Aquest és el segon ramat que substitueix les màquines desbrossadores i la sega a mà a la ciutat i s'afegeix al de 200 caps de bestiar que pastura a Sant Daniel. El regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, ha explicat que és una mesura 'molt més econòmica i sostenible'. Mentre que mantenir el ramat a Sant Daniel costa 10.000 euros l'any, desbrossar una sola hectàrea amb màquines val entre 300 i 500 euros. Per això, el consistori no descarta ampliar l'experiència a altres sectors de la ciutat en un futur.
Els xais i les cabres conviuran amb les cases i els cotxes al barri de Montjuïc perquè és el primer cop que l'ajuntament opta per apropar el ramat al nucli urbà. La finalitat: mantenir les zones de forma natural i sostenible utilitzant el 'mètode tradicional' per convertir la biomassa vegetal en animal. Els 270 caps de bestiar s'encarregaran de desbrossar unes vuit hectàrees de l'entorn del castell de Montjuïc i també de tres zones boscoses del voltant. En total preveuen que puguin encarregar-se d'arranar les herbes a una vintena d'hectàrees.
A banda de l'estalvi econòmic i el manteniment de la biodiversitat, els xais i les cabres també compleixen una funció de prevenció d'incendis. Les pluges d'aquest any han fet créixer més les plantes i podrien suposar 'un risc' si s'hi cala foc, sobretot per la proximitat amb les cases. Ponç Feliu ha posat sobre la taula que les pastures fan disminuir el risc d'incendi.
'Girona té un ramat de 470 animals', ha detallat Feliu que afirma que estan satisfets dels resultats de la pastura del ramat a Sant Daniel i als boscos que baixen de les Gavarres que al llarg de l'any s'encarreguen de desbrossar una superfície de 30 hectàrees. El ramat que hi ha a Montjuïc és d'un pastor de Sant Gregori, Emilio Lozano, que farà pasturar el seu ramat durant els mesos d'estiu.
El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Enric Pardo, ha explicat que no descarten ampliar aquest sistema de desbrossament a altres punts també pròxims a nuclis urbans. 'La feina que s'hi feia fins ara era molt costosa', ha afirmat Pardo i detalla que es necessitaven molt dies i molt personal per desbrossar la zona amb màquines o segant a mà.
Pardo també creu que aquest mètode natural de desbrossament té una vessant pedagògica perquè els veïns podran veure que no és només un recurs del món rural, sinó que també és compatible amb la vida moderna de les ciutats 'si es gestionen adequadament'.
Quan passin quinze dies
El pastor del ramat, Emili Lozano, ha explicat que de moment els animals estan 'entrant en contacte' amb l'entorn. Lozano detalla que el primer que fan és triar 'l'herba que més els hi agrada' per menjar però que, després de l'adaptació, començaran a menjar 'de tot'. 'Fins d'aquí quinze dies o un mes es notarà el canvi en el paisatge', ha assegurat el pastor.
