Passat el tsunami de les eleccions municipals i amb les aigües encara remogudes per regidors que van i venen, sembla que tornem a encarar la feixuga rampa d'unes noves eleccions, aquesta vegada generals, que prometen un autèntic Dragon Khan de dades, anàlisis i, malauradament, les fake news a les quals ens hem acostumat.

No obstant això, i amb la perspectiva posada als comicis generals, volia aprofitar el globus desinflat de les municipals per pensar sobre una de les dades que em va semblar més preocupant dels resultats a Olot, i no, no em posaré turbo demagògic analitzant victòries o pactes, sinó que crec que és hora de reflexionar al voltant de la baixa participació que va haver-hi el passat 28-M.

Segons les dades d'aquest mateix diari (enlloc com a casa, escolti) a les passades eleccions, menys de la meitat dels electors van anar a votar, concretament un 47,40% en contrast amb el 65,65% de les anteriors. De fet, és la xifra històrica de participació més baixa a Olot. Aquesta tendència a l'absentisme també va estendre's per altres municipis de la Garrotxa i aquí entra la pregunta, per què no ens interessa decidir l'alcalde?

No sé si és una alienació general, una desafecció política o passotisme popular, però sens dubte és preocupant. Des del meu punt de vista, l'organització municipal és la que té efectes més directes sobre el nostre dia a dia, més enllà de pintar carrils bici a rotondes o construir equipaments de vulcanologia mastodòntics, decidir en quin model de ciutat volem viure també marca la decisió del tipus de qualitat de vida que volem tenir, la manera en la qual volem transitar, conviure i dialogar amb la ciutat. Tot això es decideix en gran part a l'Ajuntament, i és curiós pensar que en una ciutat on 24.081 persones estan cridades a votar només 11.415 han volgut decidir al responsable de la gran part d'impostos que pagaran, de la gestió dels espais públics o dels serveis municipals que utilitzaran.

Aquesta baixa participació també provoca que l'agrupació guanyadora (Junts + ERC) es quedi fregant els 5.000 vots. És a dir, dels 24.081 electors, qui governa ho fa per ordre del 20% del total. I ull, que no vull ni desmerèixer a qui ha acabat guanyant (escolta, molta sort i sobretot, molts encerts) i tampoc al sistema democràtic, perquè al final del que parlem aquí és que gran part de la gent que podia triar, va decidir no anar a votar i quedar-se a casa.

És certament preocupant que una part tan gran de la població no se senti cridada a participar, a decidir, a formar part de quelcom més gran que la seva individualitat. Hem normalitzat la desafecció política venint d'una dècada marcada, precisament, per la irrupció assemblees i moviments socials que han tingut molt a dir en l'organització política. Però sembla que s'ha desinflat el suflé i que ens hem despertat del somni del "Si se puede" per caure a l'immobilisme més nociu.

Amb tot, espero que veient els esdeveniments actuals, tant la ciutat com la societat en conjunt es faci seu el dret de participar i d'anar a votar, perquè al final la democràcia es fa tant si voten 5 com 5000, però és molt més efectiva i útil quan els resultats reflecteixen el que pensa la majoria.