El paisatge no només el gestionen les administracions, sinó també les persones. Amb aquesta idea ha sortit a la llum una aplicació mòbil que permet la interacció entre l’entorn paisatgístic i la població amb l’objectiu de localitzar i registrar les construccions de pedra seca que hi ha a tot el territori català. La iniciativa presentada a la Garrotxa s’emmarca dins el projecte de col·laboració entre l’Associació pel Desenvolupament Rural Integral (ADRINOC) i l’Observatori del Paisatge de Catalunya que va iniciar-se el juliol del 2016 finançat amb ajudes europees a través del Departament d’Agricultura.  
 
L’Aplicació de la Pedra Seca, disponible per a Android i IOS, permet a l’usuari localitzar les construccions que actualment hi ha al territori català, però sobretot dona accés a registrar i introduir-ne de noves. A través d’una fitxa electrònica la persona que trobi una construcció la pot donar d’alta i completar l’inventari. La informació arribarà a un grup d’experts que valoraran si realment aquella construcció és de pedra seca o no i, si és correcte, s’acabarà introduint.
 
L’aplicació funciona de forma sincronitzada amb la Wikipedra, el portal web impulsat per l’Observatori del Paisatge que des del 2011 ha catalogat més de 15.300 barraques. Amb la nova eina interactiva es vol anar més enllà i comptabilitzar qualsevol tipus de mur, construcció d’aigua, forn i altres elements de pedra seca.
 
Actualment a la Garrotxa hi ha un centenar de barraques de pedra seca. Amb la iniciativa llençada aquesta setmana es busca ampliar aquesta xifra amb tot tipus de construccions. Joan Espona, president d’ADRINOC, ha exposat que “moltes vegades tenim elements patrimonials davant els ulls i no els sabem veure”. Per altra banda, el vicepresident de l’entitat, Joaquim Felip, ha valorat l’àmbit de la pedra seca com un sector “amb molt de futur” que pot esdevenir un “recurs turístic” per a molts territoris.
 
Una guia de bones pràctiques amb exemples de tot Europa
 
L’objectiu de l’aplicació és fomentar la interacció entre la ciutadania i el paisatge, i convertir-la en un actor més en la gestió paisatgística. En aquesta línia, l’Observatori del Paisatge ha publicat una guia de bones pràctiques on s’il·lustren 10 exemples de col·laboració ciutadana en la gestió del paisatge a Europa.
 
Segons el director de l’Observatori, Pere Sala, la publicació té l’objectiu de donar a conèixer “mirades innovadores” i intercanviar idees. Sala també ha destacat que fins ara s’havia treballat molt recollint les aportacions que feines les administracions a favor del paisatge, però que la nova publicació “dona a conèixer les eines que té la societat civil” en aquest àmbit.