A diferencia d'altres capitals europees, Olot gaudeix d'una privilegiada proximitat al mar. Quan arriba la calor, talment com si Moisès obrís el mar Roig, la nova autovia es converteix en l'escenari d'un èxode de vehicles que van a Marina. En poc menys d'una hora, un garrotxí de ciutat planta la sombrilla a la sorra. 

Aquest fet és esfereïdor, i ja des de temps remots es busquen solucions perquè els olotins no marxin d'Olot. El pioner és sens dubte el Drac del Carme, i trobem constància d'aquest tipus d'animal ja en el Manual de Conclusions del Consell 1597-1602. Cada 16 de juliol és el reclam estrella i surt a ballar. Pels plors és evident que aquest monstre no agrada als més petits, però el plaer de gaudir de veure com aquesta joia construïda a l'Art Cristià "balla i treu foc pels queixals" amb el fill a les espatlles fa palès a un mateix que ha superat aquest trauma i li genera una felicitat addictiva sense precedents. Enmig del ball hi tenim el Pollastre, un figurant petit i rabassut amb un ball poc atractiu que fa que quan balli el Drac es vegi encara més alt, una estratègia per emfatitzar encara més la seva figura.

Però si algú es pensa que després del drac ja tindrà passaport per marxar s'equivoca, el dia 17 surt el Conill, una figura d'entremès que, després d'una bona sardana balla, perseguit per un caçador i acompanyat per dos conills encara més petits. Tota una faràndula digne de veure, el Conill, els Conillets, el Caçador i els balladors de sardanes. Però si teniu ocasió agafeu lloc a sota can Pujador, que val la pena veure l'espectacle que arriba al final: el conill marxa cap a la plaça del Carme, i a mode de "flautista d'Hamelín" s'emporta tots els nens. Un seguici de mares histèriques buscant el seu desaparegut tanca la comitiva.

Un estudi va concloure que les activitats anteriorment descrites no eren aptes per tot tipus de fetges, sembla ser que aquestes activitats que havien esdevingut tradició no eren prou "glamuroses" per la gent vinguda de fora i que havia d'ocupar les places dels olotins exiliats. Per això es va buscar la fórmula d'incloure activitats diferents, amb un encertat títol, una solució salomònica per vincular aquestes inconnexes activitats amb l'artífex de tot plegat: La cua del drac.

Per un costat hi ha tot d'activitats que treuen partit del nostre entorn: Passejades amb poni al volcà Montsacopa, ruta amb segway per el volcà Montsacopa, coaching pel volcà Montsacopa, coaching volcànic, sopars al volcà Montsacopa, nits d'animació al volcà Montsacopa...està clar que el nom ven. D'altres activitats s'aprofiten de la nostra climatologia. Em van convidar l'estiu passat en un sopar d'estrelles, després del primer plat estava caient una tempesta que ens va obligar a fer les postres amb la roba molla unes hores més tard al menjador, constatant que les úniques estrelles que veuríem serien les del restaurant. 

Si hi ha una activitat estrella però és la del Circ a les places, en aquest cas a la plaça de braus. Per un decret llei aprovat ja fa molts anys, al centre d'Olot només es comercia, és lloc pel comerç, i les activitats que puguin esdevenir sospitoses de no comerciar i que no s'emparin a la norma d'haver esdevingut tradició no hi tenen cabuda. En tot cas la plaça de braus respon a totes els requeriments, i torna a ser una solució enginyosa per satisfer moltes sensibilitats, en primer lloc no deixa de ser una plaça, no ocupa terreny per comerciar, i està fora de sospita d'esdevenir una tradició ja que tots els espectacles són importats i súper professionals.

És improvable que amb una oferta com aquesta ningú tingui ganes de marxar de la Garrotxa. Si si fa calor tenim gorgues, un riu Fluvià que per definició té trams navegables i que s'hi fan curses de natació, una piscina municipal privada a les Tries i una de no privada però petita igual que la de can Xel al costat del vial. I si amb tot això algú encara és agnòstic i es demana que "què tenim"? Tenim la possibilitat, a menys d'una hora de cotxe, de plantar la sombrilla a Marina. Això sí, torneu ràpid que a Olot hi falta gent.