07
de febrer
de
2024, 20:30
Actualitzat:
13
de febrer,
9:23h
Xavier Puig va agafar el càrrec de director del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa el 2002 en ple desenvolupament de l'A-26 entre Olot i Besalú. Després de més de vint anys, ha viscut també la construcció del Túnel de Bracons i té damunt la taula l'impuls de la variant d'Olot i les Preses, una de les qüestions que posen més en entredit el model territorial. Des de llavors, sap molt bé com és la línia fina entre el desenvolupament i la conservació d'un territori. I entén que el xoc és inevitable.
Com es conserva el medi natural sense frenar el desenvolupament econòmic? Com s'intenta que les infraestructures s'adaptin a les normatives d'un parc natural? Com es gestiona l'explosió de visitants que ha portat la pandèmia? Puig respon a aquestes i altres qüestions en una entrevista a NacióGarrotxa en un moment en què el parc ja ha endreçat la carpeta del 2023 i ha obert la del 2024.
Com definiria el 2023?
Et diria que ha estat un any de molta feina. Un any també de fets poc freqüents i insòlits. I també hauríem de dir que ha estat un any d'obres perquè s'han començat i acabat unes obres importants al parc. És un any de cert moviment i canvis amb les eleccions municipals. Ha estat un any mogut.
Can Serra ha estat l'obra més important. Com la valoren?
Tot i que semblava que l'empresa podia fer-ho amb menys temps, sempre les obres tenen la seva pròpia vida, i es van allargar més del que ens hauria agradat. Ens hauria agradat que s'haguessin acabat un mes abans, abans de la temporada de tardor. Però, tot i això, van anar bé. Les obres es van entregar en termini i es van posar en funcionament a l'octubre i la veritat és que l'aparcament està funcionat molt bé.
.jpg)
Ha estat una actuació força rellevant que ha servit per reconvertir l'espai amb una imatge més moderna i integrada al paisatge.
La filosofia i criteri que utilitzem, i això es pot veure al Croscat o a les grederes del Montsacopa, és que els elements que col·loquem per a l'ordenació de l'ús públic no només han de complir la seva funció, sinó que s'ha d'intervenir amb una certa prestància arquitectònica. La idea és que estem actuant en llocs de valor natural i que aquelles actuacions que hem de fer, les hem de fer sense restar valor al valor que ja tenen aquests llocs de per si sols. Això ho hem de fer amb qualitat, singularitat arquitectònica i coherència entre els diferents llocs que actuem.
Pel que fa als visitants, quin ha estat el balanç del 2023?
Hem de tenir en compte que hi ha les obres de Can Serra i això explica la xifra. A l'itinerari de Joan Maragall (principal ruta de la Fageda), hem passat de 110.000 persones el 2022 a 96.000 el 2023. Això vol dir que ha vingut menys gent? Probablement no. Vol dir que amb les obres hi ha hagut més gent que ha anat cap a un altre costat. Veníem de 2020 amb una baixada pel confinament, el 2021 va ser una explosió amb 112.000 persones i 2022 es tranquil·litza amb 110.000. Tenim una certa tranquil·lització sense grans salts. Estem al voltant de 100.000 a la Fageda, 80.000 a Santa Margarita i 60.000 al Croscat.
Serien xifres similars abans de la pandèmia? O no s'han recuperat?
Crec que són una mica superiors. Abans de la Covid, però, ja hi havia un augment general de l'ús del medi natural. L'explosió del 2021 va disparar tota una sèrie de dispositius. El 2023 és l'any que hem tingut més estructurat el control de l'ús públic en el parc. Hem tingut informadors itinerants que ens han anat molt bé, sobretot, per controlar un repunt de comportaments incívics: sortides de senders, construccions de cabanes, portar el gos deslligat, etc. Tota aquesta mena de coses les hem pogut atacar molt més directament. També hem tingut un dispositiu com mai del control d'accessos. La passada tardor hi va arribar a haver una quinzena de persones treballant en el control d'accessos al parc. Això és molt important. A més, hem complementat tot això amb el servei de guardes de camp que tenen capacitat d'emetre denúncies i se centren a controlar, sobretot, l'accés de vehicles motoritzats a llocs amb restringits només per a veïns i serveis.
