La mostra és un recull de divuit obres de la Col·lecció d'Art Contemporani de l'entitat, seleccionades per l'ull de Frederic Montornés, i planteja a l'espectador un recorregut per una casa fictÃÂcia, on es reconstrueix un espai per intuir. Es tracta d'una invitació a veure com objectes quotidians com una cortina, una taula o un llum reflexen idees com l'instant immòbil, el patiment de la violència domèstica o la felicitat d'un moment efÃÂmer.
La Col·lecció d'Art Contemporani de 'La Caixa' es va començar a gestar a principis dels anys 80, amb l'objectiu de crear un fons que permetés posar en relació els artistes catalans i espanyols amb noms reconeguts del panorama internacional. Actualment, consta de 750 obres que comprenen tant escultura, com pintura, vÃÂdeos o instal·lacions.
Segons concreta la directora del fons, Nimfa Bisbe, la majoria de les peces 'són d'artistes d'Europa i dels Estats Units, tot i que en els darrers anys també s'han incorporat obres de l'Amèrica del Sud'. Ara, destriades per l'ull de Frederic Montornés, la Sala d'Exposicions de 'La Caixa' de Girona ofereix un tast d'aquest fons.
Es tracta de divuit obres, de diferents formats, que tenen com a eix vertebrador la relació de l'artista amb l'espai ÃÂntim i protegit de la casa. 'Es tracta d'una tria atÃÂpica, perquè no parteix de cap idea preconcebuda', ressalta Montornès, el comissari de la mostra. Frederic Montornès admet que, quan va rebre l'encàrrec de muntar l'exposició, va posar la ment en blanc i va començar a destriar en grups les obres del fons d'art.
'Em va sobtar la quantitat d'obres que feien referència a l'espai domèstic, i que lligaven aquest amb la identitat individual de l'artista', ha ressaltat el comissari. A partir d'aquÃÂ, Montornés ha muntat una exposició basada en un enorme 'assemblage' creat per mostrar a l'espectador un dels eixos de creació de l'art contemporani: l'estreta relació de les obres amb el concepte –ampli i contradictori- de la identitat de l'individu.
A l'exposició s'entrellacen constantment els conceptes d'àmbit domèstic amb autobiografia. A través de diferents espais –amplis i diàfans- Montornès recrea una casa de ficció –'una casa per no viure', com ressalta- que mostra a l'espectador de quina manera una part de l'ànima dels artistes contemporanis és subjacent en la seva obra.
Instants efÃÂmers, dolor i felicitat
'Una casa per no viure' distribueix l'espai de la sala d'art com si d'una casa es tractés. No hi falta ni l'escala, ni la cortina que convida a entrar a cadascuna de les quatre habitacions de l'espai. Les divuit obres que s'han seleccionat per a l'exposició són d'artistes com Absalon, Javier Baldeón, Maggie Cardelús, Pepe Espaliú, Günther Förg, Antoni Muntadas, Doris Salcedo o Andreas Slominski.
A l'hora de visitar-la, res no s'entén si no es posa en relació amb l'artista. Aleshores, l'espectador veu com una cortina és una reflex de l'empremta immobilitzada del vent, les cadires són ombres en un espai imaginari, uns senzills nÃÂnxols de cera són records de dolor, dues gàbies unides empresonen una experiència dolorosa, una taula de dos colors reflexa els cruels moments de la violència domèstica o un llum il·lumina la felicitat d'un moment esgotat.
Únicament, el comissari s'ha permès una llicència amb Andreas Slominski. La seva obra representa, partint d'una diana, la conjunció de vivències contradictòries. 'Amb ell volia el concepte com l'art és una trampa per a l'espectador, que hi queda captivat', ressalta Frederic Montornès,
Aquesta és la primera vegada que Girona acull una mostra de la Col·lecció d'Art Contemporani de 'La Caixa'. L'exposició, que s'inaugura aquest dimecres, es podràveure fins al proper 4 de maig a la sala d'exposicions. Després, es preveu que itineri a Barcelona. Coincidint amb aquesta presentació, el delegat a Girona de 'La Caixa', Rafel Garcia, també ha donat les xifres de visitants que van passar per l'exposició de Cartier Bresson. En total, la mostra ha rebut 16.000 visites durant els mesos que les fotografies s'han exposat a Girona.
