'Amb limitació de recursos, però s'obrirà aviat', ha matisat el responsable de la litúrgia, Jaume Hereu.
Precisament per aquest motiu han fundat l'associació, perquè 'no hi ha prou recursos' per tirar endavant amb la seva tasca. De fet, Hereu ha matisat que fins fa poc encara havien de pagar des de Barcelona el lloguer de l'església de Girona. El mossèn de les parròquies s'ha remès a la 'tradició' de la litúrgia ortodoxa durant el primer mil·lenni a Girona per afirmar que la col·laboració dels ciutadans servirà per mantenir aquests 'valors culturals'. 'No es tracta només de fe, sinó d'amor pel patrimoni cultural, la bellesa i la poesia', ha afirmat Hereu.
De fet, ha detallat el patrimoni i les tradicions de les litúrgies ortodoxes i posa com a exemple la 'bellesa' de les cerimònies. Un altre dels exemples és el cas d'una dona que col·labora amb un cor d'una parròquia de Barcelona però que és 'montserratina'. 'A vegades diu que no pot venir a una litúrgia perquè va a Montserrat i no hi ha cap problema', comenta Hereu qui diu que les cerimònies són obertes 'a tothom' i que l'única limitació que hi ha és que els que no són fidels no poden combregar.
L'associació, a banda de donar a conèixer les parròquies ortodoxes de la demarcació, s'ha fixat com a objectius fomentar acords parroquials per expandir territorialment aquesta branca religiosa i fomentar la integració dels nouvinguts. Aquest darrer punt és perquè la gran majoria de fidels provenen de països de l'Europa de l'est de tradició ortodoxa, principalment Romania, Bulgà ria o Rússia. 'Els nouvinguts també col·laboren, però tenen altres preocupacions per adaptar-se i no ho poden fer tant', ha opinat Hereu.
'Calen més catalans', comenta el mossèn, qui posa com a dades sobre la taula que a la parròquia de Girona dels 150 fidels censats només quatre són catalans. Tot i que reben una 'petita ajuda' de la Generalitat, Hereu situa com a font de finançament la dels feligresos i, per aquest motiu, exposa que necessiten 'més ajuda'. A més, opina que l'església ortodoxa actua com a font de 'catalanització' dels nouvinguts perquè ofereixen les misses en català barrejant-lo alhora amb cants en altres idiomes dels països d'origen dels fidels. 'Veuen que es fa un esforç per parlar en la seva llengua i llavors ells tenen més ganes d'adaptar-se i parlar català ', conclou Hereu.
L'associació ha creat el web eslgesiortodoxadegirona.com, i l'església de Girona està a la plaça sant Pere número 22. Hereu explica que 'qui vulgui col·laborar' es pot posar en contacte amb ells mitjançant aquestes dades. Un altre 'tema pendent' és augmentar el nombre de religiosos a la demarcació perquè només poden celebrar una cerimònia al dia i 'no es dóna abast per tot el territori'. Les esglésies ortodoxes de Girona formen part del patriarcat de Sèrbia.