Es repetirà tot aquest dispositiu el 2024?
No només es vol repetir, sinó que els informadors ambientals s'està demostrant que és molt efectiu i això entrarà a formar part de la contractació del parc en relació amb l'atenció al visitant en els centres d'informació. La intenció també és mantenir els guardes de camp i el control d'accessos. També et diré que ens agradaria que la cosa evolucionés de tal manera que la despesa en aquests serveis fos tan reduïda com sigui possible. Si, s'hi ha d'invertir, però, s'hi ha d'invertir perquè d'això en depèn una part de la conservació del medi.
Segons les dades recollides pel servei d'informadors, hi havia 50 incidències al dia al parc. L'incivisme ha anat a més?
Clarament. Segurament les xarxes socials hi ajuden molt, però crec que és perquè ara hi ha una part de la població que es desplaça al medi natural que no era un client habitual. Això no vol dir que no hi tingui dret. Abans a ningú se li acudia parar les estovalles al mig de la Fageda; ara ho trobes. També n'hi ha que posen l'altaveu. Són coses que es fan en un parc urbà i que quan es va al medi natural s'ha d'entendre que el que es busca és una atmosfera, no és un pati d'escola. El tema del silenci també s'hauria de treballar: no es pot cridar. És una cosa que als Aiguamolls tothom entén, però costa de fer entendre que si passeges per la Fageda, hauries d'anar en silenci. No hi ha mala fe de la gent, però sí que hi ha moltes coses que segurament es fan pensant en un entorn més urbà i fent un ús del medi natural que no és.
El parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa s'ha convertit en el més visitat de Catalunya?
Sí, a la tardor segur. Pot ser que ens passi a davant el parc natural d'Aigüestortes o Poblet. S'ha de pensar que allà on hi ha fageda o canvi de color, a la tardor és el màxim atractiu. Estem a prop de l'àrea metropolitana i algú pot decidir a les deu del matí que a quarts de dotze pot estar donant el volt a la Fageda d'en Jordà. D'això patim. Perquè tenim aquestes onades de gent ocasional. Quan no hi havia Bracons, això era molt més apaivagat: teníem molta més gent el dissabte que el diumenge. Ara no: tens molta gent el dissabte i molta el diumenge. Per què? Perquè és molt fàcil tornar. El problema tampoc és la gent que està allotjada a la comarca: encara que la Garrotxa estigui a petar d'allotjaments, si no hi hagués aquestes glopades de gent de visita d'un dia, no tindríem cap problema perquè la gent que ja està allotjada a la comarca es mou menys amb cotxe.
Fa més de 20 anys que està al càrrec. S'imaginava veure un parc tan visitat com ho està sent ara?
El canvi produït per la pandèmia, no ens l'esperàvem. En els anys que porto de director, si algun tema ha emergit a les meves preocupacions diàries és, sens dubte, l'ús públic. No sabem com evolucionarà, però no hi haurà un retrocés.
A part de visitants, aquest 2023 també han arribat amb força els efectes del canvi climàtic i ho demostren les ventades que van obligar a tancar el parc a principis de novembre. Com s'ha d'adaptar el parc al canvi climàtic?
És un dels nous reptes i pel qual encara ens falta informació. Hi ha estratègies de gestió forestal o de l'aigua que hauran de ser completament noves. No recordo una ventada com la que vam viure aquest any. Mai ens havíem pensat haver d'arribar a tancar la Fageda per un risc. Això ens obligarà a establir nous protocols.
En aquesta línia, una de les qüestions més importants és l'aigua. Des del parc es fa seguiment dels aqüífers de la Garrotxa, dels quals se n'ha parlat després que NacióGarrotxa destapés els consums de l'escorxador d'Olot. Quin paper juga aquí el parc natural de la Zona Volcànica i quina veu ha d'entomar?
