Un grup de ximpanzés de la Fundació Mona menjant el pastís de fruites i verdures dels 10 anys. Foto: Lourdes Casademont / ACNUna estructura de cartró revestida de fruita, bambú i cacauets ha estat el particular pastís d'aniversari per als ximpanzés de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva. La fundació compleix deu anys com a únic centre de l'Estat que s'encarrega de rescatar primats introduïts il·legalment a l'Estat i, a més, promou la seva divulgació científica. Actualment, viuen a la fundació 12 ximpanzés i 4 macacos però durant aquests deu anys han donat aixopluc a 26 animals. Mantenir-los costa a l'any més de 250.000 euros però només reben 12.000 euros d'ajudes públiques. Les donacions de particulars i les 25.0000 visites que han rebut fins ara els ajuden a finançar-se.
Un pastís de verdures i fruites acompanyat de branques de bambú ha estat el banquet que aquest dijous han pogut degustar sis ximpanzés de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva (Gironès) amb motiu del seu desè aniversari. S'hi han acostat tímidament però un cop han vist de què es tractava no s'ho han pensat dues vegades i s'han posat a menjar, seleccionant amb cura allò que més els agradava. De lluny i guardant les distàncies, s'ho miraven un parell de primats que, per qüestions jeràrquiques, no han pogut tastar-ne ni un bocí.
El farciment del pastís, que tenia varis pisos amb estructures de cartró, l'ha preparat un grup d'alumnes de l'escola Santp Pere Chanel de Malgrat de Mar, que aquest dimecres han visitat el centre. La divulgació és una de les activitats que porta a terme la fundació, juntament amb la recerca, el rescat i la rehabilitació d'aquests exemplars. La seva directora, Olga Feliu, explica que el seu és un projecte únic a l'estat i arreu del món que de moment ja han pogut conèixer 25.000 persones que han visitat les seves instal·lacions, de fins a 7 hectàrees propietat de l'ajuntament del municipi. Durant aquest temps, han acollit un total de 26 exemplars, entre ximpanzés i macacos. Actualment en tenen 16, dels quals dotze són ximpanzés, d'entre 8 i 55 anys.
Aquests exemplars s'hi estaran fins al final de la seva vida -tenen una esperança de vida d'uns 60 anys- donat que és impossible tornar-los a la selva. 'És un projecte de per vida', explica la directora, que recorda els problemes de finançament que han hagut d'afrontar durant tot aquest temps. Només reben 12.000 euros anuals del Ministeri d'Economia i Finances, donat que els primats són propietat de l'estat. Aquest és l'únic ajut que reben i de fet la fundació tira endavant gràcies a les aportacions de particulars. Un sol exemplar requereix una despesa de fins a 7.000 euros de manteniment i durant el 2010 van haver d'invertir 250.000 euros en el manteniment.
Atrapats per la il·legalitat
La fundació va néixer fa deu anys per donar una 'solució ètica' als primats decomissats que entraven il·legalment a l'estat espanyol. La majoria ho van fer a finals dels anys 70, quan s'utilitzaven com a reclam perquè els turistes paguessin per fer-s'hi fotos. Els exemplars, però, es feien grans i ja no interessaven i acabaven en gosseres i gàbies. L'altra problema ha estat la reproducció que han fomentat circs i particulars, que els han utlitzat com a mercaderia de compra i venda. La directora recorda que quan apareix un d'aquests animals en programes de televisió no es fa res més que fomentar el fet de comprar-ne un com aquell qui té un animal domèstic. 'A tothom li agrada un ximpanzé quan són petits, però no es pot tenir a casa'.
A partir de l'any 1986, Espanya es va adherir al tractat internacional que regulava el comerç d'espècies exòtiques i des de llavors fan falta un seguit de requeriments per tenir-los legalment. Tot i això, l'entrada d'exemplars il·legalment continua, es lamenta la directora, sobretot pel context de crisi en el que vivim. 'En aquesta època que vivim és un diner fàcil'.
Exemplars amb personalitat pròpia
Abans de poder entrar a les seves instal·lacions, membres de la fundació Mona fan analítiques als possibles exemplars que es troben en captiveri -sovint denunciats per la Guàrdia Civil- i, si estan sans, els acullen al centre i els estarilitzen. Actualment, ja no admenten més macacs perquè el grup que tenen és prou problemàtic.
Cadascun dels exemplar té la seva personalitat. El passat que han tingut -com els han tractat i amb quines condicions han viscut- els marca de per vida i explica el perquè alguns arriben traumatitzats i es queden en un racó mentre d'altres demostren amb alegria la seva estada a la fundació.
La Fundació Mona s'ha marcat per als pròxims anys poder consolidar les seves activitats i continuar obrint-se a la societat.
