​Es doblen les ocupacions d'habitatges a Olot en només tres anys

Segons les dades que ha fet públiques l'Ajuntament s'ha passat de 90 habitatges ocupats el 2019 a 180 aquest 2023

Publicat el 14 de febrer de 2023 a les 20:30
Actualitzat el 16 de febrer de 2023 a les 08:59
Les ocupacions il·legals a Olot continuen sent un dels problemes més importants que pateix la ciutat. Ho demostra el fet que amb només tres anys el nombre d'habitatges ocupats s'ha doblat. Segons dades fetes públiques per l'Ajuntament, s'ha passat de 90 habitatges el 2019 a 180 aquest 2023.[nointext]
[intext1]
Actualment, la majoria de les ocupacions no comporten problemes, però n'hi ha una part que sí. Segons el consistori, 60 de les 180 ocupacions que hi ha avui dia a la ciutat són incíviques. Això representa una de cada tres (el 33%). "Quan es tracta d'una família que no comporta problemes, no hi ha res a dir. Però imagineu-vos el que representa per als veïns o la policia municipal seixanta ocupacions incíviques a la ciutat", diu l'alcalde d'Olot, Pep Berga. "Quan dic que són conflictives, vull dir que ho són molt. Ens trobem en situacions de venda de drogues, festes a la nit i comportaments incívics. Perilla la seguretat i la salubritat i són situacions molt difícils de solucionar", afegeix.

[noticiadiari]10/27248[/noticiadiari]
L'alcalde recorda amb impotència algunes situacions que s'han viscut a la ciutat on no s'ha pogut fer-hi res: "Durant la pandèmia en un barri d'Olot hi havia una parella gran que va patir una ocupació al costat de casa seva i no s'atrevien ni a sortir de casa. Els amenaçaven i els hi van arribar a punxar les rodes del cotxe. Ni ells ni nosaltres podíem fer res".
 

Una habitació d'un pis ocupat incivicament al barri de Sant Miquel d'Olot. Foto: Martí Albesa

 

Una llei que pot ajudar

La defensa del dret a l'habitatge i les dificultats per ordenar una desocupació moltes vegades fan que sigui missió impossible resoldre una ocupació incívica. Ara, però, el Parlament de Catalunya ha aprovat una llei contra les ocupacions que generen problemes de convivència als veïns. Es tracta d'una normativa que permetrà als ajuntaments iniciar el procés de desocupació. Fins ara els procediments no donaven marge a uns consistoris que amb la nova lleu podran ser els primers a actuar, ja que els procediments judicials seran més àgils.
[intext2]
La mesura, però, només serà per a habitatges propietat d'un banc. Tot i això, Berga la considera positiva: "Crec que és una bona notícia. Som molts els Ajuntaments que convivim amb aquest problema. Penso que serà un instrument molt útil per solucionar un dels problemes més importants que tenim els consistoris". L'alcalde d'Olot, però, espera que a mesura que entri a la pràctica, la llei es vagi definint: "Veurem com es porta a la pràctica. Caldrà definir o demostrar què considerem conflictiu. Haurem d'anar descobrint en quins casos els jutjats ho consideren".
[intext3]
Per impulsar el desnonament d'un pis ocupat que genera problemes de convivència, els Ajuntaments hauran d'aportar informes i constatar els fets amb actes policials o queixes i denúncies dels veïns. Algunes entitats socials veuen que la nova normativa pot facilitar el desnonament de famílies vulnerables. La nova llei també permetrà que els Ajuntaments es puguin quedar l'habitatge desnonat durant set anys per destinar-lo a habitatge social.