A l'article precedent vàrem parlar de l'oportunitat del projecte de reurbanització del barri de Montolivet, abans que el projecte anés a informació pública. Com que el projecte s'ha fet públic i hem pogut comprovar que no integra criteris ecològics ni de sostenibilitat ambientals, volem insistir. Creiem que val la pena, tant pel que té de singular el projecte del barri de Montolivet, com per tots els projectes de rehabilitació o reurbanització que s'hagin de fer d'ara endavant, a mesura que ho necessitin.
Alguns temes que un bon projecte hauria de contemplar:
- La mobilitat: per aplicar mesures que pacifiquin el trànsit motoritzat, que donin més facilitats als desplaçaments a peu o en bicicleta, que millorin el transport públic, i que proposin espais d'aparcament estratègicament distribuïts que alliberin les voreres, escocells i altres espais verds.
- La gestió de les aigües pluvials, en doble sentit: augmentar la superfície permeable, per afavorir la infiltració i construir dipòsits soterrats per recollir les aigües pluvials que es podrien fer servir per reg, neteja, etc.
- El clima local i la qualitat de l'aire, augmentant i millorant la vegetació arbòria i arbustiva en tots els espais públics, en quantitat i qualitat, per aconseguir uns hàbitats i carrers més saludables i acollidors. Prioritzar espècies autòctones resilients, amb baixes necessitats hídriques i belles. En alguns espais verds, fruiters soferts: caquis, nesprers, figueres, nogueres, etc.
- Evitar materials costosos innecessaris, com els paviments de granit polit que proposa el projecte de Montolivet, una roca inexistent al barri, que no trobem fins al Pirineu. Recordem que la identitat arquitectònica del barri de 'cases barates' recolza en formes i materials senzills, locals, amb ús de la 'pedra de Banyoles' (travertí) per revestiments i sòcols, com a material més llunyà.
- Donar un tractament paisatgístic adient a la perifèria del barri, especialment en la frontera amb el parc natural, al volcà de Montolivet, condicionant els accessos als senders que tenen un gran social.
El projecte de reurbanització elaborat no considera cap d'aquests aspectes, ni altres demandes de l'associació de veïns. Per això, en la multitudinària assemblea del passat dia 12 d'abril el rebuig del projecte fou unànime. Si el projecte hagués integrat criteris ambientals i paisatgístics com els indicats, hauria pogut optar a fons europeus Next Generation i ajuts del parc natural per finançar actuacions que vagin més enllà de posar al dia les infraestructures bàsiques.
En altres termes, els projectes de rehabilitació / reurbanització de barris, han de tenir visió de futur. Han d'integrar criteris ambientals i socials, realment, en totes les seves propostes. No es tracta d'adaptar unes infraestructures obsoletes a les demandes actuals, sinó d'impulsar processos participatius que permetin conèixer bé les necessitats i consensuar respostes als reptes actuals així com els que veiem a venir. I ho han de fer estalviant recursos, millorant l'eficiència, la qualitat ambiental, la bellesa i el benestar dels veïns del barri. Escoltant les opinions de tothom, dialogant per trobar el consens, en processos que afavoreixin la cohesió social i la millora de la qualitat de vida.