La manera que tenim d'expressar-nos, les paraules que utilitzem, el to de veu, la seva intensitat, si parlem més de pressa o més lent, acompanyat amb l'expressió corporal fan que el missatge que volem transmetre es pugui entendre més bé o més malament, o de manera positiva o negativa. No és el mateix dir "No cridis", que és una acusació que provoca que l'altre es posi a la defensiva o ataqui, que dir: "Pots parlar una mica més baix, gràcies". D'aquesta manera estem expressant una petició, una necessitat nostra, l'altra ens pot fer cas o no, però no provoquem un conflicte.
Les formes poden condicionar conductes i mentalitats, per tant tenim la responsabilitat del seu bon ús. És recomanable pensar abans de parlar i reflexionar sobre l'impacte de què diem.El llenguatge que fem servir està condicionat per prejudicis i pressuposicions. Seria bo de fer una anàlisi de les expressions o paraules que fem servir i pensar quina opinió es poden endur les altres persones en sentir-nos, si es poden ofendre i si hem de canviar certes expressions. Diuen els experts en comunicació que en una conversa, entre el que penso, el que vull dir, el que crec que dic, el que dic, el que vols sentir, el que sents, el que creus entendre, el que vols entendre i el que entens, hi ha 9 possibilitats de no entendre's.
Tot això que és de manual, em pregunto com és que els nostres polítics més propers, parlo de política municipal, no ho tenen present o bé es deixen portar per les seves emocions i no controlen el que expressen. Sense parlar del fons del problema, en l'últim ple municipal sembla que hi va haver certa tensió, amb acusacions entre dos partits i foc creuat, segons s'explica a Nació Garrotxa. No vull parlar d'aquest fet puntual en profunditat perquè no hi vaig estar present, i tampoc és la meva intenció posicionar-me.
He triat aquest fet, com a exemple del que no hauria de passar, perquè la imatge cap a la ciutadania no beneficia a cap dels implicats. Jo, personalment, ho vaig trobar molt lamentable i em va saber greu tenir coneixement d'aquests comportaments per part de persones que em mereixen molt respecte per la feina que estan fent. Seria sa fer una revisió de l'episodi per part dels implicats i veure que es podria haver fet i, sobretot, dit de manera diferent, per fer-ho molt millor la pròxima vegada que hi puguin haver desacords.
Però el poder del llenguatge i de les paraules va molt més enllà. Pensem que la nostra ment modela el llenguatge, però el cert és que és el llenguatge qui modela la nostra ment i també la nostra realitat. Investigacions recents dels lingüistes ens donen diferents exemples de com el llenguatge i les seves estructures modelen cultures, realitats i diferents punts de vista.
Vull citar a la científica cognitiva Lera Boroditsky, de la qual us recomano escoltar-la en alguna de les seves conferències, que entre molts exemples que sustenten aquesta teoria ens explica la seva experiència amb una comunitat aborigen d'Austràlia.En el llenguatge d'aquest poble no tenen paraules per dir l'esquerra i la dreta, fan servir els punts cardinals per indicar llocs o direccions: nord, sud, est i oest, amb tot. Fins al punt que poden dir: "tens una formiga a la teva cama sud-oest". De fet, per dir "Hola" fan servir l'expressió: "A quin lloc vas?" i la resposta podria ser: "Lluny al nord-est, i tu?". Us imagineu ubicar els punts cardinals en tot moment?, la majoria, jo la primera, no en tenim ni idea. Sembla que els nens d'aquest poble ja de ban petits ho tenen claríssim.
Les persones d'aquesta comunitat s'orienten molt bé, més bé del que es pensava que es podien orientar els humans. Ho han après per la seva llengua i la seva cultura. El seu punt de vista sobre l'espai-temps, fa que se centrin en el paisatge i la natura, fora d'ells, al contrari que en la nostra cultura en què l'espai-temps se centra en la visió egocèntrica que tenim del món, tot passa respecte nosaltres. Per tant, l'ús dels diferents llenguatges, i en tenim 7.000 avui dia, fa que es modulin 7.000 realitats i ments diferents.
La bona notícia és que la nostra ment és flexible i es pot adaptar i canviar segons el llenguatge, les circumstàncies, i les paraules que utilitzem. Podem obrir les nostres ments i ens podem preguntar: com podria pensar diferent? Quins pensaments vull crear? Quines paraules he de fer servir i amb quines em sentiré millor? I tant de bo els nostres polítics municipals facin una reflexió abans de parlar i facin servir les paraules adequades que ajudin a crear acords i pactes. Que en lloc de gastar energia en acusacions personals, retrets i picabaralles treballin per tenir una societat més justa, més progressista i més amable.
