Era pels volts del 2011. La “plaça del mercat d’Olot”, com es deia llavors, havia passat de tenir una quarantena de parades a només una vintena. Arribava el final de la concessió amb l’empresa que l’explotava. Els canvis eren necessaris.
“La plaça era vella i fosca. Es necessitava una reforma”, diu en Fermí Corominas, actual placer de la Plaça Mercat des de fa quinze anys. “Era bruta i la pudor et feia recular”. “No era tan accessible i no hi podies trobar de tot, recorden en Joan i en Josep, clients habituals de la plaça. “Hi havia moltes parades buides. S’havia de prendre una decisió i es va decidir fer el nou mercat”, diu el president dels placers, Jordi Vilarrasa i placer des de fa trenta anys.
La necessitat va portar a la il·lusió. Els paradistes van ser els principals actors per a la transformació cap a un equipament nou que ningú sabia si funcionaria. Ajuntament i placers van començar a treballar durant quatre anys per fer possible un canvi que es va materialitzar el 28 de novembre del 2014.
“Recordo el primer dia com si fos ahir. Inauguràvem a les set de la tarda i una hora abans encara hi havia cops de martell. Va ser molt estressant, però molt emocionant”, recorda Carles Riera, placer des de fa disset anys. “Va ser una cosa espectacular. Vam dir de comprar set o vuit ampolles de xampany, però va començar a entrar tanta gent que no sabíem d’on sortia”, afegeix Corominas. “Molta emoció. Aquella inauguració va arribar després d’un projecte molt dur, però molt bonic. Hi havia molta por, però aquell dia es va veure que va ser un encert”, diu el propeitari de la carnisseria Vilarrasa.
L'edifici, el primer pas
Encertar-la no era fàcil, tanmateix els quatre anys que es va estar dissenyant el projecte van servir per convertir un equipament deteriorat en un edifici exemplar. El 2013 començaven les obres d'un nou edifici que costaria més de set milions d’euros i que havien dissenyat els arquitectes olotins Miquel Capdevila i Esteve Corominas de Land Urbanisme i Projectes.
“L’Esteve va proposar de presentar-nos al concurs i va ser una qüestió molt ràpida: amb una tarda vam tenir clar quin havia de ser l’esquema de la plaça”, explica Capdevila. Curiosament, sense dir-se res, els dos arquitectes havien dissenyat una nova plaça mercat per Olot en el seu projecte final de carrera feia més de vint anys. Una coincidència que els va permetre conceptualitzar el nou edifici amb rapidesa: “Nosaltres teníem la imatge del mercat antic que hi havia hagut els anys setanta. Era un mercat molt obert, com una plaça. Volíem recuperar-ho i vam fer un edifici vidriat que el poguessis travessar pel mig sense necessitat d’entrar-hi”, relata Corominas.
Un dels punts més problemàtics per als arquitectes va ser la part que donava al carrer Mulleras, on sempre hi havia hagut l’accés principal a l’edifici, però no s’utilitzava (s’accedia pels laterals, el rengle o l’antic hospital). Aquí s’hi afegia la necessitat de comptar amb un moll de càrrega per als camions del supermercat i els placers. “Sent la façana més vista passant amb cotxe, l’havíem de tenir en compte i no hi podíem tenir una paret”, diu Capdevila. “Per tapar aquesta descàrrega vam posar-hi una paret enjardinada”, afegeix Corominas.
Deu anys més tard, els dos arquitectes asseguren sentir-se orgullosos d’un equipament que va ser dels últims abans de jubilar-se. “Va ser un final de festa. Després de la plaça, pràcticament, ens vam jubilar. Va ser un comiat. Ara és una satisfacció. Ningú sap que nosaltres som els arquitectes, se l’han fet seva, i això està molt bé”, diu Capdevila. “Estem contents perquè actualment la plaça funciona bé i hi ha dinàmica. El temps ha acabat confirmant que era la proposta correcta”, afirma Corominas.
Tot i això, els arquitectes i els placers coincideixen en una de les úniques discussions que hi va haver durant la conceptualització de la nova plaça: hauria d’haver tingut més espai. “L’hauríem fet una mica més gran. En Pep Marededeu, que havia estat paradista, quan fèiem el projecte em deia que, sobretot, fos una plaça gran i ara recordo molt això”, diu Vilarrasa. “Em sap greu no haver tingut més espai, però no en podíem tenir”, afegeix Capdevila.
Actualment, l’espai de la Plaça Mercat d’Olot està ple, les 21 parades i comerços estan ocupades i hi ha llista d’espera per instal·lar-s’hi. Hi treballen un total de seixanta persones i un 80% del producte que s’hi ven és de la Garrotxa. En comparació a deu anys enrere la facturació dels placers s’ha multiplicat i, gairebé tots han ampliat les seves plantilles. El canvi ha donat vida.
“Sense la plaça nova, hauríem plegat”
Avui, la decisió de construir una nova Plaça Mercat es valora com un gran encert, o més aviat com una decisió vital. Els mateixos paradistes creuen que sense la decisió, el mercat d’Olot hauria desaparegut: “Sense la nova plaça, podíem patir pel futur. Si no haguéssim fet aquest pas, avui no hi hauria mercat a Olot”, afirma Vilarrasa. “No hi havia futur”, diu Corominas.