El tema de l'aigua ens ha preocupat sempre. Des dels anys noranta el parc va iniciar seguiments de qualitat i de nivells piezomètrics. Hi ha punts de seguiment des de la Vall d'en Bas fins al Pla de Baix. S'ha anat millorant la xarxa, però probablement hem d'intensificar el paper que tenim de control i monitoratge dels aqüífers. Ho dic perquè on tenim menys punts de control és a la zona del Pla de Baix i a Sant Joan les Fonts. Volem intensificar-los en aquesta zona nord del parc. Sempre que es fa un informe de nous sectors industrials, exigim la instal·lació de piezòmetres; com serà el cas del polígon de Llongafollia a Sant Feliu de Pallerols. El 2023 ja s'han posat un parell de mesures de cabals a la zona de Verlets a Sant Joan, on no en teníem. Quina finalitat ha de tenir això? Que es puguin prendre les decisions amb la millor informació disponible. Això és molt important. Crec que a la zona volcànica és dels llocs de Catalunya on hi ha més dades sobre les quals l'ACA pot decidir sobre una concessió determinada, però ho hem de millorar.
Quina és la salut de l'aqüífer fluviovolcànic?
No tinc les dades recents. No deu estar molt alt.
En relació amb l'escorxador d'Olot, en els seus plans expansius que va explicar NacióGarrotxa, el parc sempre actuava de fre de mà, però l'ACA en alguna ocasió va concedir una concessió superior a la que recomanava el parc. S'han sentit escoltats sempre?
Crec que això s'ha corregit. No es tracta d'apujar límits d'extracció, sinó abaixar límits de consum. No estic al cas de les mesures que pren l'escorxador per reduir el consum, tot i que em consta que ho fan. Però bé, penso que està bé que hi hagi el parc, que diguem coses i que tinguem l'opció de, si més no, debatre-ho amb l'administració que té la competència. Crec que sempre ens han escoltat i ens escolten molt, sobretot, quan tenim unes dades que serveixen de base.
Sobre la variant d'Olot i les Preses. L'informe que va fer el parc va permetre influir en la dimensió de la infraestructura. Quin és el paper que ha de continuar fent la institució en aquest projecte que està arribant on no havia arribat mai?
Simplement, esperar que s'incloguin totes les mesures que s'havien determinat des de l'informe del parc i que van ser incloses en la declaració d'impacte ambiental. Hem d'estar al cas de la redacció del projecte constructiu i col·laborar amb tot allò que calgui.
Què en pensa d'aquella gent que diu que faran una carretera al mig del parc natural?
Ja en tenim d'altres. Vaig començar de director el 2002 quan encara s'havia d'acabar l'A-26. El túnel de Castellfollit té el traçat que té perquè vam demanar i es va forçar que anés molt més endins del que realment estava projectat. Hem de partir de la base que estem en un parc humanitzat i hi ha demanda d'infraestructures de tota mena (de telecomunicacions, de serveis, d'aigua, gas, electricitat, i carreteres). El parc ha de vetllar per fer-ho compatible amb la mesura que es pugui i en el moment que pot arribar a ser compatible, s'ha de fer de la millor manera possible. I això és el que intentem fer en els nostres informes. Entenem, per exemple, que hi pot haver una antena de telefonia dins el parc, però aquesta no pot ser com la que es faria a Girona, sinó que ha de ser d'una altra manera. Amb les infraestructures com la variant, igual. Hem de vetllar perquè les coses es facin de la millor manera possible i intentant que siguin el més compatible possible.
El parc natural de la Zona Volcànica és dels pocs que té un nucli com Olot a dins. Això genera un xoc que suposa un equilibri. És difícil de mantenir-lo?
S'ha de saber mantenir. L'A-26 la tenim completament integrada i penso que també passarà amb la variant d'Olot. Preferiríem que no s'hagués de fer? Evidentment, com menys infraestructures tens millor, però som allà on som. Som un parc únic perquè no hi ha altres parcs que tinguin la població que tenim nosaltres a dins i al voltant amb tota l'activitat que això comporta. Hem de jugar a conservar el medi natural amb la poca agricultura que tenim i amb un sector industrial que pesa moltíssim a la comarca i que és requeridor d'aquestes infraestructures que xoquen amb el medi i la seva conservació.
Com es conviu personalment aquest xoc?
Costa fer equilibris. Seria fantàstic un parc en què no hi hagués infraestructures i tot fos propietat pública. Aquest és el somni d'un director d'un parc. Això no és així i, evidentment, això genera tensions. Tot el perímetre entre el sòl urbà i el protegit genera unes tensions. El parc fa més de 300 informes a l'any. Ara estem en una temporada que estan canviant tota la xarxa de coure per passar fibra òptica. Això vol dir que estan entrant molts projectes de línies telefòniques i has d'anar a mirar-ho i que et posin el pal on toca.
