A la Garrotxa hi ha una entitat
que es cuida del patrimoni,
Amics de l’Alta Garrotxa es diu
i en dono fe i testimoni.
[nointext]
I és que bé algú ha de cuidar
el que ens ve donat d’herència,
és el que aquests Amics fan
i s’ho prenen a consciència.

Que el que més abunda aquí
si camineu pel territori,
veureu romànic arreu
i també molts oratoris.

Pel que es diu d’aquesta terra,
lloc molt aspra i mala petja,
doncs per arribar a algun lloc
gairebé hi pots perdre el fetge.

Tenim doncs molts mals camins
rius a gual i bonics ponts,
i pel descans del qui camina
d’ermites n’hi ha a pilons.

Que si us cal fer un recés
i resar a Santa o Sant,
no caldrà haver de patir
bé trobareu representant.

I si als sants cal demanar
els donem feina a cabeçats,
pluja, sol, molta salut,
i per a ells els maldecaps.

D’ermites doncs del romànic
n’hi ha a cada racó,
només cal per la Garrotxa
buscar-ne la situació.

I per anomenar-ne algunes:
Sant Andreu de Bestracà,
la mare de Déu d’Escales
Mare de Déu del Guilar.

Sant Martí de Corsavell
Sant Cristòfor de Beget,
Sant Julià de Besalú
Santa Maria de Batet.

Santa Maria de Palera
també Sant Quintí d’en Bas,
Sant Andreu de Socarrats
i Sant Pere de Falgars.

Sant Vicenç de Besalú
Sant Andreu de Guitarriu,
Sant Miquel de Bassegoda
i a més Sant Feliu de Riu.

Santa Maria de Jonqueres
Sant Bartomeu de Pincaró,
hi ha Sant Miquel de Pineda
Santa Maria de Segueró.

No s’acaben pas aquí
encara en queden moltes més,
que hi ha Sant Miquel de Pera
i Sant Martí de Dosquers.

Santa Maria de Finestres
Sant Martí de Talaixà,
i Sant Miquel de Monteia
i Sant Fruitós d’Ossinyà

Sant Feliu de Rocabruna
i Sant Andreu de Porreres
Sant Cristòfor de Cogolls
i Sant Grau d’Entreperes.

I si ens cal passar-ne el riu
el pont dels Esquellerincs,
de Bianya cap a Finestres
a Sant Miquel de Bustins

La mare de Déu dels Arcs
Santa Eulàlia de Begudà,
Sant Martí de Solamal
i Sant Pere de Lligordà

I si algun Sant us faltés
a més dels que ja s’han dit,
d’ermites en queden més
per qui estigui avorrit.

Sant Andreu de Ruïtlles
també Sant Miquel del Mont,
Sant Pere de Montagut
més enllà Sant Andreu del Torn.

Hi ha Sant Aniol d’Aguja
també Sant Miquel del Corb,
la Mare de Déu del Tura
i Sant Iscle de Colltort.

De famosa una n’hi ha
sol anar entre les primeres,
no és Santa Maria de Bolós
és Santa Bàrbara de Pruneres.

Ja veieu que d’entre els sants
Sant Miquel és el primer,
també dels més populars
Sant Andreu va tot darrer.

Però no cal que busqueu gaire
que la més recomanada,
d’entre  tots Santa Maria
és la més anomenada.

El detall el deixo aquí
sé que en deixo d’anomenar,
car d’ermites més n’hi ha
però jo bé he d’acabar.

I és trist que aquest patrimoni
no es pugui del tot cuidar,
tants diners que es malbaraten
que podrien ajudar.

Ja veieu que aquesta terra
car costi de passejar-hi,
no deixa pas mal regust,
convida sempre a tornar-hi.

Si podeu feu-hi un tomb
passareu bonics paratges,
i uns indrets amb bells racons
gaudireu molt del paisatge.

Si podeu feu-hi un tomb
gaudireu molt del paisatge.