La migració és llei de vida. Marxar o fugir del lloc on vius moltes vegades és sinònim de sobreviure i d'un cicle vital sense aturador. En una època on la política ha agafat per bandera les necessitats migratòries dels éssers humans i on es castiga i s'assenyala aquells que venen de fora, a la Garrotxa es vol posar en relleu una migració que fa anys que existeix, però que havia desaparegut a la comarca. Es tracta de la transhumància.
Marxar per viure. Això és el que els pastors i els seus ramats han fet durant segles amb el verb transhumar. L'han conjugat per tal de donar vida al seu bestiar i oferir-li pastures durant l'estiu allà on en queden: a l'alta muntanya. El pas dels anys i l'estricta modernització han fet perdre una pràctica única que a pagès significava molt més que un viatge.
Actualment, la transhumància és més un record que una realitat. A la Garrotxa, però, hi ha un pastor que ha decidit convertir les memòries en reivindicacions. Es tracta d'en Prem Puig, un pagès de Mieres de 42 anys que el 2022, davant una situació econòmica difícil va decidir agafar-se a la transhumància per viure: "L'any passat, a nivell ramader i econòmic, estava molt crític. Creia que plegava o anava a la ruïna. Vaig pensar que abans de deixar-ho, la meva il·lusió seria fer la transhumància a peu. Molts em van dir que no arribaria".
En Prem té 60 ovelles, les mateixes que ja van fer la transhumància l'any passat Foto: Martí Albesa
En Prem va agafar el seu ramat de 60 ovelles i va decidir caminar fins a la Molina, on els últims anys, durant l'estiu, havia portat el seu ramat amb camió. Amb l'ajuda de l'Ecoxarxa de la Garrotxa van aconseguir allò que feia anys que no es feia: transhumar des de la Garrotxa. "L'any passat no ens esperàvem la rebuda que vam tenir. Sobretot de la gent. Era una cosa molt emotiva per tothom. Va ser una manera bonica de reivindicar sense estar-me queixant tot el dia per tot. Ens va agradar molt. Va ser molt bonic recordar memòries ancestrals, caminar amb el bestiar, el soroll de les esquelles, etc.", diu el pastor garrotxí.
90 quilòmetres i 1.500 ovelles
Aquest divendres, en Prem tornarà a connectar-se amb el passat. Ho farà, però, amb més companyia. Dos pastors han decidit acompanyar-lo: en Josep Nicolau de Crespià i en Pepito Rama de Ripoll. En Prem sortirà amb les seves 60 ovelles de Mieres, es trobarà al Torn amb les 1.100 d'en Josep, arribaran fins a Olot, passaran per Riudaura, entraran al Ripollès, recolliran en Pepito i el seu ramat i amb gairebé 1.500 ovelles arribaran fins a la Molina, on deixaran el bestiar quatre mesos i el tornaran amb camió. Són noranta quilòmetres caminant amb cinc dies. Per en Prem, però, és una reivindicació de la vida: "El motiu és la vida. Que la vida pugui fer el seu camí i els seus cicles naturals sense que la civilització humana la freni o l'espatlli".
Algunes de les ovelles d'en Prem Foto: Martí Albesa
I és que la iniciativa ja no és només una necessitat ramadera, també s'ha convertit en una reivindicació: "Allò que s'ha fet tota la vida (pujar a la muntanya a l'hivern) ja no es pot fer perquè les carreteres han tallat els camins. I així, multitud de coses: els rius ja no poden passar per on volen perquè s'ha construït, les fulles no poden caure a terra perquè fan lleig al carrer... tot el que és vida no pot fer els seus cicles perquè l'ésser humà o civilitzat li molesta", reflexiona en Prem. El pastor de Mieres, juntament amb l'Ecoxarxa, han convertit la seva iniciativa en un projecte anomenat Transhumància per la vida. "L'objectiu és que la gent torni a connectar amb la terra i amb allò viu. Ha de servir per recordar que estem lligats als cicles naturals encara que siguem una civilització molt avançada. Es tracta de fer veure que som part de la natura i ho seguirem sent per molt moderns que siguem", afirma el pagès garrotxí.
Des de petit, en Prem ha viscut a pagès. Va arribar a Mieres amb tres anys i fins als deu va conviure amb el ramat dels seus pares. Quan va ser adult, va fer de guia del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa durant catorze anys fins que va decidir apuntar-se a la primera edició de l'Escola de Pastors de Catalunya. Allà va començar a veure la ramaderia com un futur. El 2009 va comprar el seu primer ramat i ara es guanya la vida amb les seves ovelles, les poques vaques que té i la venda de carn de xai.
