Dues arqueòlogues publiquen el llibre «El Pi de la Lliura de Vidreres»

Publicat el 15 de gener de 2009 a les 15:02
 
El jaciment del Pi de la Lliura de Vidreres, és un dels més importants de la comarca de la Selva, dins de la categoria de necròpolis d'incineració i en el marc de l’època en què va tenir lloc, ja que fa 3.000 anys la depressió de La Selva començava a reocupar-se definitivament.
 
La descoberta d’aquesta necròpolis la va fer el geòleg Roquer, el 1999, i aquell mateix any van començar les excavacions que van finalitzar el 2007. Els treballs de camp i de laboratori van ser seguits per un gran nombre d’estudiants i llicenciats d’arqueologia d’arreu de l’Estat Espanyol. Les excavacions han estat finançades per l’Ajuntament de Vidreres i la Diputació de Girona, i els treballs de laboratori i estudi de material han estat realitzats pel Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona i per especialistes de la Universitat Autònoma de Barcelona.
 
El llibre 'El Pi de la Lliura de Vidreres'
 
Aquest llibre, que veurà la llum a finals d’aquest mes de gener, ha estat finançat per l’Ajuntament de Vidreres i el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona. S’ha fet una edició de 1.000 exemplars i es podran adquirir a l’Ajuntament de Vidreres, la Biblioteca Municipal Joan Rigau i Sala i al Centre Cívic Francesc Llobet de Vidreres.
 
El llibre  “El Pi de la Lliura de Vidreres” fa un recull molt detallat de les troballes que es van fer en aquest jaciment arqueològic. Es van identificar 77 tombes i 82 enterrats, els cossos dels quals van ser sotmesos a un sofisticat procés crematori (a més de 650º a foc obert). Les restes cremades van ser col•locades dins d’una urna de ceràmica, ben decorada, abans de ser enterrats dins la terra.
 
L’estudi antropològic ha reflectit una mortaldat infantil alta i una esperança de vida adulta reduïda.
 
De la població enterrada, l’estudi determina, que era una petita comunitat agrícola-pastorívola formada per petits grups familiars que vivien en cabanes més o menys agrupades (no s’ha trobat les restes de l’hàbitat) i tenien una organització poc jerarquitzada i regida pels adults, indistintament masculins o femenins. Els distintius socials de la comunitat venen marcats per l’estructura de la tomba, per l’urna mateixa i per la presència d’alguns objectes de bronze.