Aquest 2023, en Lluís farà 94 anys, però encara se'l pot veure a la nau de Can Bellapart, on les colles olotines preparen els muntatges per a la rua de la ciutat que se celebrarà aquest cap de setmana. Admet que ja no "decideix" tant, sinó que espera que li diguin en què pot ajudar. Des dels 14 anys ha treballat d'ebenista estimant la fusta i modelant-la primer al taller d'en Rius i després amb els Germans Vives. La seva és una vida d'ofici. La feina li ha donat vida i ho demostra el fet que un cop jubilat, va llançar-se al món de les carrosses i el carnaval, on encara hi balla després que s'hi engresqués a través del seu fill Carles, un dels pocs modistes i sastres que queden a la ciutat.
[intext2]
Després de 30 anys dedicats al món de les carrosses, i coincidint amb el trentè aniversari de la Carnavalesca, a en Lluís l'han homenatjat des de l'Ajuntament d'Olot per la seva tasca i per demostrar que la dedicació, la passió i l'alegria del carnaval no té edat.
[noticiadiari]10/27600[/noticiadiari]
- Què li sembla l'homenatge que li han fet?
- Estic molt satisfet, però em dona la impressió que he fet tan poca cosa per a la ciutat, que no em mereixia tant. He firmat al llibre de la ciutat i no sóc ningú per tenir tants honors.
- La gent que l'envolta no diu el mateix
- Bé. En part, se li dona importància a què tingui tants anys i pugui continuar ajudant i participant en les rues. En conjunt, no puc demanar res més, tot el contrari, em sembla que és massa per a mi.
[intext3]
- Quants anys fa que va a carnavals?
- Des que el meu fill va començar fa trenta anys.
- Com va començar tot plegat?
- De manera molt senzilla. Als primers carnavals anaven amb un Seat 600 i portaven els vestits dalt del cotxe. Era una filla de la família de Can Carlets. Vull dir que era una cosa molt senzilla. Llavors, la Clara Sánchez Castro es va associar amb en Carles i van començar a fer la cosa una mica més gran.
- Vostè va veure néixer el carnaval aquí a Olot.
- Abans de començar, vaig anar un dia a un carnaval i vaig pensar que a Olot, havent-hi tants pintors i sent una ciutat artísticament tan important, em va semblar que s'hi feia poca cosa. Va ser un moment de baixada, però aleshores s'ha anat millorant. Ha vingut gent de fora i la cosa ha anat a més.
En Lluís Solé fa més de 30 anys que es dedica a la fabricació de carrosses de carnaval. Foto: Martí Albesa
- Ara és un carnaval molt diferent.
- I tant. I segurament al mercat hi troben materials que anys enrere no hi eren. Ara crec que si hi ha una bona idea per una carrossa, hi ha moltes possibilitats de poder-la fer.
- Abans costava més?
- Sí, però el cartró sempre hi ha estat. Havíem fet algunes meravelles amb cartró.
- Amb quina carrossa es queda d'entre totes les que ha fet?
- Me les estimo totes. El meu nét, que ja té 25 anys, va voler fer un vaixell i va ser molt bonic i entretingut.
[blockquote]"En part, que sigui un manetes em ve de l'ofici"[/blockquote]
- Què diria que és el més important a l'hora de fer una carrossa?
- Abans es feien les carrosses sense mirar la proporció de les coses. Vaig proposar que encara que fossin quatre ratlles a terra del local on treballàvem que ho féssim per veure la llargada i l'alçada dels objectes perquè així quedés tan bonic com s'havia proposat. Ara ja ho fan amb ordinadors. Jo aquí ja no hi entro. Ni ganes. Ara ha vingut un noi a la colla que en sap, és treballador i crec que viu per aquest món. A més és jove i estic més que content de tenir-lo a la nostra colla. És un bon relleu.
- Ara amb què ajuda vostè?
- Em diuen coses per fer, jo m'ho miro i intento fer-les. Hi ha coses que puc fer a casa, on hi tinc una serra. Faig treballs a casa i d'una manera o una altra puc ajudar, que és la meva satisfacció: poder ajudar.
- Que s'hagi dedicat tota a una vida a fer d'ebenista li ha servit per ser tant manetes?
- Crec que sí perquè miro les mides i les coses d'una manera. No és el mateix que mirar un moble o una cadira, però sembla que hi estàs més fet a entendre-ho i a tirar-ho endavant. En part, que sigui un manetes em ve de l'ofici. Vaig tenir la sort de què on vaig treballar vam fer mobles molt bonics que vam gaudir molt fent-los. Hi havies de posar tot el que sabies per tirar-ho endavant i fer-ho al màxim de bé. Crec que una cosa ha donat pas a l'altra.
[blockquote]"Em sembla que porto els joves per bon camí"[/blockquote]
- Des dels 14 anys que treballa. I, tot i estar jubilat, encara treballa amb les carrosses. Tota una vida treballant.
