Amb aquesta que s’acaba ja són set les temporades que he seguit l'actualitat de la Garrotxa i en totes elles, les variants d'Olot i les Preses hi han tingut protagonisme, amb girs argumentals i canvis totals en els càstings d'actors. I, malgrat tot, la sèrie continua renovant temporades... 

Vaig començar amb la història ja començada i he de reconèixer que de les primeres nou temporades (sí, fa setze anys que dura la broma) m'he perdut grans moments. Un d'ells és amb un dels personatges principals, l'aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal, prometent les màquines treballar des de l'Ajuntament d'Olot. Però passen els anys i la sèrie sobre la variant s'ha convertit en una tediosa repetició digne de la matinada d'un canal de TDT. 

El pacte dels alcaldes de les Preses, la Vall d’en Bas i Olot d'aquesta primavera sembla que, lluny de tancar el debat, l'únic que han aconseguit és reobrir capítols que semblaven tancats amb el retorn d'actors que semblava que havien mort en temporades anteriors. Com els hippies anti túnel que, malgrat la seva oposició, són els primers que el fan servir per anar a Barcelona de manera recorrent. O els empresaris, que demanen just al contrari dels hippies, insistint amb una variant de doble carril i que et fan aixecar la cella de si en realitat volen fer passar per la Garrotxa una alternativa de trànsit internacional alternativa a l'eix Transversal i l'AP-7. 

I entremig dels dos pols oposats? La gent normal: la que té poc temps per dinar i ha de patir el vial Sant Jordi o directament la gent que viu al Vial Sant Jordi i al seu skyline sempre hi ha de pas un camió de porcs. També els turistes que vénen a la Garrotxa a desconnectar per la natura i es troben cues com a les rondes de Barcelona o els transportistes i comercials de llocs com Sant Joan les Fonts que tarden el mateix de l'empresa a la Vall d’en Bas que de la Vall d'en Bas a Vic. Tots aquells a qui la paciència fa temps que se’ls posa en límit i que molts d'ells fan servir el cotxe perquè no tenen cap altra alternativa real per desplaçar-se per la Garrotxa. 

Hem arribat a aquell punt on el debat sobre traçats i carrils està cansant i fastiguejant a gent que, simplement, tenen un problema i volen una resposta. I és que a hores d'ara ni tan sols estem parlant d'aquell moment on s'han de buscar diners! Han passat setze anys i estem divagant sobre el traçat a l'espera d'una solució màgica o que generi un consens absolut que és ben utòpic.

I tot plegat fa que tots estiguem cansadíssims de les mateixes escenes i frases de guió i que, per la pressa de no allargar més l'agonia, acabem fent que la infraestructura que fem no sigui l'adequada, que no sigui la que necessitem i fa falta. 

Hi ha debats de la variant que ratllen la ciència ficció, però que circular per Olot s'està tornant insuportable és ben real.