Al 1748, Giambattista Nolli publica La Pianta Grande di Roma (el Gran Plànol de Roma), un dels plans iconogràfics per documentar la Roma del moment que va fer servir l'administració per al planejament de la ciutat i com a mapa base per l'aixecament fins al 1970. Però un dels fets distintius d'aquest plànol és que marcava, amb un ratllat dens, les edificacions de la ciutat, deixant en blanc així els espais exteriors que eren d'ús públic i alhora els espais interiors de les esglésies, considerant que també tenien aquest ús on tots els ciutadans hi podien accedir i emprar-lo pel culte. Al 1972, Venturi, Scott Brown & Izenour publiquen Learning from las Vegas, on fan un estudi del paradigmàtic Strip, l'artèria principal i generadora de la ciutat, comparant i agafant com a referència el plànol de Nolli, posen de manifest que l'espai i l'ús dels casinos en la ciutat de les Vegas dels 70 equivalen a les esglésies a la Roma del segle XVIII.

Separats poc menys de dos cents metres trobem dos espais que m'interessa especialment posar encara més de costat per comparar-los i aprofundir amb les seves singulars característiques, tots dos de grans dimensions just al centre de la ciutat, d'Olot. Dos blancs, dos buits que permeten un ampli aforament i que històricament han sigut l'escenari d'una part de la vida social. Per una banda la plaça Major, conformada per edificis d'obertures verticals, la majoria reposant sobre balcons sortints de les seves parets acolorides rematades per terrasses o teulades de color carbassa. Per l'altre, l'espai interior de l'església de Sant Esteve, una sola nau en forma de creu llatina de 58 metres de longitud per 37,4 d'amplada i 52 metres de creuer, amb una alçada de 34,5 metres.

L'església de Sant Esteve, representa una plaça just al centre de la ciutat, un fòrum elevat remarcat per un sòcol modernista on uns escalons posen de manifest la seva rellevància respecte els espais veïns que es fa palesa pel seu arquitectònic recorregut d’accés. Aquesta plaça tancada ocupa un espai exactament de 1672 metres quadrats, quasi els 1925 metres quadrats que comprèn l'espai a peu de carrer del recinte que deixen els edificis de la plaça Major. Per raons d'espai doncs, ens trobem en un blanc sobre plànol on s'evidencia, seguint el model de Nolli, una plaça interior quasi de les mateixes dimensions que la plaça Major.

Una plaça exclusivament preparada per un ús, el del culte religiós on cada vegada hi ha menys adeptes, obert per les misses, esporàdicament per casaments, batejos, comunions, enterraments o per algun concert de Nadal, mentre un grapat d'immòbils bancs pintats per la pàtina del desgast descansen sobre les lloses del paviment que durant la Guerra Civil va servir de resguard d'obres d'art per salvar part del patrimoni cultural català. Actualment la nova Associació d'Amics de Sant Esteve es proposen posar en valor el patrimoni de la parròquia i salvaguardar-ne els tresors. La plaça exterior per al contrari viu el canvi constant del vestit adient per la gala de la setmana, ja sigui per veure com ballen els gegants en una festa patrimonial d'interès nacional, escoltar els concerts, patinar a la pista de gel o una inacabable desfilada d'aconteixements que s'hi desenvolupen durant l'any, mentre unes terrasses, cada vegada més permanents, amplien l'aforament de les plantes baixes dels petits locals que s'intenten encabir en la petita parcel·lació dels estrets edificis mentre omplen de vida els entreactes del dia a dia.

Possiblement en temps ja pretèrits l'aforament i ús de les dues places era equiparable, talment com a la Roma de Nolli. Ara ens podríem preguntar si aquest museu buit i cobert ple de patrimoni materials és capaç de donar, d'alguna forma imaginativa, recer a l'olla pressió d'activitats del nostre patrimoni social que es desenvolupen a la plaça Major.