L'Ajuntament d'Olot ha fet el primer pas per combatre el racisme immobiliari que des de fa temps té lloc a la ciutat i que també és un fenomen estès a tot el país. El consistori fa anys que rep queixes de persones nouvingudes que no poden accedir a un lloguer. Això va fer que es constituís un grup de treball el maig del 2021 amb agents i actors implicats que ara ha fet públic un primer pas: un document amb diverses accions per fer valdre el dret a l'habitatge i lluitar contra la discriminació residencial.


"Hem fet trobades amb gent molt diversa i d'aquí n'ha sortit aquest document, on hi ha els reptes i línies estratègiques. Hi ha 27 accions que es prioritzaran i se seguiran a través d'un grup motor", explica la regidora d'Igualtat d'Olot, Imma Muñoz. Entre les propostes del document hi ha la creació d'una comissió responsable de fer el seguiment de casos que apareguin a la ciutat, crear un fulletó informatiu per a persones que s'hagin sentit discriminades, impulsar espais de trobada i diàleg entre afectats i propietaris, incentivar les bones pràctiques dels APIS amb un segell distintiu o crear la figura del "facilitador habitacional" que s'encarregaria de fer tasques per facilitar l'habitatge a persones nouvingudes o que tenen problemes d'accés a un pis.


A més també hi ha altres accions més genèriques com l'impuls de nous espais interculturals de trobada a la ciutat, la introducció a les escoles de llibres i autors diversos o accions de visibilització de la diversitat cultural d'Olot. De moment, però, i a l'espera de les eleccions municipals, es durà a terme amb una campanya de sensibilització a la ciutadania i sessions de formació a tècnics municipals de l'Oficina d'Habitatge o el Consorci d'Acció Social.
 
Des del mateix Ajuntament afirmen que es tracta d'un treball que busca evitar la denúncia i que posa per davant la convivència i la mediació. També admeten que es tracta d'un primer pas i que la feina serà materialitzar els reptes, objectius i accions que s'han definit: "Està tot per demostrar. Hem fet un treball per evitar que s'hagi de denunciar. Si hem de resoldre les coses a cop de denúncia, malament. Vam pensar que una bona estratègia era parlar-ne i obrir vies al diàleg i es garanteixin els drets via el convenciment, en comptes de la sanció", diu el regidor d'Habitatge d'Olot, Jordi Güell.

Afectats i propietaris, en el mateix grup de treball

En el grup de treball que ha definit el compromís i el document final hi ha participat tant els afectats (persones nouvingudes) com els propietaris. El representant de STOP Racisme Lloguer, Mari Drammeh, ha demanat que es faci realitat allò acordat: "El document reconeix que la discriminació al lloguer és un fet. Celebrem que es reconegui públicament aquesta realitat i demanem que es materialitzi les propostes consensuades com més aviat millor". La plataforma que coordina Drammeh va ser i continua sent una bústia de casos de racisme: "A inicis del 2018, quan vam començar a tirar tot això endavant, hi havia molta preocupació per part de la població jove i vam fer una assemblea on van assistir més de 50 persones. Avui dia rebem molts casos a través de les xarxes socials i alguns no et pots creure de fins on pot arribar la discriminació", explica Drammeh.

Per altra banda, els Agents de la Propietat Immobiliària han agafat dos compromisos: fer pedagogia a professionals de sector i als propietaris, i crear un servei de mediació que serveixi per resoldre casos: "Moltes vegades se'ns etiqueta com si fóssim el problema i crec que som la solució. Podem ajudar a superar tota aquesta situació de conflicte social i racial", ha assegurat Joan Company, del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Girona.
 

Un 80% dels casos no es denuncien

Tot i que existeix la Llei d'Igualtat de Tracte i no Discriminació que prohibeix que un propietari pugui negar el lloguer a una persona per diversos motius, la realitat és que no acaba de ser efectiva. La llei també estableix les infraccions que es poden imposar, però en la gran majoria de casos no s'arriba a la denúncia: "El 80% de les situacions no es denuncien per manca de confiança, por o perquè no es creu que pugui tenir repercussió. Fins ara, no sempre hem actuat de manera diligent", assegura Manuela Fernández, directora Oficina d'Igualtat de Tracte i no discriminació.


En molts casos, segons Drammeh també és molt difícil demostrar la discriminació, ja que en moltes ocasions és indirecta: "Hem vist que abans directament et deien que no, ara et demanen més documentació i requisits que segurament a una persona amb un cognom català no li demanarien. Ara la discriminació és més subtil, i per això és més difícil de detectar". "No hi ha una evidència que a cop de sanció s'aconsegueixin transformacions socials que tinguin a veure amb l'accés a l'habitatge. És molt difícil acreditar un cas. Calen proves i no és senzill. Tenim molt clar que les transformacions es fan amb polítiques públiques on participin tots els agents", assegura Fernández. Per aquesta raó i per la ineficàcia de les denúncies, la campanya que ha engegat Olot posa la mediació i la convivència en el centre de la resolució del problema. Sí que s'ha establert, però, que la primera línia d'atenció a ciutadans que puguin sentir-se discriminats per qualsevol qüestió (origen, gènere, orientació sexual, etc.) serà l'Oficina d'Habitatge d'Olot, la Policia Local o el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa.

En el cas d'Olot, la campanya ha estat promoguda per l'Ajuntament i ha comptat amb l'entitat Stop Racisme, la Plataforma d'Afectats per a la Hipoteca, Càritas Garrotxa, la Cooperativa Suara, la Cambra de la Propietat Urbana, Agents de la Propietat, propietaris a títol individual, la Universitat de Girona, l'Oficina d'Habitatge d'Olot, Creu Roja, associacions de veïns, Mans Acció Solidària i el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa. Amb vuit d'aquests agents s'ha creat un grup motor que serà l'encarregat de programar i fiscalitzar les accions del document a través de trobades periòdiques.