Hi ha projectes fantàstics que queden en un calaix, i d'altres que es duen a terme per utòpics que semblin. És el cas de l'eixample Malagrida, tot un tresor del nostre patrimoni urbanístic, del que precisament des de la ciutat se'n fa ressò: "L'eixample Malagrida compta amb un conjunt de cases memorables, senyorials, modernistes i noucentistes, inserides dins un interessantíssim disseny urbanístic de ciutat jardí. Entre totes aquestes destaca la torre Malagrida, actualment propietat de l'Ajuntament i convertida en alberg de joventut". 

Joan Roca Pinet donà forma al somni de Manel Malagrida, plantejant un model d'eixampla-ciutat-jardí amb zones verdes i xalets. Dos grans cercles radiocèntrics que simbolitzen Espanya i Amèrica, amb un nexe d'unió, el Pont de Colom, que fou enderrocat després de la Guerra Civil. El pont original era imponent, evidentment no l'he vist mai, però per les postals es veu majestuós. Dues pilastres de pedra emergien del Fluvià i en elles hi reposava un amplíssim pont amb una barana amb balustrada.

Però d'això no en queda res, i el que hi ha fa tant de riure que fins i tot és complicat de descriure. Intentaré subratllar algun dels punts que converteixen el pont de Colom en un referent únic:

1- Si algú pensava que els ponts unien, amb aquest exemple potser no n'estarà tant convençut. Enmig de l'artèria principal de la ciutat jardí, el pont actua de tap!

2- Un pont sobredimensionat pel pes dels vianants, on una barana al bell mig del pas no deixa passar als cotxes i per molt poc quasi tampoc als vianants, que conseqüentment han de moure la cadera per sortejar aquesta barana talment com a les laberíntiques cues per agafar un vol de Ryanair.

3- Com que el pont és per a vianants, curiosament està asfaltat correctament, s'ha de dir que fa poc hi havia uns forats a l'asfalt des d'on hom es podia atrevir a caçar ànecs a cop de pedra.

4- La barana fins no fa gaire era totalment escalable, i per això van col·locar-hi una malla d'acer, la que es fa servir per als encofrats. Perquè això no es fes tan palès es va pintar del mateix color morat que la barana, no patiu que ningú s'ha adonat de res.

5- Un cop creuat el pont us adonareu que al bell mig de la vorera hi ha un màstil amb un mirall, potser és per despistar als valents que el volen creuar en direcció al centre d'Olot.

6- Evidentment no hi ha cap mena d'enllumenat públic al pont, és per salvar als ratpenats que habiten just a la barana del pont en forma de malla homologada concebuda expressament per aquest ús.

8- I per últim: si proveu d'anar al Google Maps i us poseu a l'Street View, en primer lloc veureu que evidentment no es pot navegar pel damunt del pont, però si a més voleu creuarlo comprovareu l'enorme dificultat que es planteja per aconseguir-ho. És un pont que no el creua ni Google!!!! Amb això a Olot som únics!

En a la difusió que fa l'ajuntament de l'eixample Malagrida hi afegiria: "I actualment, i guanyat amb molt d'esforç, amb un pont paradigmàtic".