Les inundacions provocades per la DANA a la Comunitat Valenciana i les Terres de l'Ebre han fet aflorar la preocupació entre la població sobre el risc d'inundació. La urbanització d'espais inundables ha estat un dels rerefons de la catàstrofe que s'ha viscut aquesta setmana al País Valencià.
Una de les preguntes que més ens fem els ciutadans és si el que ha passat a València, podria també passar a casa nostra? Mirant enrere podem dir que ja ha passat. L'any 1940, l'aiguat d'Olot va deixar 2.000 litres d'aigua en només tres dies i durant el temporal Glòria de l'any 2020 van ser gairebé 350 litres en quatre dies. A més, la capital de la Garrotxa es troba a prop de la capçalera del riu Fluvià, un fet que afavoreix que les crescudes del riu que travessa la ciutat siguin ràpides en dies de pluja intensa.
Per tot això, el risc zero no existeix. "És important saber que no estem absents de poder tenir aquest risc, però també hem vist com la ciutat reacciona davant episodis importants com el Glòria. La ciutat hi va respondre molt bé. És rellevant saber que ningú està absent de patir-ho, però també cal enviar un missatge que tenim les coses treballades i estudiades", diu el regidor d'Emergències d'Olot, Aniol Sellabona.
Quina és la zona d'Olot amb més risc d'inundació?
Per conèixer el risc actual d'inundació que té Olot cal recórrer al Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM), un pla d'emergències que es va aprovar fa un any i que recull tots els riscos i protocols en casos com incendis forestals, inundacions o terratrèmols. Recentment, la ciutat també ha dotat de més infraestructura l'àrea d'emergències del consistori amb l'objectiu de minimitzar les conseqüències d'episodis com les inundacions: "Davant una situació d'emergència tots som conscients que el risc zero no existeix. Però és veritat i es demostra que quan fem la feina preventiva, plans i protocols, es minimitza molt les conseqüències d'aquests episodis d'emergència", afirma Sellabona.
Segons el DUPROCIM, el barri habitat d'Olot amb més probabilitats de patir una inundació important és, principalment, l'Eixample Malagrida. Un dels àmbits residencials amb més poder adquisitiu de la ciutat és també el que està més exposat a aquest risc. Es tracta de la zona residencial més extensa de la ciutat que té més possibilitats d'inundacions amb el Parc Espunya com a epicentre: el Pont de les Mòres és considerada una infraestructura que "redueix la velocitat de l'aigua" i és el que té més risc de taponament a causa de la seva arquitectura.
El desbordament del Fluvià en aquest punt afectaria amb molta probabilitat (un cop cada deu anys) les cases més pròximes situades a l'avinguda Astúries i amb un altre rang (un cop cada 100 anys) una zona molt extensa que arribaria al passeig de Barcelona, a prop de la plaça Estrella, una part del barri dels Desemparats, el pla de llacs i travessaria l'avinguda Sant Jordi per inundar gran part dels paratges del Triai, on no hi ha, pràcticament, habitatges.
En un altre grau inferior de possibilitats (un cop cada 500 anys), és a dir, en una inundació molt greu, la zona afectada podria arribar més enllà de la plaça Estrella fins al Museu dels Sants i, per l'altre costat, els voltants de la plaça Amèrica fins a tocar el Parc Nou. Agafant aquests màxims, es pot concloure que equipaments com el CAP d'Olot, la llar d'infants de l'Avet, el Pavelló d'Esports, l'Escola Municipal de Música, l'Escola Malagrida, l'Escola Petit Plançó, l'Alberg Torre Malagrida o l'edifici Parc Nou destinat a gent gran, estarien en terrenys inundables.
En paral·lel a l'Eixample Malagrida, hi ha dues zones de la ciutat (amb menys extensió) que també estan en el punt de mira en cas d'inundació. Es tracta de la ronda Fluvià a l'altura de l'antiga Providència i la zona de la font de les Tries. En els dos casos, no hi hauria gaires habitatges afectats, però sí un càmping. El 70% de la superfície del Càmping les Tries es troba en terrenys inundables i això l'obliga tenir un pla d'autoprotecció. També es troben en el mateix escenari part de les instal·lacions del Club Natació Olot.
Protocol a seguir en cas d'inundació
El DUPROCIM també marca les prioritats i fases que cal seguir en cas d'una inundació a la ciutat. Estableix cinc zones vulnerables en consonància als sectors comentats abans: el passeig de Sant Roc, el parc Espunya, la zona del Triai, la ronda Fluvià i el càmping les Tries. Aquests serien els punts que cal tenir més en compte a l'hora d'actuar durant l'emergència.
Davant l'avís de pluges intenses, el protocol s'inicia en una fase preventiva amb la neteja d'embornals i clavegueram per part de la brigada. Quan ja arriba l'episodi, hi ha tres fases: la de prealerta, la d'alerta i la fase d'emergència. La primera (prealerta) s'activa quan el nivell del riu Fluvià no supera els 50 cm. Durant aquesta fase es controla el cabal de manera remota a través dels indicadors de l'Agència Catalana de l'Aigua. Quan el riu se situa entre els 50 i els 70 cm s'han d'activar controls visuals per part de la Policia Local d'Olot i tallar el pas a les passeres del Molí del Collell, la dels Tossols i els guals de la gossera comarcal de Can Mali i de l'Arengada.
La fase d'alerta s'activa quan el nivell del riu supera els 70 centímetres (més de mig metres). Aquí la Policia Local ja ha de vigilar el riu visualment a cada torn horari i tancar la passera de la Torre, la ronda Fluvià i la ronda Paraires. Quan el nivell de l'aigua supera els 250 centímetres, s'activa la fase d'emergència i es retiren els vehicles aparcats de la ronda Fluvià, a més de tancar la passera de les Tries. I l'últim esglaó del protocol, quan el riu ja ha crescut per sobre els 280 centímetres (gairebé tres metres), cal avisar les cases habitades del carrer Fluvià i tancar el pont de les Mòres i el de Colom, que són els que tenen el risc més alt de taponament.
El protocol també contempla tenir en compte punts de la ciutat on, per diverses raons, s'acumula aigua. Aquests són, per exemple, l'avinguda Països Catalans, el carrer Reis Catòlics al seu encreuament amb el carrer Bisbe Guillamet, l'avinguda Francesc Macià, l'avinguda Extremadura o el passeig de Barcelona.
Per últim, el Document Únic de Protecció Civil Municipal també assenyala que en cas d'evacuacions hi hauria dos grans punts on es podrien allotjar veïns. Un seria el pavelló firal amb una capacitat de 1.000 persones i l'altre el pavelló municipal on n'hi cabrien unes 2.000. Aquest últim, però, no seria viable en cas d'inundacions, ja que es troba en terreny inundable. Per això, també es proposen altres equipaments com els locals socials dels barris de Bonavista, Sant Roc i Sant Miquel.