La ciutat d'Olot té uns voltants molt macos, però està mancada d'edificis emblemàtics. Gràcies a les guerres carlines i a les males carreteres, els "nostres" rics van traslladar les "nostres" fàbriques cap a Barcelona i ells es van comprar un pis al passeig de Gràcia o a Pedralbes, en lloc de fer-se un bon edifici al Firalet, al Carme o a Sant Rafel. Amb la inauguració de l'eixample Malagrida, l'Ajuntament va intentar fer-ne tornar algun, ni que fos de vacances: però un eixample de cases fastuoses amb jardí, amagades darrere una tanca de tuies espesses, no fa ciutat; fa urbanització privada de luxe. El lloc ideal per viure i per anar a passejar el gos. Res més.

Malauradament, enguany acabem de desaprofitar una altra oportunitat de tenir un nou edifici emblemàtic, que es faci veure i que es faci visitar. Em refereixo al nou Museu dels Volcans, ara rebatejat amb l'eclèctic nom d'Espai Cràter. Curiosament, tot i estar integrat en el teixit urbà, allà on el centre de la ciutat comença a perdre el seu nom, no hi han fet cap edifici. Han aprofitat una gaia de terreny petita i mal xirgada, a tocar de la porta del darrere de la plaça braus, just per on retiraven el toro mort, per amagar el nou museu sota una escalinata i un muret de ciment. Suposo que no volien treure el sol dels darreres d'uns pisos populars, ni robar als jubilats que fan hores als jardinets del cementiri l'entreteniment de contemplar com estenen la roba. Ho entenc, però no ho veig justificat. Si haguessin fet el museu al mig de la zona volcànica, on tocava, tindria sentit que fos sota terra; però el centre de la ciutat demanava un edifici potent. Cridaner. Atractiu.

Fa uns mesos, els alumnes d'una càtedra universitària que dirigeix l'arquitecte garrotxí Joan Curós, van estudiar com caldria reformar la plaça de braus per fer-la útil. Abans de començar el treball, els estudiants van analitzar l'entorn de la plaça i de seguida van detectar que l'edifici de l'arxiu tapa la plaça de braus i que la plaça invisibilitza l'Espai Crater. Per millorar l'accés al flamant nou equipament turístic, un estudiant va proposar tirar a terra la darrera casa del Puig de Roser. Una altra estudiant, més radical, però no menys clarivident, va considerar que la plaça no havia de seguir sent circular i va proposar tallar-la per la meitat i fer-hi al mig un camí verd que unís el centre de la vila amb l'Espai Cràter.

Donat que l'estudi el feien futurs arquitectes, i ja sabem que la crítica tanca més portes que no n'obre, tots els participants en la presentació de projectes van ser molt curosos en no criticar als arquitectes consagrats que han "pensat" la zona. Però se'ls entenia tot. La pujada del Puig del Roser està mal resolta. Amb aquell pendent, t'ho has de pensar dues vegades abans d'anar a l'Arxiu i encara més a la plaça de braus o a l'Espai Cràter. Un problema que, a criteri meu, s'hauria de resoldre amb urgència reformant la reforma del cap de munt del firal, o, com a mínim, posant arran de paret una corda d'escalada, com les que hi ha a les vies ferrades, i així poder autoajudar-se a arribar a dalt de tot del Firal.

També va quedar clar que l'edifici de l'arxiu està massa a prop de la plaça de braus i que s'interfereixen. Algun estudiant va proposar una solució enginyosa que no hauríem d'ignorar quan afrontem la necessària i urgent reforma de la plaça de braus: fer l'accés principal on ara hi ha sala d'actes de l'arxiu. I d'allà (afegeixo jo) al museu i la seva sala d'actes.

De l'Espai Cràter no vull dir-ne res més. S'ha fet on s'ha fet i no es pot tornar enrere. Però, per la part que em toca, espero que les estadístiques de visitants al museu millorin aviat amb les excursions escolars de final de curs i que ja no calgui blanquejar el nombre de visitants al museu afegint-hi els assistents a les xerrades dels divendres al vespre. Així les conferències podran tornar al Casal Marià, al Torín o a l'Orfeó. Anava bé fer-les al centre de la ciutat, perquè sempre hi trobaves algú per anar a fer un mos o un toc. Des que es fan a l'inhòspit i claustrofòbic Espai Cràter la gent es dispersa a la recerca del cotxe, aparcat amb sort a les quimbambes, perquè l'Ajuntament es va descuidar de fer-hi un aparcament a prop i, per a més inri, van aprofitar les obres per reduir a la mínima expressió l'aparcament del cementiri i treure els aparcaments dels carrers del voltant, i substituir-los per un carril bici, categoria Tourmalet. Apta només per federats, amb frens de disc revisats.