Santos en estat pur; Música amb discurs escènic, però sense ambició narrativa, entre el concert i l'espectacle teatral. 'Schubertnacles humits' és la seva nova creació que s'endinsa en la música del compositor austríac Franz Schubert i que fa d'un altaveu gegant el protagonista del muntatge. L'escenografia, doncs, es redueix a aquest gran altaveu de tres metres quadrats, i els músics se situen en un extrem de l'escenari. L'altaveu, un ésser animat que dialoga, canta i fins i tot orina, posa el so 'unidireccional' de l'espectacle, mentre que el piano de Santos i una violinista interpreten música en viu. L'estrena, aquest cap de setmana al Temporada Alta, i al Lliure de Gràcia el juny de 2012.

Sobre l'escenari Carles Santos exerceix, lògicament, de pianista. L'acompanyen la violinista Cati Reus i, en el paper únic d'actriu de l'obra, Queralt Albinya. Un segon personatge 'absent' és el de Josep Ferrer, que és l'encarregat de donar vida al gran altaveu que presideix l'escenari.

L'altaveu és un personatge indeterminat que interactua amb els músics i l'actriu, que és capaç de parlar, de cantar i també d'orinar a l'escenari. Aquesta darrera capacitat orienta, en part, el nom de l'espectacle ('humits'). En aquest cas és una llicència de Santos, però el terme humits fa referència "tota una sèrie de compositors europeus" de nivell, com el propi Schubert, un romàntic 'avant la lettre'.

Santos ha explicat aquest dimarts que van declinar entrar en el món personal de Schubert i van obviar 'informar-se' sobre l'autor. En aquest sentit, l`única visió del compositor que aporta l'obra és la seva música, res més. El pianista català ha manifestat el seu interès per la composició de Schubert i ha expressat que "la seva música és d'aquelles que té música", valgui la redundància, "que l'has d'escoltar i donar-li temps, i aleshores fins i tot pots plorar, has de plorar!".

Temps de coproduccions

'Schubertnacles humits' és una triple producció repartida entre el Teatre Lliure, EL CANAL (Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona) i el CAET (Centre d'Arts Escèniques de Terrassa). El director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, fins i tot ha ironitzat sobre aquest aspecte a l'inici de la presentació de l'obra: "Cada vegada hi ha més coproductors i menys artistes", ha comentat.

Al seu torn, el director del Teatre Lliure, Lluís Pascual, ha reivindicat al figura de Carles Santos, i ha manifestat que suposa "un orgull" que el músic segueixi treballant encara "amb la mateixa gosadia i el mateix bon humor" habituals.

En aquest sentit, Sunyer ha afegit que Santos "és una absoluta anomalia" i ha defensat que "en qualsevol altre país" el músic estaria treballant sense parar, i en canvi a Catalunya no és així, ha considerat.