El cost de la transhumància
Per ell, la transhumància ha desaparegut per culpa de la comoditat dels temps actuals, tot i que la modernitat creu que està fent tornar al passat: "És un cost de temps i diners. És molt més còmode pujar el bestiar amb camió. També hi ha gent que ho ha recuperat perquè el preu del transport comença a ser molt car. A en Nicolau, els camions per pujar les ovelles li costen 2.000 euros. Comença a ser més econòmic tornar a anar a peu que anar amb camió". Sobre els costos, l'any passat, per exemple, a en Prem li hauria sortit més a compte pagar el transport en camió que fer la transhumància. Aquest 2023, a través de l'Ecoxarxa, s'han obert canals perquè qualsevol persona que vulgui donar suport a la iniciativa pugui fer donatius. "No és un negoci, volem que no sigui una càrrega més per als pastors", exposa en Prem.
En Prem amb la seva gossa, qui l'acompanyarà durant la transhumància Foto: Martí Albesa
Fer la transhumància no és posar-se a caminar. El pastor de Mieres ha estat més dies preparant el recorregut que farà fins a la Molina que fent-lo. Ha hagut de construir una ruta a partir dels camins ramaders que queden en mapes i en la memòria de pagesos de la zona. Per exemple, el camí que farà passava pel centre d'Olot, però actualment ja no hi passaran pels perjudicis que pot patir el bestiar. Han decidit creuar la capital de la Garrotxa pels seus voltants i arribar a Riudaura, on els camins ramaders són més reconeixibles. "És un esforç mirar tot el camí i totes les dificultats que et pots trobar. A Besalú, per exemple, ens trobem amb passos canadencs que per a les ovelles són trencacames. Hem hagut d'anar-hi a posar fustes. Hem hagut de mirar punts per beure aigua. Hem de vigilar que no hi hagi gossos deslligats que et poden matar alguna ovella. Hi ha moltes dificultats. Abans he anat a fer tot el recorregut i he desbrossat algun tros del camí. Segurament, he estat més preparant la transhumància que no fent-la. Abans era més normal que el bestiar corregués amunt i avall", afirma en Prem.
Ovelles, un pastor i uns bons gossos són les tres coses que, segons el ramader garrotxí, es necessiten per fer la transhumància. Amb aquests tres elements, seguiran els camins marcats i es pararan als prats que han trobat per fer descansos i dormir en tendes. També porten malles elèctriques per tancar el bestiar quan sigui moment de descansar, a més d'un remolc per si queden ovelles enrere. "Els primers cops és més dificultós perquè no saps per on passar. El bestiar de seguida aprèn els camins i és molt més fàcil. Passant un cop ja se'n recorden i si saben que ha anat bé perquè quan arriben troben menjar, doncs van per feina", diu en Prem.
«El canvi en les persones arriba quan comencen a fer allò que gaudeixen i allò que està en harmonia amb l'entorn» Foto: Martí Albesa
Reivindicació ramadera i un crit a no seguir "el ramat"
Amb el record de l'experiència de l'any passat, en Prem es posarà davant el ramat aquest divendres per guiar-lo durant cinc dies fins a la Molina. La seva acció vol reivindicar també el sector ramader, al qual creu que li falta autocrítica: "Ens hem deixat portar pel capitalisme i les pressions econòmiques. Hem descuidat la terra que ens alimenta i alimenta els nostres ramats. Hi hem passat per sobre produint més i l'hem descuidat", exposa el pastor. "Apostaria perquè els joves que venen recordin amb la memòria dels seus avis com tractaven la terra i la tornem a cuidar més.
Som els que estem més a prop de la terra i podem dir què necessita quan hi ha sequera o males collites. Som els primers que ho sabem i ho notem a la nostra pell", afegeix. En aquesta línia, en Prem també mira el passat per trobar l'essència de la seva transhumància: "Els nostres avis sabien que havien de cuidar aquells arbres o aquells animals encara que no hi guanyessin res. Cuidaven una alzina encara que no donés res perquè formava part del seu entorn. Tenien aquest vincle. Ara les civilitzacions modernes hem oblidat tots aquests vincles i hem de tornar a renovar el pacte amb la terra i recordar quin és el nostre acord de vida per viure aquí".
A través de la transhumància en Prem vol reafirmar la seva convicció de vida i pagès. Vol enviar un missatge a tots aquells que el segueixin: "S'ha prioritzat l'economia per davant de tot. Hem de canviar aquests valors i prioritzar la vida. Si prioritzem els diners, ens ho carregarem tot i ens quedarem sense diners i sense vida". "El canvi en les persones arriba quan comencen a fer allò que gaudeixen i allò que està en harmonia amb l'entorn", assegura. Ell ja ha fet aquest canvi: ha decidit emportar-se el seu ramat, creuar contrades i ensenyar al territori que el passat també ens ha d'ensenyar el futur. "Es tracta de deixar allò que fem com a esclaus, deixar de seguir el ramat i agafar consciència. T'ho diu un pastor".