Llegeixo a la plana web d'Olot Educació la informació relativa a l'Estiu Riu d'enguany. Diu que és un servei d'activitats educatives de lleure per a infants i joves que programa l'Ajuntament d'Olot per assegurar que tots els infants i joves que ho vulguin participin en activitats relacionades amb l'esport, la cultura, la ciència i el lleure. Això sí, sota una òptica educativa.
N'hi ha per a totes les edats -joves- i per a tots els gustos: des dels casals i casalets de barri, fins a la pràctica d'esports ben arrelats a casa nostra com és l'hoquei, el bàsquet, la gimnàstica o el patinatge. No hi poden faltar les activitats vinculades a la natura i al medi ambient, ni tampoc a la tecnologia, de la mà de la robòtica. Ni tampoc les culturals, amb l'estada de cant i interpretació. I, finalment, la voluntat inclusiva i solidària permet la participació de tothom i l'expressió del millor de la gent jove per mitjà de les brigades de joves d'estiu. M'imagino que, com és habitual, pràcticament totes les activitats programades, han gaudit d'una gran acceptació i les places oferides es deuen haver ocupat al cap de pocs dies d'aparèixer la informació.
L'Estiu Riu és possible gràcies a l'esforç conjunt de moltes treballadores i treballadors de l'Ajuntament, de les entitats cíviques i dels voluntaris que permeten situar Olot a l'avantguarda de l'oferta estiuenca de caràcter educatiu, sense renunciar a la diversió i a les oportunitats de xalar que el període de vacances proporciona a infants i joves.
Són ja més de quaranta anys de programacions d'estiu a la ciutat d'Olot, iniciades en una etapa de floració de múltiples iniciatives formatives i socials a la nostra ciutat. En el govern d'unitat municipal d'aquells anys, l'Albert Bramon com a regidor de joventut i en Quel Roca com a primer tècnic contractat pel consistori en aquest àmbit, varen ser els impulsors de l'iniciàtic Estiu Riu, amb una programació basada en els casals de barri, en les activitats esportives i en les colònies. Amb ben poc recursos econòmics, però amb moltes complicitats es va començar l'organització d'unes activitats que s'oferien des del sector públic amb caràcter pioner a Catalunya.
Recordo que un dels trets d'aquells inicis ja era la dèria per la inclusió. Si des de la Casa Gran s'organitzaven casals o colònies era perquè tothom, i especialment les famílies amb menys recursos o les desestructurades poguessin portar-hi nenes i nens. L'estiu no podia constituir una discriminació més: si les famílies benestants anaven de vacances i podien portar els seus fills a fer tota mena d'activitats esportives o lúdiques, l'Ajuntament havia d'esforçar-se per reparar les desigualtats, tot fent possible una programació oberta i inclusiva que no discriminés ni oblidés a ningú.
M'agrada recordar les visites que amb el regidor i en Quel fèiem a les activitats. La joia, la cara de satisfacció i, sobretot, les rialles de la mainada desvetllaven en nosaltres unes sensacions tant impagables com inesborrables.