Ens haurà passat a molts, portem uns bons anys vivint fora de la Garrotxa, pujant-hi només durant vacances o en alguns caps de setmana repartits durant l'any, i quan arriba el calendari electoral ho fa amb el recordatori de què continuem empadronats a la casa on vam néixer.

Suposo que el motiu principal, sobretot per aquells que vam marxar per estudiar fora, és la inestabilitat de viure en una adreça que va canviant. Compartir pis és la manera d'organitzar-se la vida més habitual entre els joves i fer el tràmit de canviar el padró segons es canvia de codi postal cada pocs anys és feixuc i poc pràctic. Però a part de tot això, conservar el padró té un component poètic i sentimental que a molts ens fa sentir que mantenim una certa connexió amb la ciutat d'origen perquè ens recorda les arrels, les persones i els moments que hem viscut allà. És una manera de mantenir viu el passat i de mantenir el lligam amb una part important de les nostres vides.

És difícil d'explicar, però hi ha alguna cosa sentimental en continuar empadronat al lloc on vas créixer. És com si et marquessis sempre un camí per tornar a casa o un compromís ineludible amb el lloc d'on vens. En l'àmbit personal, empadronar-me a Barcelona (on visc actualment) em faria l'efecte de què estic abandonant totalment la Garrotxa, que més enllà de la família i els coneguts, ja esdevindria una persona forana, sense entitat en la participació local i cada cop més allunyada de la vida pública olotina. En canvi, el padró vulguis o no, provoca tenir una orella posada en el que es mou allà dalt i estar més preocupat en els afers públics.

Sé que el que dic pot tenir poc sentit, perquè al final una cosa tan simple com el lloc d'empadronament no té res a veure amb la teva identitat real, i a més, a nivell legal i organitzatiu, aquest forçar-me a endarrerir el moment d'empadronar-me fora és absurd, pel simple fet que al final la política municipal que m'afecta és la de Barcelona i no pas la d'Olot. Però no creieu que d'alguna manera tothom té un cert ritual o una certa manera de viure que el connecta amb les seves arrels? Ja sigui mantenint tradicions, maneres de fer o guardant a la cartera el carnet de la biblioteca del lloc antic.

Potser tot això us sembla una ximpleria, però d'alguna manera alguna part de mi es nega a emancipar-se totalment de la Garrotxa. (Jo que vaig fotre el camp a Barcelona de seguida que vaig tenir-ne l'oportunitat!). Suposo que sempre guardes una part del lloc on vas créixer a dins, i al final, saber que t'ha arribat la carta del cens a casa és una bona excusa per tornar-hi.