Segons el document presentat aquest dimarts, titulat 'Anàlisi comparativa 2006-2008 dels serveis d'atenció bàsica de Càritas a la diòcesi de Girona', el perfil tipus de la persona que han atès és d'una edat entre 18 i 45 anys, de diferents nacionalitats, amb fills al seu càrrec, sense feina, amb habitatge precari i que viu d'ingressos esporàdics de l'economia submergida.

 

El secretari general de Càritas Diocesana de Girona, Salvador Maneu, ha subratllat que aquest 'ja no és un problema de persones irregulars' com s'acostumava a dir en una lectura 'fàcil' fins ara, donat que més del 60% dels sol·licitants es troben en situació regular i per tant amb permisos de residència. Entre les dades aportades, també destaca el fet que per primer cop augmenta el nombre de propietaris d'habitatges que, entre altres despeses bàsiques, no poden assumir les hipoteques. Les dades de l'informe, que es poden consultar al web www.caritasgirona.cat, pertanyen als nou centres que Càritas té al territori gironí, com és Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Girona, Salt, Garrotxa, Figueres, Roses, Torroella de Montgrí i Blanes, el que representen més de la meitat de les persones ateses entre totes les Càritates de la diòcesi.

 

 

Una de les dades més alarmants és la previsió que el nombre d'atesos en necessitats bàsiques augmenti fins al 80% aquest 2008, si les coses no canvien. En concepte d'alimentació bàsica, preveuen que la despesa dedicada augmenti un 191% respecte el 2007 i un 265% respecte el 2006, per un import de 100.620 euros, on no s'inclouen els aliments en espècies que els lliura el Banc d'Aliments. En ajudes econòmiques (aigua, llum, lloguer, llibres escolars, llet infantil o butà, entre d'altres), preveuen que el 2008 s'incrementin els imports de pagament d'habitacions, que augmenti de forma moderada la demanda de bolquers i creixi de forma exponencial el pagament de bombones de butà.

 

Aquestes dades, recorda Maneu, estan en la mateixa línia que les que s'han anat publicant durant les últimes setmanes, com ara la que deia que el 19,9% de la població espanyola estava per sota del llindar de la pobresa, segons l'Institut Nacional d'Estadística. La principal diferència, però, és que les xifres de Càritas se centren en aquelles persones que no estan comptabilitzades en aquests estudis oficials i que no consten enlloc.

 

Pel que fa a les causes d'aquesta situació, aquestes s'han de buscar en la precarietat econòmica derivada d'una expulsió del mercat de treball que afecta principalment a la mà d'obra menys qualificada i unes polítiques de protecció social insuficients –pensions i subsidis molt baixos- que porten, com a conseqüència, una precarietat en l'habitatge, canvis en les estructures familiars o l'augment de les demandes bàsiques.

 

 

Càritas demana 'coresponsabilitat' davant aquest problema per part sobretot de la Generalitat, els Ajuntaments –que segons diuen 'fan el que poden'- i també dels sectors privats. Per això, a banda de recordar que cal el compliment del que diuen les lleis també seria necessari crear un fons d'emergència amb aportacions públiques i privades per fer front a aquestes necessitats bàsiques. La Generalitat, diuen, hauria de tenir una posició clarament de lideratge. I recorden que la taxa de pobresa és inversament proporcional a la despesa pública en polítiques socials, alhora que la formació és una de les principals vies per millorar les situacions d'exclusió social.

 

D'altra banda, demanen que els Ajuntaments unifiquin els criteris requerits per a empedronar persones immigrants perquè, davant la falta d'una normativa única, es genera 'inseguretat jurídica' que pot acabar provocant 'conflictes territorials'.

 

De moment, i per poder fer front als 200.000 euros que haurien de destinar aquest 2008 en programes d'assistència per cobrir necessitats com l'alimentació, l'allotjament, la roba o el manteniment de la llar–el pressupost de Càritas Diocesana de Girona per aquest any és de 120.000 euros- emprendran una campanya de conscienciació i solidaritat a tota la societat. Entre les mesures que s'inclouen, figura la possibilitat de destinar 30 euros al mes per poder assumir les necessitats bàsiques d'una persona; 73 euros al mes per donar una plaça de reforç escolar per a nens en situació desfavorida o 15 euros al mes per oferir orientació laboral a una persona aturada.