L'Ajuntament de Girona ha enviat 128 notificacions a propietats de veïns perquè retirin símbols franquistes que hi ha a la via pública. El consistori recorda que els elements contraris a la memòria democràtica estan en propietats privades, han de ser els titulars qui s'encarreguin de retirar-los o eliminar-los. El 2023 s'ha completat el cens municipal d'edificis i habitatges que tenen elements contraris a la memòria democràtica i això ha permès contactar amb els veïns per tal d'exigir-los la retirada.
El 10 de juliol del 2017 el plenari de Girona va aprovar per unanimitat retirar la simbologia i nomenclatura franquista que hi havia a la ciutat. Sis anys després es va tancar el cens municipal amb tots els edificis que hi ha amb aquest tipus de simbologia i això ha permès que el consistori pugui contactar amb els veïns que han d'encarregar-se de retirar aquesta simbologia.
Ara, el govern local ha anunciat que ja ha enviat 128 notificacions a titulars de les propietats que tenen aquesta simbologia, siguin particulars o institucions. En aquestes notificacions els recorden la llei de memòria democràtica en què es preveu que quan els elements contraris estiguin en edificis privats, siguin els propietaris els encarregats de retirar-los o eliminar-los.
L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha destacat que estan "compromesos amb la recuperació, salvaguarda i difusió de la memòria democràtica". En aquest sentit, Salellas assegura que la retirada de la simbologia franquista és "una forma de reconeixement a les persones que van patir la dictadura".
Aproven dedicar un espai al filòsof Josep Maria Terricabras
En paral·lel, aquest dimarts al vespre es va reunir la comissió del nomenclàtor municipal. En aquest sentit, s'ha decidit canviar de nom la pujada de la Torre d'Alfons XII pel de Torre de la Ciutat. Al barri de la Devesa, la placeta triangular que hi ha entre el carrer de Joaquim Vayreda i el passeig de la Devesa passarà a dir-se plaça del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) a petició de la mateixa entitats esportiva dins del marc del seu centenari.
Per altra banda, la comissió del nomenclàtor de la ciutat ha aprovat incloure en el catàleg el nom del filòsof gironí Josep Maria Terricabras per dedicar-li un espai.
La figura d’Isidre Vicens i Cubarsí també ocuparà un lloc a la ciutat. Pintor i mestre de pintors, va ser un artista de referència de la Girona del segle XX i un model per a la generació d’artistes gironins de la postguerra. Després de passar uns anys captiu pel règim franquista, va ser alliberat i va construir una obra de gran vàlua pictòrica. Pel seu compromís amb les llibertats del país, defensor de la justícia social i fidel a les seves conviccions, la comissió ha aprovat la petició de l'Ateneu d'Acció Cultural – ADAC, que havia demanat que els jardins de l’espai central de la Caserna dels Alemanys portin el nom de l’artista, ja que aquest era un dels indrets que més va freqüentar els darrers anys de la seva vida.
Finalment, la Comissió del Nomenclàtor ha acordat, arran d’un acord de Ple, donar el nom de plaça de Francesc Torres i Monsó a la plaça amb jocs infantils que hi ha al costat del Centre Cívic de Santa Eugènia i que fa cantonada amb el carrer de la Marfà. Francesc Torres Monsó (Girona, 1922 – Salt, 2015), conegut com a Paco, va ser un escultor, restaurador i ceramista gironí molt destacat de la segona meitat del segle XX.