Se senten policies?
Vigilar també és el nostre paper. A la comarca hi ha una filosofia d'actuació: la gent està molt acostumada a consultar al parc abans de fer les coses. Això té molt de valor perquè, primer, estalvia maldecaps i, segon, ens permet encaixar les coses. El parc emet molt pocs informes desfavorables. Intentem acompanyar i no només fiscalitzar. Els parcs som de les administracions que estem més propers al ciutadà. Aquesta proximitat s'ha de poder aprofitar per fer que les coses, dins la normativa, puguin ser possibles. Encara que hi hagi qui pensi que al parc no es pot fer res, no és veritat. Jo et diria que es pot fer gairebé tot el que s'hi fa a fora, però s'ha de fer d'una determinada manera i més bé del que es fa a fora. Amb qui tenim l'ocasió de parlar d'un projecte i mirar d'encaixar-lo, arribem a bon port. Alguna vegada hem dit que el parc hauria de ser capaç d'escriure tot allò que se'ns ha proposat, però que no ha arribat a ser perquè ha caigut pel camí. Aquesta és una part de la gestió que no es coneix. Se sap el que hem deixat fer i com ho hem deixat fer, però no se sap tot allò que ja ni s'ha plantejat pel sol fet de voler-se fer dins del parc. Això té molt de valor i intentem fer-ho tant si és una ximpleria com si és una variant.
Acabo l'entrevista preguntant-li pel 2024, com espera que sigui?
Espero que serveixi per acabar feines que tenim entre mans i per redefinir estratègies. Penso que és un any que hem d'aprofitar per reflexionar amb un pla estratègic. És un bon moment per fer-ho, hi ha coses com el canvi climàtic o la mobilitat que requereixen asseure'ns i plantejar noves estratègies.
Com es conserva el medi natural sense frenar el desenvolupament econòmic? Com s'intenta que les infraestructures s'adaptin a les normatives d'un parc natural? Com es gestiona l'explosió de visitants que ha portat la pandèmia? Puig respon a aquestes i altres qüestions en una entrevista a NacióGarrotxa en un moment en què el parc ja ha endreçat la carpeta del 2023 i ha obert la del 2024.
Com definiria el 2023?
Et diria que ha estat un any de molta feina. Un any també de fets poc freqüents i insòlits. I també hauríem de dir que ha estat un any d'obres perquè s'han començat i acabat unes obres importants al parc. És un any de cert moviment i canvis amb les eleccions municipals. Ha estat un any mogut.
Can Serra ha estat l'obra més important. Com la valoren?
Tot i que semblava que l'empresa podia fer-ho amb menys temps, sempre les obres tenen la seva pròpia vida, i es van allargar més del que ens hauria agradat. Ens hauria agradat que s'haguessin acabat un mes abans, abans de la temporada de tardor. Però, tot i això, van anar bé. Les obres es van entregar en termini i es van posar en funcionament a l'octubre i la veritat és que l'aparcament està funcionat molt bé.
El nou aparcament de Can Serra. Foto: Martí Albesa
Ha estat una actuació força rellevant que ha servit per reconvertir l'espai amb una imatge més moderna i integrada al paisatge.
La filosofia i criteri que utilitzem, i això es pot veure al Croscat o a les grederes del Montsacopa, és que els elements que col·loquem per a l'ordenació de l'ús públic no només han de complir la seva funció, sinó que s'ha d'intervenir amb una certa prestància arquitectònica. La idea és que estem actuant en llocs de valor natural i que aquelles actuacions que hem de fer, les hem de fer sense restar valor al valor que ja tenen aquests llocs de per si sols. Això ho hem de fer amb qualitat, singularitat arquitectònica i coherència entre els diferents llocs que actuem.
Pel que fa als visitants, quin ha estat el balanç del 2023?
