Emprendre és com portar 'pimkies' (aquells mitjons curts que fan que sembla que no en portis), sempre hi ha una part que s'arruga i molesta, però continues amb la màxima dignitat que t'és possible.

Quan comences projectes nous és probable que t'envaeixi la por, el desconcert i les dificultats (sobretot burocràtiques). Vivim en un país on no es faciliten les coses de forma coherent, i més encara quan es tracta de les arts escèniques. Quan crees un espectacle has de tenir en compte múltiples factors; l'escenografia, el temps de creació, el pagament digne de totes les persones que en formaran part (intèrprets, fotògrafs, càmeres, màrqueting...) i tot intentant que les despeses no repercuteixin massa en el cost final de les entrades, perquè és evident que no pots posar un preu molt elevat o corres el risc que no vingui ningú.

És complex i arriscat. Com trobar un bon mitjó de primavera invisible, altrament anomenat 'pimkie'. Hi ha una peça més complexa que un mitjó curt que ha de ser inapreciable a la vista però còmode al tacte i útil en la seva funció? Que complicat és trobar la sincronia perfecta entre fluïdesa i èxit. I també, que complex resulta ser assertiu en crear un bon producte artístic, que sigui atractiu i alhora et permeti guanyar-te la vida.

Al final, el 'pimkie' sembla un invent que només porta amb certa dignitat la gent gran, potser serà pels anys d'experiència o pel fet que saben exactament el teixit perfecte que subjecta el taló, però no estreny prou per a provocar-te una trombosi al peu.

M'agrada llançar-me a la piscina, a vegades hi trobes aigua i d'altres aprens a entomar el cop per millorar les properes aventures. Per això, acabem d'estrenar una nova peça de microteatre que ha resultat el mitjó perfecte per a tots els que en formem part. Un nou projecte, una nova il·lusió i segurament, poc rèdit econòmic, però al final... què és més important? Potser la capacitat de viure experiències i compartir. Així que, sigui la peça perfecta o no, lluirem amb dignitat aquesta nova criatura que hem creat; una obra d'humor que porta per títol 'LIFT' i que deixa entreveure que sovint, a la vida, prendre risc és el més assenyat que podem fer.