Record de Gabriel Jackson a Olot

Publicat el 20 de novembre de 2019 a les 10:49
Actualitzat el 20 de novembre de 2019 a les 12:37
El 3 de novembre va morir a Ashland (Oregon) el prestigiós historiador hispanista i melòman Gabriel Jackson (Mont Verdon, Nova York, 1921). Autor d'obres de referència, com Spanish Republic and the Civil War (“La República española y la guerra civil”), prohibida pel franquisme, va ser deixeble de Jaume Vicens i Vives i Pierre Vilar. Perseguit al seu país  durant la “cacera de bruixes” organitzada pel senador Mc Carthy  va residir durant 26 anys a Barcelona (tenia un apartament al costat del parc del Putxet), on desenvolupa gran part de la seva obra. Biògraf de Juan Negrín i estudiós de Joaquín Costa, va ser un dels historiadors de la Guerra Civil més reconeguts junt amb Hugh Thomas i Herbert Southworth. També va escriure Mozart. Vida i ficción, una innovadora biografia novel·lada del compositor.
 
El 14 de febrer de 2004 va visitar la Garrotxa convidat per la nostra associació, Ecofòrum. Al matí va voler entrevistar-se amb l'artista i cartellista Carles Fontserè (Barcelona, 1916- Girona, 2007) en la seva casa-taller de Porqueres i passejar vora l'estany de Banyoles. A la tarda va ser rebut a l'Ajuntament d'Olot pel batlle socialista, Lluís Sacrest, i pel regidor i historiador Juli Clavijo. Després de signar en el llibre d'honor de la ciutat es va dirigir a l'Orfeó Popular Olotí, ple de gom a gom, on va pronunciar la conferència “George  W. Bush: la contrarevolució als EUA”.
 

Jackson posa amb un cartell de Carles Fontseré a casa de l'artista a Porqueres. Foto: Arxiu de Santiago Vilanova.


 
George W. Bush, precursor de Trump
 
Jackson va referir-se al president Bush com el que havia permès l'entrada al govern dels cristians fonamentalistes i ultraconservadors (prolegomen polític del que esdevindria l'etapa actual del president Donald Trump), que “han intentat destruir el millor de la democràcia nord-americana dels darrers dos segles” –va dir.

Va qualificar d'accions involucionistes el rebuig de les obligacions internacionals dels  Estats Units com la manca de suport de l'ONU i la política de control de la natalitat al continent africà; la no ratificació del Protocol de Kyoto per a mitigar el canvi climàtic  (Trump acaba de sortir de l'Acord del Clima de París); el permís d'explotació de petroli als espais naturals d'Alaska i deixar sense efecte els tractats antimíssils balístics i contra les armes químiques i biològiques…
 

Gabriel Jackson amb l'autor de l'article a l'Ajuntament d'Olot. Foto: Arxiu de Santiago Vilanova.


També es va referir al recompte electoral que va desbancar de la presidència Al Gore, el candidat que inquietava als lobbies del petroli, el gas, el carbó i l'energia nuclear. “El germà de Bush, governador de l'Estat de Florida, va ser clau a l'hora de frenar el recompte de vots. La Cort Suprema va acabar donant la victòria  a Bush per cinc vots contra quatre!”. En aquell moment vaig recordar que ja havia escoltat al vicepresident Al Gore denunciar l'existència d'una conspiració contra ell organitzada per la Global Climate Coalition. Va ser en una reunió de la  Federació Internacional de Periodistes de Medi Ambient (IFEJ) que vam celebrar al MIT de Boston el 27 d'octubre de 1995.
 
L'acte va acabar amb l'actuacio del músic Rafael Subirachs, que va interpretar la Fantasia-sonata en do menor, número 18 K, de Mozart.
 
Seguidament una representació política i cultural de la ciutat va poder continuar gaudint de les opinions de l'historiador durant un sopar organitzat al mateix Orfeó.
 
El 3 de juny d'aquell any alguns olotins vàrem poder assistir a la presentació del llibre de Gabriel Jackson sobre Mozart a l'Ateneu Barcelonès amb la presència del músic Benet Casablancas, director del Conservatori Superior del Liceu. En aquell acte Rafael Subirachs també va interpretar al piano una sonata de Mozart.
 
He volgut deixar testimoni del pas d'aquesta gran personalitat humana, cultural i erudita per la nostra història local.
 
Et recordarem, Gabriel, com ho fem també amb la memòria i l'obra de l'entranyable Carles Fontserè, amb el qual tant vas empatir aquell assolellat dia d'hivern.