El concurs de colles sardanistes de Manlleu d'enguany va ser un clam independentista. Foto: Adrià Costa/NacióLaFlama.cat. Una trentena de sardanistes associats a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han decidit constituir la sectorial Sardanes per la Independència , que ben aviat es presentarà públicament. L'objectiu que persegueixen és doble, segons que expliquen a NacióLaFlama.cat : d'una banda, "sumar esforços cap a la consolidació del nostre país com a Nou Estat d'Europa"; de l'altra, difondre el fet sardanista entre els independentistes que "desconeixen la sardana".
"Volem sumar esforços per donar visibilitat a aquest ball que tant ens agrada, ens diverteix, ens emociona i ens uneix. I, per l'altra, volem que les sardanes esdevinguin un nou emblema nacional i, aquesta vegada sí, el d'una nació catalana amb Estat propi", exposen els promotors.
De fet, el nucli que va idear la sectorial s'ha reunit ja amb el president de la Federació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado, que va rebre la iniciativa amb molt d'interès, així com amb el president de la Unió de Colles Sardanistes (UCS), Santi Ferrerfàbrega, que va donar-los una resposta més tèbia.
Malgrat tot, els promotors conviden tots els sardanistes, socis de les agrupacions, músics i compositors a formar-ne part, "per tal d'aconseguir que la sardana estigui plenament representada en aquest projecte de país".
D'emblema d'un país a l'apropiació franquista
Sardanes per la Independència és conscient de la imatge negativa que pot tenir la dansa en una part del sobiranisme català. Però, per aclarir quina història té al darrere, expliquen: "A principi del segle XX la sardana va ser nomenada Dansa Nacional de Catalunya. En ple auge del nacionalisme català, aquest ball empordanès va esdevenir un símbol de la cultura popular catalana, l’emblema d’un país sense estat propi que, des de del reconeixement d’una d’història mil·lenària, continuava caminant amb voluntat ferma per fer-se un lloc a Europa. Les sardanes, tanmateix, ja feia anys que lluitaven a favor de la llibertat. Durant les guerres carlines, els republicans les ballaven al so de melodies patriòtiques, burlant el contrapàs carlí d’ideologia reaccionària. Després de la desfeta de la Guerra Civil, i malgrat l’apropiació franquista de bona part del folklore català tacat pel sano regionalismo , balladors i músics, en complicitat, van aconseguir convertir les sardanes en acció de resistència. I als anys vuitanta, la necessitat de reconstruir el país de bell nou va preparar tota una generació d’infants nascuts en democràcia per estimar, ballar i interpretar sardanes."
Per tot plegat, "pensem que les sardanes, que indiscutiblement han format part de la història contemporània de Catalunya, poden, ara més que mai, esdevenir el símbol d’un sentiment i d’una voluntat: que el nostre país sigui, finalment, un nou Estat d’Europa", exposen, ressaltant que cada any hi ha més de 3.000 activitats sardanistes i que s'estrenen 250 sardanes noves.
El sardanisme vira cap a l'independentisme. Foto: Adrià Costa/NacióLaFlama.cat
