Els equipaments i espais que es projecten a l'illa del Carme d'Olot

Des de fa pocs mesos l'Ajuntament d'Olot ja té sobre la taula el document que ha de marcar les línies generals i el rumb conceptual del projecte de l'illa del Carme. Es tracta del programa funcional, un treball de 141 pàgines elaborat per un equip conjunt entre l'Àrea d'Urbanisme d'Olot i el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa i liderat per l'arquitecta municipal, Carme Yeste i la responsable de la Unitat de Suport i Planificació del Consorci, Elena Masanas.

El document, al qual ha tingut accés NacióGarrotxa s'ha estat cuinant tot el 2022 i determina, en línies generals, quin ha de ser l'esperit de l'illa del Carme. També exposa les finalitats, les necessitats, la implementació i els serveis que podria incloure el projecte. Es tracta del document més desenvolupat que s'ha elaborat fins ara i permet començar a definir quins han de ser els equipaments que ha d'incloure aquest nou espai de la ciutat que tindrà 22.000 metres quadrats i s'ubicarà entre la ronda i el carrer Mas Bernat, el carrer del Carme i el carrer verge del Portal.
 

La nova biblioteca - centre cultural

El principal element de l'illa del Carme serà la nova biblioteca. Al programa funcional es defineix també com un centre cultural. A hores d'ara, ja s'està elaborant des de fa temps el pla funcional específic per aquest equipament que vol ser un espai molt més modern, connectat i divers que la Biblioteca Marià Vayreda actual.

Segons el programa funcional, la nova biblioteca ha de ser l'eix principal de l'illa del Carme. El document no especifica com ha de ser l'equipament i dona via lliure a la necessitat o no d'enderrocar o rehabilitar l'antiga fàbrica de Can Sacrest, on es preveu ubicar-lo (a l'est de l'illa del Carme).

Sí que demana que l'equip professional del nou centre cultural no estigui format només per bibliotecàries, sinó que ha de ser "multidisciplinari". En aquesta línia es deixa escrit que "és una oportunitat perquè professionals de les diferents àrees (Ocupació, Turisme, Joventut, Cultura, Habitatge, Acció Social i Comunitària, etc.) s'apropiïn d'aquest espai i facin equip amb les bibliotecàries".
  

Un nou edifici polivalent

Aquesta és una de les principals novetats que es poden extreure del programa funcional de l'illa del Carme. Es contempla la construcció d'un edifici nou a l'extrem nord-oest de l'illa, al costat de la plaça del Carme. Es construiria on ara hi ha una pista de bàsquet i un aparcament. Seria un edifici alineat al carrer de Sant Bernat de tres plantes que podria incorporar una porxada per poder fer activitats i actes en cas de pluja.

El nou equipament polivalent complementaria els serveis i les activitats que ara donen a l'Escola d'Art i que es donaran a la futura biblioteca. Es proposen quatre usos: "activitats artístiques" organitzades per l'Escola d'Art i l'Escola d'Expressió, aules polivalents amb espais flexibles per a usos formatius per entitats i grups, activitats esportives d'interior no federades i serveis bàsics i de magatzem.
  

Una segona illa energètica

Entre els usos i serveis que el programa funcional inclou dins l'illa del Carme també contempla una nova illa energètica. Seria la segona que es construiria a la ciutat i tindria la mateixa filosofia que la xarxa espavilada que es va inaugurar el 2017 sota l'antic hospital Sant Jaume.

En aquesta ocasió, estaria ubicada sota la nova biblioteca i tindria tres fonts d'energia: biomassa, geotèrmia i fotovoltaica. La construcció d'aquesta illa energètica permetria donar subministrament al nou centre cultural, l'Escola d'Art, el Consorci d'Acció Social i el nou l'equipament polivalent.
 

Un espai públic urbà lliure i verd

Més enllà de les edificacions, el programa funcional també veu necessari que l'illa del Carme inclogui un parc urbà al centre i reclama que sigui un pulmó verd que ocuparia uns 3.000 metres quadrats. Estaria situat al mig de l'illa i seria l'espai de comunicació entre tots els equipaments i serveis.
  

Un aparcament

Per últim, també es contempla la necessitat de construir un aparcament per equilibrar la pèrdua de zones de pàrquing que suposarà el projecte. Aquest se situaria a l'extrem nord-est de l'illa i tindria accés pel carrer Sant Bernat. Seria un edifici semiobert que aprofitaria el desnivell que hi ha entre el carrer i la part plana de l'illa amb diverses plantes per un centenar de vehicles. Aquesta mena d'aparcament es veu com una alternativa a soterrar un pàrquing sota la nova biblioteca.
 

Descartada una residència d'estudiants

El programa funcional de l'illa del Carme descarta la ubicació d'una residència d'estudiants dins el projecte, però si que assenyala que seria bo que estigués situada dins el Nucli Antic. De fet, el document, fins i tot, recull dades dels estudiants de fora la comarca que estudien graus postobligatoris als diferents instituts d'Olot. Acut lament, en total, n'hi ha uns 500.
 

Un document conceptual amb participació transversal

Més enllà dels serveis i equipaments que ha d'incloure la futura illa del Carme, el programa funcional defineix molt bé quina ha de ser la filosofia del projecte. El treball fa una retrospectiva a les accions dutes a terme fins ara i recull de manera afinada l'òptica social que té el Nucli Antic, a més de la situació de l'habitatge al barri.

El programa funcional ha comptat amb la participació de diversos agents de diferents àmbits municipals com el cap d'infraestructures de l'Ajuntament, els directors de Dinàmig, l'Àrea d'Educació i Cultura, l'Oficina d'Habitatge, la Biblioteca Maria Vayreda i de l'Escola d'Art d'Olot. També s'han fet entrevistes i reunions de treball amb desenes d'agents.

Amb aquest document es crema una primera fase i l'Ajuntament assenta les bases ideològiques de l'illa del Carme. El mateix document estableix que "la raó de ser del projecte és que esdevingui un punt de connexió entre les persones i l'entorn" i el cataloga com un "repte social, ambiental, econòmic i urbanístic important".