El grup d’investigació Intrascapelab, que agrupa enginyers, arquitectes i urbanistes ha realitzat diversos estudis sobre els fluxos de trànsit i les dinàmiques territorials de la comarca i conclou que la Garrotxa ha de pensar la infraestructura en funció de les seves necessitats reals. En aquest sentit les dades són demolidores: el 82 % dels desplaçaments per la xarxa viària (treball i estudis) es produeix dins la comarca.

Per Francesc Magrinyà, coordinador del grup i professor de la UPC, una variant de dos carrils per banda estaria al servei del trànsit de pas i en aquest sentit  pensa que la Garrotxa ha de fer una reflexió en profunditat sobre quin és el futur que vol: un territori amable que aposti per la qualitat ambiental i pel paisatge o un lloc de pas per on poden circular milers de camions.

Magrinyà i el grup d’experts van anar més lluny i van proposar que Catalunya, com altres països europeus que tenen importants corredors de transport, aposti pel transport ferroviari de les mercaderies i eviti així el cost ambiental  dels milers de camions que deterioren les carreteres i deixen poc o gens benefici al territori.

Per Instrascapelab, un dels reptes pressupostaris que haurà d’afrontar el país els propers anys és el manteniment d’una xarxa viària sobredimensionada. “Acabarem pagant amb els nostres impostos el deteriorament que produeix a les nostres carreteres el trànsit internacional de pas” va concloure.

Per Intrascapelab el disseny i grandària de les infraestructures no és neutral i pot generar diferents escenaris que cal analitzar amb molt de compte per evitar efectes no desitjats com és el d’esdevenir un simple lloc de pas sense cap valor afegit i amb forts impactes ambientals i territorials.

També van apostar per trencar amb el model d’autovies inspirat pel Ministerio de Fomento i pensat per territoris amplis, poc humanitzats i amb orografies menys muntanyoses com són els del interior d’Espanya i va defensar un model propi per Catalunya que tingui en compte la complexitat del nostre territori i els interessos de la gent que hi viu.