Hem de tenir en compte que hi ha les obres de Can Serra i això explica la xifra. A l'itinerari de Joan Maragall (principal ruta de la Fageda), hem passat de 110.000 persones el 2022 a 96.000 el 2023. Això vol dir que ha vingut menys gent? Probablement no. Vol dir que amb les obres hi ha hagut més gent que ha anat cap a un altre costat. Veníem de 2020 amb una baixada pel confinament, el 2021 va ser una explosió amb 112.000 persones i 2022 es tranquil·litza amb 110.000. Tenim una certa tranquil·lització sense grans salts. Estem al voltant de 100.000 a la Fageda, 80.000 a Santa Margarita i 60.000 al Croscat.
Imatge durant l'entrevista a la seu del parc natural, a la Torre Castanys d'Olot. Foto: Martí Albesa
Serien xifres similars abans de la pandèmia? O no s'han recuperat?
Crec que són una mica superiors. Abans de la Covid, però, ja hi havia un augment general de l'ús del medi natural. L'explosió del 2021 va disparar tota una sèrie de dispositius. El 2023 és l'any que hem tingut més estructurat el control de l'ús públic en el parc. Hem tingut informadors itinerants que ens han anat molt bé, sobretot, per controlar un repunt de comportaments incívics: sortides de senders, construccions de cabanes, portar el gos deslligat, etc. Tota aquesta mena de coses les hem pogut atacar molt més directament. També hem tingut un dispositiu com mai del control d'accessos. La passada tardor hi va arribar a haver una quinzena de persones treballant en el control d'accessos al parc. Això és molt important. A més, hem complementat tot això amb el servei de guardes de camp que tenen capacitat d'emetre denúncies i se centren a controlar, sobretot, l'accés de vehicles motoritzats a llocs amb restringits només per a veïns i serveis.
Es repetirà tot aquest dispositiu el 2024?
No només es vol repetir, sinó que els informadors ambientals s'està demostrant que és molt efectiu i això entrarà a formar part de la contractació del parc en relació amb l'atenció al visitant en els centres d'informació. La intenció també és mantenir els guardes de camp i el control d'accessos. També et diré que ens agradaria que la cosa evolucionés de tal manera que la despesa en aquests serveis fos tan reduïda com sigui possible. Si, s'hi ha d'invertir, però, s'hi ha d'invertir perquè d'això en depèn una part de la conservació del medi.
"Estem a prop de l'àrea metropolitana i algú pot decidir a les deu del matí que a quarts de dotze pot estar donant el volt a la Fageda d'en Jordà. D'això patim"
Segons les dades recollides pel servei d'informadors, hi havia 50 incidències al dia al parc. L'incivisme ha anat a més?
Clarament. Segurament les xarxes socials hi ajuden molt, però crec que és perquè ara hi ha una part de la població que es desplaça al medi natural que no era un client habitual. Això no vol dir que no hi tingui dret. Abans a ningú se li acudia parar les estovalles al mig de la Fageda; ara ho trobes. També n'hi ha que posen l'altaveu. Són coses que es fan en un parc urbà i que quan es va al medi natural s'ha d'entendre que el que es busca és una atmosfera, no és un pati d'escola. El tema del silenci també s'hauria de treballar: no es pot cridar. És una cosa que als Aiguamolls tothom entén, però costa de fer entendre que si passeges per la Fageda, hauries d'anar en silenci. No hi ha mala fe de la gent, però sí que hi ha moltes coses que segurament es fan pensant en un entorn més urbà i fent un ús del medi natural que no és.
El parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa s'ha convertit en el més visitat de Catalunya?
Sí, a la tardor segur. Pot ser que ens passi a davant el parc natural d'Aigüestortes o Poblet. S'ha de pensar que allà on hi ha fageda o canvi de color, a la tardor és el màxim atractiu. Estem a prop de l'àrea metropolitana i algú pot decidir a les deu del matí que a quarts de dotze pot estar donant el volt a la Fageda d'en Jordà. D'això patim. Perquè tenim aquestes onades de gent ocasional. Quan no hi havia Bracons, això era molt més apaivagat: teníem molta més gent el dissabte que el diumenge. Ara no: tens molta gent el dissabte i molta el diumenge. Per què? Perquè és molt fàcil tornar. El problema tampoc és la gent que està allotjada a la comarca: encara que la Garrotxa estigui a petar d'allotjaments, si no hi hagués aquestes glopades de gent de visita d'un dia, no tindríem cap problema perquè la gent que ja està allotjada a la comarca es mou menys amb cotxe.
