El riu Fluvià, com totes les conques del país, està patint una davallada del nivell i cabal d’aigua que transporta a causa de la sequera que està afectant el territori català aquest estiu. En el seu pas per Olot, el riu ha passat de portar uns 7'2 metres cúbics per segon el més de març, a només 0’08 metres cúbics aquest mes de juliol. Es tracta d'una xifra mínima que no es veia des del desembre del 2019, quan la sequera, fins i tot va ser pitjor i el cabal va arribar a nivells de 0'38 metres cúbics per segon.

Pel que fa al nivell del riu, el passat mes de març el Fluvià se situava als 0'5 metres, el que és el mateix que 500 centímetres. Ara, però, el nivell ha baixat fins als 0'04 metres, és a dir, els 40 centímetres. És tracta de pràcticament mig metre menys que tres mesos enrere. Aquest nivell tampoc es veia des del desembre del 2019, quan va arribar a baixar fins als 0'02 metres. 

Totes aquestes són dades extretes del comptador històric de l’Agència Catalana de l’Aigua i que mostren que la situació de sequera ja ha colpejat de ple el riu garrotxí. Però el comtpador ens permet posar en situació l'actual sequera i veure que, els nivells del riu Fluvià són baixos, però no de manera extrema. No es tracta de la pitjor situació que ha viscut el Fluvià, ja que, segons les dades, hi ha hagut altres èpoques on s’ha baixat a nivells com els 0'0014 metres de l'agost del 1999 o els 0'003 metres cúbics per segon de l'agost del 1968.
 
En aquesta línia també es mostra el director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, Francesc Canalias. En declaracions a NacióGarrotxa, Canalias assegura que “el 2007 i 2008 vam estar contra les cordes d’una manera més problemàtica que l’actual”. Aquells anys es van veure cabals mínims de rècord amb valors de 0’00017 metres cúbics per segon i 0,0002 metres de nivell. 

Canalias recorda que l’any passat i el 2020 amb el Glòria, la Garrotxa va aconseguir bones reserves d’aigua: “L’any passat va ploure de manera significativa a la Vall d’en Bas i no hem d’oblidar que aquesta part és la que vesteix el 80% de les nostres necessitats d’aigua de tota la zona d’Olot, Sant Joan, Castellfollit o Bianya. Aquí no estem malament i els nivells dels aqüífers es van mantenint en aquesta zona”.
 
[h3]La Vall del Llierca, la part més afectada de la Garrotxa[/h3]
On la sequera està fent més mal és a la zona de la Vall del Llierca. Els municipis de Tortellà, Besalú, Montagut i Oix o Sant Jaume de Llierca són els que ho estan passant més malament. Segons Canalias, “aquí les necessitats són més peremptòries” i recorda que “en aquesta zona l’any passat hi va ploure molt poc i la manca d’aigua castiga molt aquests sistemes”.

De fet, es dona el cas que el mateix Ajuntament de Sant Jaume ja fa setmanes que ha demanat a la població que reguli el consum d’aigua i no l’utilitzi, per exemple, per regar. El municipi també ha suspès qualsevol activitat aquàtica com el tobogan d’aigua que s’havia d’instal·lar durant la festa major del poble aquest cap de setmana.