El jaciment del Pi de la Lliura de Vidreres, és un dels més importants de la comarca de la Selva, dins de la categoria de necròpolis d'incineració i en el marc de lèpoca en què va tenir lloc, ja que fa 3.000 anys la depressió de La Selva començava a reocupar-se definitivament.
La descoberta daquesta necròpolis la va fer el geòleg Roquer, el 1999, i aquell mateix any van començar les excavacions que van finalitzar el 2007. Els treballs de camp i de laboratori van ser seguits per un gran nombre destudiants i llicenciats darqueologia darreu de lEstat Espanyol. Les excavacions han estat finançades per lAjuntament de Vidreres i la Diputació de Girona, i els treballs de laboratori i estudi de material han estat realitzats pel Museu dArqueologia de Catalunya-Girona i per especialistes de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El llibre 'El Pi de la Lliura de Vidreres'
Aquest llibre, que veurà la llum a finals daquest mes de gener, ha estat finançat per lAjuntament de Vidreres i el Museu dArqueologia de Catalunya-Girona. Sha fet una edició de 1.000 exemplars i es podran adquirir a lAjuntament de Vidreres, la Biblioteca Municipal Joan Rigau i Sala i al Centre Cívic Francesc Llobet de Vidreres.
El llibre El Pi de la Lliura de Vidreres fa un recull molt detallat de les troballes que es van fer en aquest jaciment arqueològic. Es van identificar 77 tombes i 82 enterrats, els cossos dels quals van ser sotmesos a un sofisticat procés crematori (a més de 650º a foc obert). Les restes cremades van ser collocades dins duna urna de ceràmica, ben decorada, abans de ser enterrats dins la terra.
Lestudi antropològic ha reflectit una mortaldat infantil alta i una esperança de vida adulta reduïda.
De la població enterrada, lestudi determina, que era una petita comunitat agrícola-pastorívola formada per petits grups familiars que vivien en cabanes més o menys agrupades (no sha trobat les restes de lhàbitat) i tenien una organització poc jerarquitzada i regida pels adults, indistintament masculins o femenins. Els distintius socials de la comunitat venen marcats per lestructura de la tomba, per lurna mateixa i per la presència dalguns objectes de bronze.