Per a en Carles Riera, el projecte de la nova plaça va ser el motiu per agafar el relleu en el negoci: “El motiu perquè negoci va ser que es fes el nou projecte. La meva mare estava a la plaça antiga i jo l'ajudava mentre estudiava, de més a més. Amb la plaça nova, em vaig engrescar. Sense la nova plaça, hauríem plegat”.
Les claus de l’èxit
Ara la Plaça Mercat és un exemple per a moltes altres ciutats i és visitada per a paradistes i responsables de diversos mercats de Catalunya. Aquella plaça fosca i buida, ara és un referent. Això ha estat possible per diversos factors, però des de les mateixes parades de la plaça se n’assenyalen alguns de concrets: el producte i la seva renovació, tenir una gran superfície a prop i ampliar horaris.
L’obertura de la nova Plaça Mercat va significar també que els paradistes passessin a treballar tota la jornada. L’antic equipament només s’obria de tardes el divendres i dissabte; ara cada dia. Això ha servit, sobretot, per rejovenir el públic: “La plaça mercat era de gent molt gran, ara el jovent hi ve i obrim de vuit a vuit. Van a buscar els fills i venen a comprar”, diu el resposable de Porcs Casolans Corominas.
Els nous horaris també han permès omplir de vida un edifici que convida a passejar-s’hi: “A vegades hi dono voltes i miro què hi ha”, diu en Josep, client habitual. “La plaça vella et convidava a marxar, aquesta et convida a entrar des de fora”, assegura Riera. “Els ciutadans no només la utilitzen per anar a comprar, sinó que hi ha qui hi passeja pel mig. És un espai públic a part d’una plaça mercat”, constata l’arquitecte Capdevila.
El producte i la seva evolució també han estat un element fonamental per entendre l’èxit d’aquests deu anys de la Plaça Mercat. L’equipament ha segellat una convivència comercial que és saludable i reforça l’oferta: cada parada és especialista i no hi ha dues fruiteries o dues carnisseries iguals. A més, la qualitat i varietat del producte s’han posat en relleu: “El pare sempre em deia que si fem una cosa bona, però la gent no ho sap, no es ven. Aquí està la clau”, diu Corominas. “Vam començar fent tres elaborats, ara en fem 35. El nostre producte és el mateix, però hem anat incorporant nous articles”, explica Riera, responsable d'Aviram Antonia. “Ens hem reinventat i hem fet coses que abans no teníem. Ara, per exemple, hi ha un ventall d’hamburgueses que abans no hi era. En veure que venia més gent, hem donat més servei”, afegeix Fermí Corominas.
I en últim lloc, la instal·lació d’una gran superfície a la planta inferior va permetre projectar un equipament més ambiciós i, tot i que podia semblar una competència, ha aportat un flux de visitants important: “Tenir una xicota a sota també ens ha anat bé. La gent estava espantada amb el Mercadona i no ens ha fet mal, sinó que ens ha anat bé perquè ha fet entrar molta gent”, admet Corominas.
Bonpreu, Carrefour, Consum i Mercadona van ser les cadenes que es van interessar per a instal·lar-se a la planta baixa de la nova Plaça Mercat i ocupar els més de 2.500 metres quadrats que hi ha. Finalment, la firma valenciana va ser l’aposta i va pagar tres milions i migd’euros per a instal·lar-s’hi, la meitat del que va costar el nou edifici. "Al mercat, un fa l’altre. Si tens una botiga a fora al carrer, només tens clients quan s’obre la porta. Aquí hi està passant gent contínuament. Un va a buscar patates i acaba comprant un fuet. Tots compartim un mateix client”, diu Corominas.
Un present amb canvis i un futur amb constància
La celebració dels deu anys de la Plaça Mercat d’Olot coincideix amb les intencions, precisament, de Mercadona d’abandonar la superfície comercial. Des de l’Ajuntament, però, remarquen que la decisió no ha de condicionar el futur: “Sé que tot va a bon port. Tot està controlat. No ha de ser un hàndicap, sinó que ha de servir per millorar”, assegura la regidora de Comerç d’Olot, Gemma Canalias.
Per a la regidora, l’equipament arriba als deu anys en un estat de salut és excel·lent: “És un lloc on es fomenta la cohesió social i hi passen moltes coses. És un punt de dinamització i un espai fonamental per a la vida comercial, cultural i social de la ciutat. Es nota quan el mercat està obert o tancat”, afirma.
El futur de la Plaça Mercat d’Olot implica continuar fent el que s’ha fet aquests deu anys, impulsant noves idees i projectes que han consolidat un mercat modern i atractiu. “Si som capaços de continuar amb la línia que portem sense entrebancs entre nosaltres i apostem per la qualitat, al final agrada i tirarà. La plaça té futur”, creu el placer Riera. “El producte i la matèria primera no ha de canviar gaire. El model potser ha d’anar cap a la degustació. Haurem de fer coses cap a aquest valor afegit”, creu el president dels placers, el qual coincideix amb la regidora: "Potser hem de convertir algun espai perquè la gent pugui anar-hi a fer algun tast”.
Vingui el que vingui, la Plaça Mercat d’Olot pot dir ben alt que amb deu anys de vida ha madurat i ha crescut com gairebé cap altre equipament de la ciutat. La seva inauguració el 2014 es recorda com un tret de sortida cap a un futur millor, però, sobretot, un tret de sortida cap a un model d’èxit que es constata una dècada després. La Plaça Mercat d’Olot ha deixat de sobreviure i ha passat a tenir més vida que mai.