"Mai ens havíem pensat haver d'arribar a tancar la Fageda per un risc". Foto: Martí Albesa
Fa més de 20 anys que està al càrrec. S'imaginava veure un parc tan visitat com ho està sent ara?
El canvi produït per la pandèmia, no ens l'esperàvem. En els anys que porto de director, si algun tema ha emergit a les meves preocupacions diàries és, sens dubte, l'ús públic. No sabem com evolucionarà, però no hi haurà un retrocés.
A part de visitants, aquest 2023 també han arribat amb força els efectes del canvi climàtic i ho demostren les ventades que van obligar a tancar el parc a principis de novembre. Com s'ha d'adaptar el parc al canvi climàtic?
És un dels nous reptes i pel qual encara ens falta informació. Hi ha estratègies de gestió forestal o de l'aigua que hauran de ser completament noves. No recordo una ventada com la que vam viure aquest any. Mai ens havíem pensat haver d'arribar a tancar la Fageda per un risc. Això ens obligarà a establir nous protocols.
"Probablement hem d'intensificar el paper que tenim de control i monitoratge dels aqüífers"
En aquesta línia, una de les qüestions més importants és l'aigua. Des del parc es fa seguiment dels aqüífers de la Garrotxa, dels quals se n'ha parlat després que NacióGarrotxa destapés els consums de l'escorxador d'Olot. Quin paper juga aquí el parc natural de la Zona Volcànica i quina veu ha d'entomar?
El tema de l'aigua ens ha preocupat sempre. Des dels anys noranta el parc va iniciar seguiments de qualitat i de nivells piezomètrics. Hi ha punts de seguiment des de la Vall d'en Bas fins al Pla de Baix. S'ha anat millorant la xarxa, però probablement hem d'intensificar el paper que tenim de control i monitoratge dels aqüífers. Ho dic perquè on tenim menys punts de control és a la zona del Pla de Baix i a Sant Joan les Fonts. Volem intensificar-los en aquesta zona nord del parc. Sempre que es fa un informe de nous sectors industrials, exigim la instal·lació de piezòmetres; com serà el cas del polígon de Llongafollia a Sant Feliu de Pallerols. El 2023 ja s'han posat un parell de mesures de cabals a la zona de Verlets a Sant Joan, on no en teníem. Quina finalitat ha de tenir això? Que es puguin prendre les decisions amb la millor informació disponible. Això és molt important. Crec que a la zona volcànica és dels llocs de Catalunya on hi ha més dades sobre les quals l'ACA pot decidir sobre una concessió determinada, però ho hem de millorar.
Quina és la salut de l'aqüífer fluviovolcànic?
No tinc les dades recents. No deu estar molt alt.
En relació amb l'escorxador d'Olot, en els seus plans expansius que va explicar NacióGarrotxa, el parc sempre actuava de fre de mà, però l'ACA en alguna ocasió va concedir una concessió superior a la que recomanava el parc. S'han sentit escoltats sempre?
Crec que això s'ha corregit. No es tracta d'apujar límits d'extracció, sinó abaixar límits de consum. No estic al cas de les mesures que pren l'escorxador per reduir el consum, tot i que em consta que ho fan. Però bé, penso que està bé que hi hagi el parc, que diguem coses i que tinguem l'opció de, si més no, debatre-ho amb l'administració que té la competència. Crec que sempre ens han escoltat i ens escolten molt, sobretot, quan tenim unes dades que serveixen de base.
"Hem de partir de la base que estem en un parc humanitzat i hi ha demanda d'infraestructures de tota mena". Foto: Martí Albesa
Sobre la variant d'Olot i les Preses. L'informe que va fer el parc va permetre influir en la dimensió de la infraestructura. Quin és el paper que ha de continuar fent la institució en aquest projecte que està arribant on no havia arribat mai?
Simplement, esperar que s'incloguin totes les mesures que s'havien determinat des de l'informe del parc i que van ser incloses en la declaració d'impacte ambiental. Hem d'estar al cas de la redacció del projecte constructiu i col·laborar amb tot allò que calgui.
"L'A-26 la tenim completament integrada i penso que també passarà amb la variant d'Olot"
Què en pensa d'aquella gent que diu que faran una carretera al mig del parc natural?