- He treballat força. No vaig fer vacances fins als 30 anys. Per què? La guerra va ser molt dura per a mi. Tenia set anys quan va començar. Després la postguerra va ser molt dura. Vam tenir el pare cinc anys a casa sense poder sortir per assumptes de la guerra i vaig haver d'ajudar el màxim que vaig poder a casa. Els diumenges m'aixecava a les sis del matí per anar a buscar un feix de llenya per tota la setmana. Però bé, després em vaig engrescar en poder-me fer una casa. He treballat molt, però estic molt bé i satisfet d'haver-ho fet.
- Ha valgut la pena.
- Si ho mirem econòmicament, potser hi he perdut més que no pas hi he guanyat, però, personalment, estic bé, molt bé.
- Li va arribar la jubilació, però vostè va seguir treballant al carnaval.
- Quan em vaig jubilar, encara vaig continuar fent restauració de mobles. És la idea de treballar. Sembla que si no t'aixeques el matí per fer alguna cosa, no tens res a fer. Necessites alguna cosa.
- La feina li ha donat vida.
- Sí, de fet sí.
- Què és per vostè el carnaval?
- M'agrada molt perquè amb els anys hem tingut molt de jovent. Veus que venen allà a treballar i gaudeixen. Veus que els apartes dels bars i de segons què. Això ja em recompensa molt. Sembla que faig alguna cosa per portar-los per bon camí. És la mentalitat que tinc i que crec que moriré amb aquesta idea.
- Què li agrada més del carnaval?
- M'agrada ballar. Amb els anys he ballat molt. Tenia 15 anys quan vaig començar a ballar i sempre he dit que em van enganyar perquè em van dir que això durava poc temps i després t'ho deixaves, però tenia 70 anys i encara anava per aquestes sales a ballar. Aquesta manera de divertir-se ballant la trobo natural. Ara em van dir que havia de ballar un tros de vals per carnaval, doncs cap problema, ballarem el vals.
- Fa tots els papers de l'auca. Està al taller i a la rua.
- Sempre pensen en alguna cosa que pugui fer. Abans no anava a la rua, però un any hi havia pocs nois per fer-la i vaig dir-li a en Carles que, si em feia un vestit, també participaria. Ja no m'ho han preguntat més (riu). Ballar, per mi, és una cosa normal. Segur que si em veuen des de fora, dec semblar un ànec que vaig movent-me, però d'elegància poca.
Per les mans d'en Lluís hi han passat desenes de creacions que han permès mantenir viu el carnestoltes olotí. Foto: Martí Albesa
- A qui li agradaria agrair l'homenatge que li han fet aquesta setmana?
- Al senyor alcalde. Tenim un batlle que no sé quan dorm perquè està a tots els actes. Gairebé el trobo sempre i penso com s'ho fa per poder estar en tantes coses. Moltes vegades deu menjar amb un embut per no fer tard. No tinc dret a posar-me amb ningú, però sí que en el temps que fa que és alcalde, m'he fixat en això.
[blockquote]"El més important ha estat poder ajudar"[/blockquote]
- I què li diria a la Carnavalesca?
- No ha estat cap esforç per mi l'ajuda. Tot el contrari, he gaudit molt fent les carrosses. Hem patit sempre una mica quan arribem al final, queda poc i encara queda molta feina per fer. Però això no té importància. El més important ha estat poder ajudar. Ara ajudo, però ja ho fan més entre el jovent. Estic molt content de tenir qui em supleix en moltes coses. Si puc continuar ajudant és l'única cosa que demano en aquest món. Poder-me valdre de mi mateix i, si puc ajudar a algú, més que millor. Quants anys? No ho sé. A Platja d'Aro em van dir fins a l'any que ve. Em faig vell i no sé si hi podré anar, però, vaja, les ganes hi són.
- Només demana poder seguir ajudant.
- És clar. Ara també podria decidir i dir de fer això o allò. Però prefereixo que ho portin el jovent i em diguin en què puc ajudar. L'any passat en Carles em va demanar si podria fer un entapissat de capitoné. No ho havia fet mai, però li vaig dir que sí. Al final, vam cobrir tota la carrossa de vellut vermell i d'entapissat capitoné. Va anar bé i em va agradar haver-ho fet. Va quedar molt vistós i d'això es tracta, que el treball sigui bonic i vistós. Hi ha treballs que sembla que no tenen massa importància, però a l'hora de fer els acabats llueixen més o menys.
- Quin consell li donaria a la penya i tots els que agafen el seu relleu?
- El que he dit abans: sobretot, que mesurin en conjunt el que volen fer. Això és molt important. No es pot passar de quatre metres i mig d'alçada, però amb aquesta mesura, donar-li el màxim que es pugui. I, sobretot, ganes de treballar, ja que és molt bonic. A més, si tens l'ajuda del jovent, aleshores és ideal.
