. Tan bon punt vam començar a tocar, de seguida va sortir tot rodat. He tocat amb altra gent i, per molt bons que siguin els grups, hi ha d'haver molt d'assaig per aconseguir que tothom es compenetri, que soni a banda. 

Què creuen que ha aportat cadascú de vosaltres en el so renovat de les cançons?
G.L: Com sempre, a Teràpia de Xoc tothom aporta el seu granet de sorra, no només el grup en si, sinó tothom que treballa al nostre entorn. És un equip molt gran format per gent nova, per gent que ja hi era l'inici. Crec que això ens ajuda molt, tenim un entorn sa amb molts punts de vista que fan créixer el projecte.

Quin missatge volen transmetre a les noves generacions amb les seves cançons?
J.S: Les cançons que tenim de Teràpia quasi totes parlen d'experiències de l'edat que tenim que val dels 15 fins als 22 o 23 anys. Els temps canvien, però, més o menys, a cada generació li toca viure uns sentiments i la música no caduca. Penso que pot compartir moltes emocions que són universals l'amor, l'amistat les injustícies, les ombres... Els temes que sempre hem tractat nosaltres i que tothom s'hi pot sentir identificat.

Hi haurà més celebracions d’aniversari en un futur?
A.P: Ara pensem en present, volem fer les coses molt ben fetes i que tot això vagi bé. Segurament, si jo hagués sentit aquesta pregunta 10 anys enrere hauria sentit que no, i mira, aquí estem.