La vila costanera de Begur ha celebrat un any més la seva intensa relació amb Cuba i les Antilles amb la 6a Fira d'Indians, una festa on es recorden els més de 500 begurencs que a finals del segle XIX, arran de la crisi del sector coraller i les males perspectives de l'agricultura per culpa de la fil·loxera, varen marxar a fer les Amèriques i que al tornar –els més afortunats- varen deixar la seva empremta a la població amb la construcció de magnífiques cases d'estil colonial, les conegudes cases d'indians o d'americanos.
'Begur conserva algunes de les millors cases d'indians de Catalunya i de tot l'Estat', ha confirmat Rosa Gil, periodista i escriptora del llibre 'Els indians'.
En una primera fase, i dins l'estricte nucli de la població, el consistori ja ha senyalitzat fins a 26 elements patrimonials de passat indià amb plafons explicatius que recullen el nom de la casa, torre o recinte i les seves peculiaritats. La casa del Senyor Puig, la Torre de Pella i Forgas, les Escoles Velles, el Mas Carreras, la casa Vicenç Ferrer Bataller, el mateix Ajuntament, la casa Josep Pi i Carreras o la casa Paco Font són alguns dels magnífics exemples d'arquitectura colonial que es poden observar dintre el nucli antic de Begur. Enguany ha destacat també l'espectacular casa Can Sora, al carrer del Casino, que ha obert les seves portes perquè es pogués visitar en exclusiva durant la celebració d'aquesta 6a Fira d'Indians.
'Begur és un dels millors llocs per comprovar l'empremta indiana', ha assegurat Gil. 'Cada casa colonial té el segell personal del propietari i aquí també hi ha la peculiaritat que encara es conserven botigues i bars amb les pintures originals i la decoració d'aquella època. Hi ha hagut una sensibilitat extraordinària per mantenir les coses tal com eren', ha assenyalat l'escriptora i periodista. De fet, Begur es considera una de les poblacions de la costa catalana amb més incidència dels indians i juntament amb altres onze localitats d'arreu del país forma part de la Xarxa de Municipis Indians, una entitat creada l'any 2004 que busca recuperar, conservar, difondre i defensar el patrimoni indià, ja sigui arquitectònic o cultural tangible o intangible.
'Aquest gran nombre de cases d'americanos demostra que el begurencs eren gent molt emprenedora, curiosa i valenta en aquella època', ha enumerat Gil. 'Davant una situació econòmica difícil, com va ser l'últim quart del segle XIX, no els va fer por travessar l'oceà l'Atlàntic i provar de fer fortuna a les Amèriques', ha reflexionat l'escriptora gironina. 'Alguns varen tornar amb la maleta plena, i així varen construir les cases indianes que avui marquen la fesomia del poble, i d'altres, i això és la història menys romàntica, o no varen tornar o varen tornar igual que havien marxat, sense res', ha comentat Gil. 'Havent deixat la maleta a l'Estret, com es deia irònicament en aquells temps', ha puntualitzat.
Les característiques de les cases d'indians són d'allò més variades i barregen diferents elements, des del classicisme més absolut al modernisme passant per decoracions i colors d'allò més exòtics. 'Ells tornen aquí però enyoren la seva vida allà, a Cuba o Puerto Rico, i intenten reproduir les cases que hi havia a les Antilles', ha assegurat l'autora del volum 'Els indians'. 'Això significa construir immobles amb arcades d'entrada ben grans, amb la millor façana que generalment dóna al jardí, nombroses pintures que dibuixen els paisatges de l'Havana o San José i un mobiliari típicament antillà', ha explicat Gil. 'Per fora, són cases d'interès arquitectònic molt desigual però el vertaderament interessant es troba a dins', ha finalitzat la periodista i escriptora.