Les formes poden condicionar conductes i mentalitats, per tant tenim la responsabilitat del seu bon ús. És recomanable pensar abans de parlar i reflexionar sobre l'impacte de què diem.El llenguatge que fem servir està condicionat per prejudicis i pressuposicions. Seria bo de fer una anàlisi de les expressions o paraules que fem servir i pensar quina opinió es poden endur les altres persones en sentir-nos, si es poden ofendre i si hem de canviar certes expressions. Diuen els experts en comunicació que en una conversa, entre el que penso, el que vull dir, el que crec que dic, el que dic, el que vols sentir, el que sents, el que creus entendre, el que vols entendre i el que entens, hi ha 9 possibilitats de no entendre's.
Tot això que és de manual, em pregunto com és que els nostres polítics més propers, parlo de política municipal, no ho tenen present o bé es deixen portar per les seves emocions i no controlen el que expressen. Sense parlar del fons del problema, en l'últim ple municipal sembla que hi va haver certa tensió, amb acusacions entre dos partits i foc creuat, segons s'explica a Nació Garrotxa. No vull parlar d'aquest fet puntual en profunditat perquè no hi vaig estar present, i tampoc és la meva intenció posicionar-me.
He triat aquest fet, com a exemple del que no hauria de passar, perquè la imatge cap a la ciutadania no beneficia a cap dels implicats. Jo, personalment, ho vaig trobar molt lamentable i em va saber greu tenir coneixement d'aquests comportaments per part de persones que em mereixen molt respecte per la feina que estan fent. Seria sa fer una revisió de l'episodi per part dels implicats i veure que es podria haver fet i, sobretot, dit de manera diferent, per fer-ho molt millor la pròxima vegada que hi puguin haver desacords.
Però el poder del llenguatge i de les paraules va molt més enllà. Pensem que la nostra ment modela el llenguatge, però el cert és que és el llenguatge qui modela la nostra ment i també la nostra realitat. Investigacions recents dels lingüistes ens donen diferents exemples de com el llenguatge i les seves estructures modelen cultures, realitats i diferents punts de vista.
Vull citar a la científica cognitiva Lera Boroditsky, de la qual us recomano escoltar-la en alguna de les seves conferències, que entre molts exemples que sustenten aquesta teoria ens explica la seva experiència amb una comunitat aborigen d'Austràlia.En el llenguatge d'aquest poble no tenen paraules per dir l'esquerra i la dreta, fan servir els punts cardinals per indicar llocs o direccions: nord, sud, est i oest, amb tot. Fins al punt que poden dir: "tens una formiga a la teva cama sud-oest". De fet, per dir "Hola" fan servir l'expressió: "A quin lloc vas?" i la resposta podria ser: "Lluny al nord-est, i tu?". Us imagineu ubicar els punts cardinals en tot moment?, la majoria, jo la primera, no en tenim ni idea. Sembla que els nens d'aquest poble ja de ban petits ho tenen claríssim.
Les persones d'aquesta comunitat s'orienten molt bé, més bé del que es pensava que es podien orientar els humans. Ho han après per la seva llengua i la seva cultura. El seu punt de vista sobre l'espai-temps, fa que se centrin en el paisatge i la natura, fora d'ells, al contrari que en la nostra cultura en què l'espai-temps se centra en la visió egocèntrica que tenim del món, tot passa respecte nosaltres. Per tant, l'ús dels diferents llenguatges, i en tenim 7.000 avui dia, fa que es modulin 7.000 realitats i ments diferents.
La bona notícia és que la nostra ment és flexible i es pot adaptar i canviar segons el llenguatge, les circumstàncies, i les paraules que utilitzem. Podem obrir les nostres ments i ens podem preguntar: com podria pensar diferent? Quins pensaments vull crear? Quines paraules he de fer servir i amb quines em sentiré millor? I tant de bo els nostres polítics municipals facin una reflexió abans de parlar i facin servir les paraules adequades que ajudin a crear acords i pactes. Que en lloc de gastar energia en acusacions personals, retrets i picabaralles treballin per tenir una societat més justa, més progressista i més amable.