Mort de forma inesperada el 10 de maig de 2019 a Anglès, on encara resideix son pare, el poeta, escriptor i pedagog Ricard Creus (1928) –i on va viure, també, la seva mare, la pintora i pedagoga Esther Boix (1927-2014)–, Adrià Creus va amarar-se de l'ànima artística dels seus progenitors i va desenvolupar una trajectòria pròpia mentre, igualment, treballava com a professor d'art a l'Institut de Ciències de l'Educació Josep Pallach (ICE), a la Universitat de Girona i a l'Escola de Bordils, i a Anglès, on va viure després de diverses estades a Olot i Girona.
L’exposició presenta algunes de les facetes on Creus va destacar. S’hi pot veure el Manifest Sotàulic, redactat per ell mateix i en el qual s’inscrivia "per fugir d’altres etiquetes", segons Fargas. També, s'hi mostra la seva creació plàstica i la influència dels seus pares, la creació i interpretació teatral –centrada en l’obra Ai l’ou l’ou–, que va estrenar el 2017 al Teatre Principal d’Olot i amb una bona temporada a Barcelona, i el seu treball com a poeta en l’obra L’espasa de fusta. A la sala també s’hi pot veure la versió per a titelles d'Ai l’ou l’ou, en la qual treballava quan va traspassar.

Pep Fargas, amic de l'artista, ha dissenyat i coordinat l'exposició. Foto: Martí Albesa.
Com a pintor, va recolzar la seva obra temàticament, estructuralment i amb colors sense forçar mai un estil uniforme. Als anys noranta va exposar diverses vegades a la zona de Stuttgart junt amb el grup d'artistes olotins Cingle Quatre (Tavi Algueró, Àngel Rigall, Toni Tort i Enric Solanilla). Els crítics d'art alemanys van caracteritzar l'obra de Creus com a "simbolisme abstracte en tons càlids".
L’exposició, dissenyada per Pep Fargas, amic de l’Adrià que va dirigir a Ai l’ou l’ou –produïda per la companyia teatral “Projecte T”–, compta amb la col·laboració de diversos amics i familiars per a mostrar un compendi de fotografies, vídeos, pintures, titelles i altres objectes que pretenen evocar el ric món creatiu de l’enyorat Adrià Creus, creador i pedagog de l’art, que deia que "sota la taula és on passa tot el que interessa" o "ser sotaulià és que si tens un ull de poll i et fa mal, et fa mal".

Alguns dels titelles en què treballava Adrià Creus abans de morir. Foto: Martí Albesa.