En un altre article parlàvem de la sostenibilitat ambiental en els programes municipals. Un tema que, a la Garrotxa, és d'actualitat, com a mínim, des que es varen impulsar els Plans d'Acció Local per a la Sostenibilitat, amb amples processos participatius. I recordem-ho, també, amb gran frustració per les moltes de les accions consensuades i prioritzades fa 20 anys en aquells plans que no s'han executat mai. Ara volem parlar d'un cas concret, on l'Ajuntament d'Olot té l'oportunitat d'aplicar criteris ecològics, de sostenibilitat ambientals, a un pla important: el projecte de reurbanització del barri de Sant Pere Màrtir, que s'estén a la falda del volcà Montolivet.
Aquest barri, on un servidor va néixer, i viu, es va construir el segle passat, durant la dècada dels cinquanta, força abans que l'ús de cotxes es generalitzés. Es va projectar com a model de modesta ciutat-jardí, amb espais verds privats destinats a hortes per l'autoconsum, comerços que abastien al barri i tot això facilitava la relació entre el veïnatge amb els mateixos carrers com a espais de relació i cohesió social.
Actualment, té 332 habitatges, majoritàriament cases de planta i pis, moltes entre-mitgeres, algunes aïllades, amb una superfície total d'unes 25 ha. Durant aquestes set dècades la majoria dels propietaris hi han fet moltes millores, mentre que les actuacions en les infraestructures, serveis i espais públics han estat insuficients i ara ja n'hi ha moltes d'obsoletes. Tots estem d'acord en el fet que convé impulsar-hi obres serioses de rehabilitació i millora.
El projecte encara no ha anat a informació pública. Partint de la voluntat compartida de respectar l'aspecte i estructura general del barri, que té un clar interès com a model urbanístic de l'època, veiem dues grans alternatives: la d'actualitzar i modernitzar les infraestructures que han quedat obsoletes, i la d'aprofitar aquesta oportunitat per anar més enllà i introduir, a més, canvis que no sols donin resposta a les necessitats d'avui sinó als reptes de futur que veiem venir. La segona alternativa, que podem anomenar ecològica amb visió de futur, hauria de contemplar, per exemple:
- La pacificació del trànsit, amb uns aparcaments estratègicament distribuïts
- La construcció de dipòsits d'aigües pluvials soterrats que pogués servir per reg, neteja, etc.
- L'ampliació de la superfície permeable on sigui possible, i afavorir en altres la infiltració d'aigües plujanes que no siguin recollides a la xarxa pluvial.
- Augmentar substancialment l'arbrat, en quantitat i qualitat, donant compliment a la voluntat municipal d'aconseguir una ciutat més ben termo-regulada.
- Reduir la contaminació lumínica amb un sistema d'enllumenat més adient i eficient.
- Millorar el tractament paisatgístic de la perifèria del barri, en el contacte amb el volcà de Montolivet (Reserva Natural) condicionant els accessos als senders, que tenen un considerable ús social.
El projecte de reurbanització que es vol impulsar és la inversió pública més gran que s'ha fet al barri de Sant Pere Màrtir des que es va crear, fa set decennis, i ben probablement la darrera que veurem la gent que hi vivim. Caldria, doncs, pensar bé com s'esmercen els recursos que s'hi destinin, i també, com es podrien complementar amb fons europeus Next Generation o del parc natural per finançar obres que vagin més enllà de l''actualització' de les infraestructures bàsiques, i que permetin reduir els impactes ambientals que el barri genera actualment.
És, doncs, una gran oportunitat per demostrar que els discursos polítics de sostenibilitat local es tradueixen en actuacions valentes, ben pensades, que, d'una banda, estalviïn recursos, i de l'altra millorin l'eficiència, la qualitat ambiental i el benestar dels veïns del barri. Amb l'evidència del canvi climàtic a sobre no ens podem permetre mirar en cap altra direcció.
Aquest barri, on un servidor va néixer, i viu, es va construir el segle passat, durant la dècada dels cinquanta, força abans que l'ús de cotxes es generalitzés. Es va projectar com a model de modesta ciutat-jardí, amb espais verds privats destinats a hortes per l'autoconsum, comerços que abastien al barri i tot això facilitava la relació entre el veïnatge amb els mateixos carrers com a espais de relació i cohesió social.
Actualment, té 332 habitatges, majoritàriament cases de planta i pis, moltes entre-mitgeres, algunes aïllades, amb una superfície total d'unes 25 ha. Durant aquestes set dècades la majoria dels propietaris hi han fet moltes millores, mentre que les actuacions en les infraestructures, serveis i espais públics han estat insuficients i ara ja n'hi ha moltes d'obsoletes. Tots estem d'acord en el fet que convé impulsar-hi obres serioses de rehabilitació i millora.
El projecte encara no ha anat a informació pública. Partint de la voluntat compartida de respectar l'aspecte i estructura general del barri, que té un clar interès com a model urbanístic de l'època, veiem dues grans alternatives: la d'actualitzar i modernitzar les infraestructures que han quedat obsoletes, i la d'aprofitar aquesta oportunitat per anar més enllà i introduir, a més, canvis que no sols donin resposta a les necessitats d'avui sinó als reptes de futur que veiem venir. La segona alternativa, que podem anomenar ecològica amb visió de futur, hauria de contemplar, per exemple:
- La pacificació del trànsit, amb uns aparcaments estratègicament distribuïts
- La construcció de dipòsits d'aigües pluvials soterrats que pogués servir per reg, neteja, etc.
- L'ampliació de la superfície permeable on sigui possible, i afavorir en altres la infiltració d'aigües plujanes que no siguin recollides a la xarxa pluvial.
- Augmentar substancialment l'arbrat, en quantitat i qualitat, donant compliment a la voluntat municipal d'aconseguir una ciutat més ben termo-regulada.
- Reduir la contaminació lumínica amb un sistema d'enllumenat més adient i eficient.
- Millorar el tractament paisatgístic de la perifèria del barri, en el contacte amb el volcà de Montolivet (Reserva Natural) condicionant els accessos als senders, que tenen un considerable ús social.
El projecte de reurbanització que es vol impulsar és la inversió pública més gran que s'ha fet al barri de Sant Pere Màrtir des que es va crear, fa set decennis, i ben probablement la darrera que veurem la gent que hi vivim. Caldria, doncs, pensar bé com s'esmercen els recursos que s'hi destinin, i també, com es podrien complementar amb fons europeus Next Generation o del parc natural per finançar obres que vagin més enllà de l''actualització' de les infraestructures bàsiques, i que permetin reduir els impactes ambientals que el barri genera actualment.
És, doncs, una gran oportunitat per demostrar que els discursos polítics de sostenibilitat local es tradueixen en actuacions valentes, ben pensades, que, d'una banda, estalviïn recursos, i de l'altra millorin l'eficiència, la qualitat ambiental i el benestar dels veïns del barri. Amb l'evidència del canvi climàtic a sobre no ens podem permetre mirar en cap altra direcció.