És possible que en aquest començament d'any hàgiu fet nous propòsits; llegir més, fer esport, aprendre idiomes, o fins i tot anar més sovint al teatre o de concerts. Centrem-nos en aquest últim, és possible desenvolupar-lo vivint a Olot? Segurament em direu que sí. Doncs compliquem-ho: seria possible tenir aquest propòsit si tinguéssiu entre 18 i 35 anys? Què ofereix l'oferta cultural olotina per a nosaltres? Anem a donar-hi una ullada.

Figureu-vos que formeu part d'aquest rang d'edat i obriu l'agenda cultural 2023 amb ganes de complir el propòsit. Per una banda, teniu la programació del Teatre Principal d'Olot, plena de grans caps de cartell que són apostes segures (L'Oreneta, Amèrica, La Trena...) totes elles molt aplaudides abans d'arribar aquí dalt, combinades amb alguna proposta que, suposo, va més pensada a un públic jove com la irreverent Juana Dolores o en Pere Faura que l'últim cop que va venir va transformar el teatre en una discoteca. Però si anem a veure una d'aquestes obres i fem aquella cosa tan nostrada de mirar entre el públic a veure qui ha vingut, sempre és difícil coincidir amb jovent. On som?

Fixem-nos ara en la programació musical de la ciutat perquè aquí la cosa es complica una mica més, sobretot si busquem una proposta que digui, "ei jove, vine aquí, que això és per a tu". Donant una ullada ràpida trobem l'oferta tradicional de Jazz de la Sala Torín, alguns noms més consolidats com Mazoni o Marala i la programació infantil amb el segell de "La Guilla" que compta amb doble concert d'El Pot Petit, autèntics rockstars entre la canalla que convindrem que està ben servida amb una programació estable pensada per la seva franja d'edat (i si no, que facin un article i es queixin, escolti). Però de nou, és poc probable que ens trobem amb amics de la nostra edat anant a cap d'aquests concerts. I doncs, què passa?

Crec que aquí hi ha dues problemàtiques que a més a més s'alimenten. Per una banda, la manca d'una programació ferma, constant i directa pensada específicament per a nosaltres. Si bé el Teatre Principal ho intenta amb certa tossuderia, sí que tinc la sensació que la programació de la Sala Torín sovint ens dona per perduts. No som el seu públic ni tampoc li demanem que ho sigui, i aquí ve el segon problema; que els joves d'Olot ens hauríem de començar a organitzar per estar més presents tant al públic com a l'organització d'aquests actes. Només així podem reclamar i impulsar una programació cultural pensada cap a nosaltres. I és que jo tampoc programaria concerts sense la garantia d'una resposta del públic, però segur que ens podem posar més les piles tots plegats per a que no sembli que només existim per Festes del Tura.

I ull! Que amb això no vull dir que vingui la Rosalía de concert ni que muntem un revival de Kratter's a la Sala Torín cada dissabte, però potser estaria bé veure de tant en tant que la programació reflecteix les tendències i estils musicals actuals, apostant per gèneres que interessen més als joves i creant una programació que a poc a poc ens fidelitzi i que demostri que aquells equipaments culturals que només visitem a les sortides de l'institut estan oberts a més possibilitats i són tan nostres com de la generació dels nostres pares o dels nostres germans petits que potser, d'aquí a uns anys, transitaran el mateix desert on ara som nosaltres.

Malauradament, no sé si aquesta és la fórmula màgica per aconseguir rebaixar la mitjana d'edat dels espectacles de la ciutat, però sí que s'ha d'admetre que tal com critiquem aquest "abandó" per part de la programació i de no tenir ni un descompte específic per a nosaltres, també hem de reconèixer que en aquest debat els joves sovint caiem en un victimisme fàcil per tapar la manca d'interès o d'organització per fer que passin les coses. En tot cas, i per acabar amb el propòsit d'any nou amb el qual hem començat, sembla que tots plegats tenim deures si volem mantenir viu el batec d'una ciutat amb un teixit cultural excepcional.