Rècord d'inscrits al servei de català d'Olot

El 2023 s'hi van apuntar 864 persones, la xifra més alta de l'última dècada

Una aula de Can Monsà, on es fan els cursos de català a Olot
Una aula de Can Monsà, on es fan els cursos de català a Olot | FES Olot
25 de juny del 2024

El Servei Català d'Olot i la Garrotxa ha batut rècords. El 2023 va acollir 864 persones que volien aprendre la llengua de manera presencial o a distància. Es tracta de la xifra més alta dels últims deu anys i és un 37% més alta que la del 2022 (630). Des del 2019, any abans de la pandèmia, no se superaven els 750 inscrits. Ara aquesta dada ha quedat petita.

Segons el responsable del servei, Eloi Domínguez, l'explicació per l'augment del nombre d'alumnes es troba en l'onada migratòria que està vivint la ciutat. "Aquesta xifra va lligada a l'arribada de persones que hi ha hagut en els últims dos anys a la ciutat. El perfil és cada vegada més jove, en part també, perquè la població que arriba a la ciutat cada vegada també és més jove. Totes aquestes persones arriben al Servei de Català de manera immediata després d'haver arribat a Olot. Això abans era diferent", assegura.

De cara al 2024 la tendència és semblant, ja que en el primer semestre d'aquest any ja s'han inscrit 478 persones en algun dels 24 cursos que s'ofereixen des del servei. El perfil actual de l'alumnat és més femení que masculí i de nacionalitat del sud i Centreamèrica. La majoria dels alumnes es concentren en els cursos més bàsics que representen el primer contacte amb la llengua. "Sí que és veritat, però, que en els últims anys, hem pogut anar oferint cursos presencials de nivell més alt. Un fet que feia anys que no fèiem. Això podria demostrar més ganes per no quedar-se només en la primera acollida", diu Domínguez.

Segons els responsables del Servei de Català a Olot, els motius que fan que els nouvinguts s'interessin pels cursos de català són varis: per tenir un certificat de 45 hores per tramitar la regularització de papers, per trobar feina o perquè creuen que és necessari, com a mínim, entendre el català perquè la gent el fa servir. "La dificultat ve després: llençar-se a parlar-lo. Aquí, en funció de les necessitats i vida de cadascú fora de l'aula, ho fa més o menys. Aquest és el pas que hauríem de continuar treballant i afavorir des de la resta de la societat", diu Domínguez.

Servei estressat

L'augment dels alumnes també ha generat que el Servei de Català d'Olot s'hagi acostat al seu sostre de capacitat. "L'augment també genera, com en altres serveis de la ciutat, un cert estrès o una feina que s'ha d'assumir moltes vegades amb la mateixa plantilla o un poc augment d'aquesta", admet el responsable del servei.

De totes maneres, s'ha pogut fer front a totes les demandes gràcies a les ajudes extres que han fet tant l'Ajuntament d'Olot com el Consorci de Normalització Lingüística. "De moment, amb els recursos que tenim, aquest any hem pogut respondre de manera ajustada a la demanda. Què passarà en el futur? No ho sé", diu Domínguez.

Des de l'Ajuntament d'Olot, garanteixen el suport per donar sortida a la demanda: "Sempre que puguem, no quedarà per nosaltres. És una prioritat i, econòmicament, ens hi sumarem i ajudarem perquè no passi que algú no pugui aprendre català perquè no tenim prou cursos", assegura el regidor d'Educació i Cultural d'Olot, Josep Quintana.

Arxivat a