Ja en tenim d'altres. Vaig començar de director el 2002 quan encara s'havia d'acabar l'A-26. El túnel de Castellfollit té el traçat que té perquè vam demanar i es va forçar que anés molt més endins del que realment estava projectat. Hem de partir de la base que estem en un parc humanitzat i hi ha demanda d'infraestructures de tota mena (de telecomunicacions, de serveis, d'aigua, gas, electricitat, i carreteres). El parc ha de vetllar per fer-ho compatible amb la mesura que es pugui i en el moment que pot arribar a ser compatible, s'ha de fer de la millor manera possible. I això és el que intentem fer en els nostres informes. Entenem, per exemple, que hi pot haver una antena de telefonia dins el parc, però aquesta no pot ser com la que es faria a Girona, sinó que ha de ser d'una altra manera. Amb les infraestructures com la variant, igual. Hem de vetllar perquè les coses es facin de la millor manera possible i intentant que siguin el més compatible possible.
El parc natural de la Zona Volcànica és dels pocs que té un nucli com Olot a dins. Això genera un xoc que suposa un equilibri. És difícil de mantenir-lo?
S'ha de saber mantenir. L'A-26 la tenim completament integrada i penso que també passarà amb la variant d'Olot. Preferiríem que no s'hagués de fer? Evidentment, com menys infraestructures tens millor, però som allà on som. Som un parc únic perquè no hi ha altres parcs que tinguin la població que tenim nosaltres a dins i al voltant amb tota l'activitat que això comporta. Hem de jugar a conservar el medi natural amb la poca agricultura que tenim i amb un sector industrial que pesa moltíssim a la comarca i que és requeridor d'aquestes infraestructures que xoquen amb el medi i la seva conservació.
Com es conviu personalment aquest xoc?
Costa fer equilibris. Seria fantàstic un parc en què no hi hagués infraestructures i tot fos propietat pública. Aquest és el somni d'un director d'un parc. Això no és així i, evidentment, això genera tensions. Tot el perímetre entre el sòl urbà i el protegit genera unes tensions. El parc fa més de 300 informes a l'any. Ara estem en una temporada que estan canviant tota la xarxa de coure per passar fibra òptica. Això vol dir que estan entrant molts projectes de línies telefòniques i has d'anar a mirar-ho i que et posin el pal on toca.
"Els parcs som de les administracions que estem més propers al ciutadà". Foto: Martí Albesa
Se senten policies?
Vigilar també és el nostre paper. A la comarca hi ha una filosofia d'actuació: la gent està molt acostumada a consultar al parc abans de fer les coses. Això té molt de valor perquè, primer, estalvia maldecaps i, segon, ens permet encaixar les coses. El parc emet molt pocs informes desfavorables. Intentem acompanyar i no només fiscalitzar. Els parcs som de les administracions que estem més propers al ciutadà. Aquesta proximitat s'ha de poder aprofitar per fer que les coses, dins la normativa, puguin ser possibles. Encara que hi hagi qui pensi que al parc no es pot fer res, no és veritat. Jo et diria que es pot fer gairebé tot el que s'hi fa a fora, però s'ha de fer d'una determinada manera i més bé del que es fa a fora. Amb qui tenim l'ocasió de parlar d'un projecte i mirar d'encaixar-lo, arribem a bon port. Alguna vegada hem dit que el parc hauria de ser capaç d'escriure tot allò que se'ns ha proposat, però que no ha arribat a ser perquè ha caigut pel camí. Aquesta és una part de la gestió que no es coneix. Se sap el que hem deixat fer i com ho hem deixat fer, però no se sap tot allò que ja ni s'ha plantejat pel sol fet de voler-se fer dins del parc. Això té molt de valor i intentem fer-ho tant si és una ximpleria com si és una variant.
Acabo l'entrevista preguntant-li pel 2024, com espera que sigui?
Espero que serveixi per acabar feines que tenim entre mans i per redefinir estratègies. Penso que és un any que hem d'aprofitar per reflexionar amb un pla estratègic. És un bon moment per fer-ho, hi ha coses com el canvi climàtic o la mobilitat que requereixen asseure'ns i plantejar noves estratègies.