Sempre m'ha fet molta gràcia observar els carrers en aquella època de l'any que abans solíem anomenar "l'entretemps" i que ara podríem modificar per "et vesteixis com et vesteixis no l'encertaràs".

A finals de setembre i principis d'octubre si fas volta pel centre d'Olot hi trobaràs fauna i flora ben diversa: persones amb la part de dalt d'hivern, però que es resisteixen a endreçar les sandàlies, d'altres amb botes apelfades, però amb camisa de tirants i que porten penjat per tot arreu les capes de més que s'han tret: jaquetes i "rebequetes" agafades als braços o lligades a les bosses de mà perquè ja no saben on posar-les. Tota mena de combinacions excèntriques i curioses que fan que sigui impossible vestir-se en consonància amb el temps sense semblar un nòmada que fa dies que passeja i no té clar el seu destí final.

Saps que una part del teu cos sempre estarà fora de lloc. Fet inevitable si has de passar el dia fora de casa. Si se t'acudeix posar-te xancletes, al matí tindràs els peus garratibats, però, en canvi, al migdia seràs el que millor estarà als 30 graus de cleca que deixarà anar el sol de la una a les quatre. En canvi, si surts ben abrigadet i acotxadet amb les teves botes o sabates tapades, a primera hora tot seran rialles, però quedaran estroncades a les dotze del migdia quan els peus et comencin a suar i botir-se com un alemany a Lloret de Mar a ple agost.

Podem trobar-nos gent gran que ja ha tret la gavardina o la jaqueta de tardor, texans gruixuts i sabates de cuir, passejant al costat d'adolescents (que tots sabem quin termòstat usen) amb pantalons més curts que moltes de les calces que tinc per casa, sandàlies de dit i unes camises que ben just serveixen per aguantar-se de l'espatlla, ja que amb la poca tela que duen no sé ni on fan les costures de la peça. Tot això amenitzat per aquells que han d'anar a treballar mudats a la força i no tenen un "dresscode" ben definit per l'època de l'any. Trobem persones ben serioses amb ganes de rebotir l'americana a la primera cantonada, a d'altres amb vestits impossibles que volen acabar d'amortitzar i, però a les 7 del matí quan el fred estreny els hi posa els mugrons per ratllar vidres.

No sé com estarà el temps a altres indrets de Catalunya, però aquí és ben cert que vivim les quatre estacions de l'any en un sol dia; a primera hora del matí fot una rasca que no es pot sortir de casa sense pensar-se que en qualsevol moment es posarà a nevar, a partir de les deu la cosa canvia i comença a arribar una temperatura força més agradable (que si tenim la sort que no fa vent o boira) podria fins i tot semblar un dia preciós de primavera.

A partir del migdia la cosa es complica i si tenim el sol a ple rendiment podem assolir temperatures d'estiu sense cap problema, sense oblidar-nos que fa poques hores la jaqueta era totalment imprescindible. I llavors la roda torna a començar, però de baixada, a les cinc o quarts de sis, reprenem temperatures similars a la tardor i a la que el sol decideix amagar-se completament retrobem el fred hivernal que ens acompanya fins a l'hora d'anar a dormir. És el cicle de la vida, el cicle de l'entretemps, el cicle que no tens mai ni punyetera idea de què posar-te durant aquest mes i mig, perquè facis el que facis passaràs fred i calor. Gràcies, canvi climàtic. Benvinguda tardor.