Tot i que són xifres baixes, el col·lectiu LGTBI de la Garrotxa, Alliberem-nos, assegura que no mostren la realitat de la comarca: "A les grans conglomeracions urbanes és molt més fàcil denunciar, perquè normalment són agressions o insults que fan a persones desconegudes. Però a llocs on la gent es coneix com a Olot veus la gent i la veus constantment, si aquella persona que t'ha agredit o t'ha insultat, tu la denuncies i saps que d'aquí a dos dies te la pots trobar al carrer Major, o passejant pel Firal, molta gent se n'està", exposa Antoni Boixadós, portaveu d'Alliberem-nos. Ell mateix creu que el nombre de denúncies que no arriben a la comissaria no és molt gran, però considera que n'hi ha més de les que finalment es posen.
Per Boixadós, la principal barrera per denunciar a la Garrotxa és la por: "Si una persona t'agredeix o t'insulta i és una persona que la veus pel carrer sovint, anar-la a denunciar fa por. Fa por a la represàlia". També assegura que moltes vegades no es denuncia fins que s'arriba a l'agressió física: "Crec que la barrera pot ser l'agressió física. Perquè una cosa és que t'insultin pel carrer, et diguin 'marica' o 'bollera', i una altra és que t'ataquin ja físicament o que t'hagin pintat la casa, per exemple. Això jo crec que és la barrera que pot ser que et facin decidir la persona a denunciar".
Els entorns rurals segueixen sent espais més reticents a la diversitats sexual. Foto: Yvelisse Teixeira
La Garrotxa: de ser pioners a la LGTBI-fòbia de "baixa intensitat"
La Garrotxa va ser la primera comarca a posar en marxa el Servei d'Atenció Integral, un espai d'atenció gratuït i confidencial situat al Consorci d'Acció Social de la Garrotxa que atén qualsevol persona que pateixi alguna discriminació. El 2022 aquest servei va gestionar un cas de denúncia per LGTB-fòbia, però porta a terme altres atencions. El 2021, per exemple, va atendre 28 persones, va fer 9 assessoraments i va dur a terme 26 tallers sobre diversitat afectiva, sexual i de gènere a diferents centres educatius de la comarca."A la comarca la valoració és bona, perquè a nivell institucional, per exemple, allà on hem intentat fer coses sempre hem tingut el suport de qui fos. Les institucions ens han ajudat en tot el que han pogut. I rebem bons inputs. Penso que la societat s'hi està habituant bastant a la normalitat, a saber que hi ha una diversitat sexual de gènere i que és el que hi ha", exposa Boixadós, tot i que admet que dins la comarca hi ha diferents realitats entre Olot (l'entorn urbà) i la resta de pobles (entorn més rural).
La Garrotxa, però, no presenta "un clima hostil" cap a la diversitat sexual, segons la Diagnosi de les realitats de les persones LGTBI a la comarca que es va presentar el 2021. Però el mateix document sí que detecta LGTB-fòbia de "baixa intensitat" i "de caràcter estructural".
Per al portaveu d'Alliberem-nos, les conclusions de la diagnosi són, segurament, massa "pessimistes" i creu que no es pot qualificar de LGTB-fòbia segons què: A la persona que li sobta veure dos nois agafats a la mà, no té per què ser forçosament LGTB-fòbica, és senzillament sorpresa. I llavors, davant de la sorpresa hi ha moltes reaccions. I una pot ser fer una rialleta o una mirada. Jo no ho catalogaria com a LGBT-fòbia, ja que per a mi és una altra cosa bastant més bèstia". La mateixa diagnosi que es va fer fa dos anys també assenyalava que a la Garrotxa li falta visibilitat més les diversitats sexuals i apuntava l'existència del "sexili", és a dir, marxar d'un espai (principalment rural) per anar a la ciutat o l'entorn urbà, on les diversitats sexuals estan més acceptades i normalitzades.
